26 Maig, 2010 13:38
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
.jpg)
LA GUERRA DEL FRANCÈS A TARRAGONA
La guerra de la independència, coneguda popularment com la guerra del francès, va durar de l’any 1808, en que entraren les tropes napoleòniques al territori espanyol i català, al 1814, en que s’aconseguiren de fer-les fora del tot. Aquí a Tarragona, la invasió tingué lloc del 28 de juny de 1811 (com diu a la placa del Pla de la Seu, davant de la Catedral) al 18 d’agost de 1813. La nostra ciutat pot estar ben cofoia: va resistir un setge de 56 dies, i va ser només gràcies a la traïció d’un dels nostres que pogueren entrar per un dels passadissos que recorren la muralla d’orígen romà que envolta la nostra perla del mediterrani. Com que ens vàrem resistir, l’orgullós napoleó decidí passar per l’espasa a tots els seus ha- bitants, sense perdonar embaraçades, petits o ancians (per mitjà de Suchet, ell no vingué en persona. Suchet controlà els territoris ocupats, còmodament, des del seu quartell fora de Tarragona.
Les dades es guarden als arxius de Tarragona, com ara l’hemeroteca, on trobem, a la re- vista nº 4 de l’Ateneu Tarraconense de la Clase Obrera del 30 d’abril de 1886, (només 73 anys després de la contenda) que van fer: 1.900 presoners, 5.450 ferits i 1.041 edificis varen ser enrunats. L’exèrcit francès estigué 2 anys i 51 dies a casa nostra (del 28 de juny del 1811 al 18 d’agost de 1813). Tarragona quedà reduïda a 300 habitants, la major part dels quals estava formada per an- cians, cecs i retardats. Destruïren murs i castells en la seva foragitada fugida. Bartoletti, l’últim governador, manà sortir de la ciutat a tots els seus habitants, els quals es dirigiren als turons veïns de la Budallera per guaitar des d’allí, de genolls estant, la ciutat envoltada de flames. Aplicaren foc a 23 edificis, dels quals només 22 explotaren. per l’ordre següent : El for Reial ; els forts de Sant Joan i del Toro ; el castell de Pilat ; el castell del Patriarca ; i les restants foren col.locades a l’espai que ocupa la muralla des del fort de Sant Pau fins la torre de Palau; arcs de l’a- qüeducte; i la torre de Sant Magí, que no explotà. « Un montón de gloriosas ruinas », digué l’historiador Blanch “era el aspecto que ofrecía Tarragona al e- vacuarla los franceses á las cinco de la mañana del 18 de Agosto de 1813”. Cap ciutat espanyola patí com Tarragona en ares de la independència. Cap registra un assalt i 3 dies de degollament. Cap té un 18 d’agost d’epílog. I s’aixecà com l’au Fènix. Vivim a una ciutat molt especial.
Començar de nou és difícil. Tarragona ho ha fet vairs cops, el més dur ha estat després d’aquesta terrible i colpidora contenda. La nostra joia del mediterrani és immortal, altiva i formosa. D’arrels romanes, tronc cristià i ànima universalista.
