SOC JO
Mar
2010
00:03
Ets el teu... la qual s'ha engalanat,
la qual s'ha posat de festa,
la qual m'ha agafat de la mà
i m'ha fet una passejada
per la sensibilitat.
Ets el teu... la qual m'ha inspirat,
totes les meves poesies,
el sincer del teu voler.
Sóc jo... el qual agraeix la teva presència
la teva amistat i el teu amor
Sóc jo... qui està als teus peus
esperant una carícia,
esperant un somriure.
Sóc jo... qui es dóna a tu
sense resistència,
sense lluita.
Si això és un somni
no vull despertar,
vull continuar dormit...
M'atordeixes, m'embriagues.
Sento la teva aroma
en tot el meu cos,
la teva presència constant,
fent-me sentir feliç
Sento que et desitjo
em consumo en pensaments...
Veuen corrent el meu amor,
obre els braços
llança't! jo t'espero.
No t'espantis, sóc jo...
qui et dedica tot el seu ésser,
qui perdria la vista, per veure't.
qui es tallaria les mans, per tocar-te,
qui perdria l'oïda, per escoltar-te,
qui perdria la veu, per parlar-te...
encara que anés un moment...
Dóna'm el que tinguis, dóna-me'l!
J.Plou