TARRAGONA, 10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL

03 Novembre, 2010 18:50
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

 

 

  

TARRAGONA: 10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL  

 

 

     

 

 

  

      Tarragona, fa ara 10 anys, va ser declarada Patrimoni Mundial. S’han trobat restes del s. IV a.C. corresponents als ilergetes, i posteriorment als cosetans. Publio i Cneo Escipió s’apoderaren d’ella el 218 a.C. i, després de fortificar-la, la convertiren en base d’operacions i quarter d’hivern de l’exèrcit romà.  Capital de la Citerior, es convertí en una formosa i pròspera ciutat, centre exportador dels  vins de la comarca. Actualment, la nostra preciosa urbs continua gaudint d’aquesta bellesa i esplendor a través de les restes dels monuments que erigiren els romans. L’amfiteatre romà fou construït a principis del s. II d.C. Aquí foren martiritzats el bisbe Fruc- tuós i els diaques Auguri i Eulogi (sants de l’església catòlica). Els ciutadans solien menjar el seu pa mentres contemplaven, a l’arena, espectacles de sang i fetge. Ara tenim el futbol,  un esport més civilitzat. L’aqüeducte de les ferreres data del s.I a.C. i és conegut popularment amb el nom de  “Pont del Diable”. Aquest suministrava aigua a la nostra ciutat. L’arc de Barà és, entre els monuments de les seves característiques, el més important dels coneguts a l’antiga província Tarraconensis. El circ romà es construí a finals del s. I d.C. completant el programa d’ordenació urbana del sector oficial de representació provincial de la nostra ciutat. Aquí és on es feien les famoses  carreres de quàdrigues, immortalitzades a la pel.lícula clàssica “Ben-Hur”. El fòrum provincial, La seva construcció es fixa feia l'any 70, en època de l'emperador Vespasià.
 
Un dels fòrums més extensos-de gairebé 8 Ha - de l'imperi romà. A més és, sens dubte, del  qual més aportacions documentals ens queden.
 
El motiu es la seva construcció va ser la necessitat de tenir un gran centre per a la  adminstració social i política de la capital d'una gran província, que comprenia més de 300 ciutats i necessitava allotjar els seus representants, convertint així al Concilium Provinciae  Hispaniae Citerioris.   El fòrum de la colònia, el fòrum provincial,   En els seus temps va representar el nucli de la vida política i social de la ciutat i d'aquí la seva  importància com a restes arqueològiques.
L'àrea destinada als edificis religiosos mantenia un temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. 

 També es poden veure les àrees destinades al mercat, magatzems i tallers.

  les muralles, construides els primers anys de la presència romana a Tarraco (finals del s. III – principis del s. II a.C.)  La cantera del Mèdol, el teatre romà, que fou construït a la zona portuària, extramurs, i que es conserva parcialment (algunes de les seves decoracions es troben al Museu Nacional  Arqueològic de Tarragona). La torre dels Escipions, un dels monuments més emblemàtics de la nostra perla del  mediterrani. La vil.la romana de Centcelles, la qual documenta diferents fases d’ocupació (s. II a IV a.C.), una estança de la qual sigué habilitada com a mausoleu. La seva cúpula presen- ta un mosaic multicolor amb escenes de l’Antic i el Nou Testament, les Quatre Estacions i personatges entronitzats. Esdevení un monument clau de l’art paleocristià. La vil.la romana dels Munts, que testimonia un dilatat període d’ocupació (s. I a V d.C.) He deixat pel final els últims dos monuments que completen el conjunt patrimonial tarragoní: el temple i el museu i necròpolis paleocristians. La nova religió enfonsà la civilització romana, donant el relleu a la civilització cristiana, que dominà el pensament i la moral de  tot el món, especialment el que nosaltres coneixem millor: l’occidental. Què seria de la societat occidental sense Tarraco? La nostra urbs va ser vital per a l’evo- lució de la cultura romana, un imperi que cap lider, fins ara, ha estat capaç de ressuscitar. Molts somniaren a fer-ho, com ara Napoleó i Hitler. Cap gobern aconseguí tant de poder, tanta gloria, tanta fama immortal. Encara avui podem gaudir, esbalaïts, de les seves restes. Lleis que encara ens regeixen  (com el pater potestas, basat en l’antig dret romà); tradicions que encara seguim (sota una  aparença cristiana); costums que ara ja no continuem (ja no anem a l’amfiteatre a veure morir  homes, dones i nens), però que hem conservat transformats en festivitats i esports d’orígen  pagà. Així doncs, celebrem l’esplendorosa fundació de la nostra formosa i joliua ciutat a través del seu reconeixement com a Patrimoni Mundial. Certament s’ho mereix.        

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs