colomes petites
Jun
2015
17:06
Deseo |
Deseos de sentir tus caricias, la suavidad de tus manos, el calor de tu piel pegada a la mía, ansioso estoy de ti, deseoso de amor, quiero ser el motivo de tu pasión, la razón de tus desvelos; sentir la dicha de tenerte en mis brazos, conocer de tu boca, su sabor. Quiero estar a tu lado, que sientas que tu sangre hierve, en deseos de amar; quiero tocar tu suave piel, desprenderte poco a poco, como sin querer hacerlo; cada una de las prendas, con que cubres y adornas tu ser; recostarte suavemente, ver el brillo ansioso de tus ojos. Amarte apasionadamente, sin reglas ni ataduras, olvidando la falsa moral rodar por el lecho de amor, en un intenso frenesí; sentir la suavidad de tu desnudez, en la dureza de mi pecho; estremecerme de placer al tenerte, amarte, poseerte, hacerte mía. Morder tus labios, sentir tu aliento junto a mi boca, dar libertad a mis manos, para que recorran suavemente tu piel fundirme contigo en un intenso abrazo de pasión sentir como te estremeces, como jadeas… Oír tu respiración cansada, sentir tu cuerpo sin fuerzas; y después del climax de amor deslizarme a tu lado, tomar tu rostro, besar suavemente tus labios, reclinar tu cabeza en mi pecho, escuchando el murmullo del silencio. Románticos momentos que en mi mente viven deseos de amor sublime, me inspira tu presencia pasión dormida, que al fin despierta ante la dicha de haberte conocido. Unión de dos almas solitarias, que se encuentran búsqueda terminada, fin de la soledad vivida esos son mis deseos, deseos cumplidos en ti, amada mía; alejaste con tu presencia, la soledad en que vivía. Tu amor me lleno de ilusión, de esperanza y de Fe; al sentir que tu corazón y el mío, palpitan a un solo ritmo, no dejes que este amor sublime, se acabe o termine; déjame hacerte feliz, déjame amarte, déjame cuidar de ti. Hoy la vida me sonríe con tu presencia, eres el maravilloso sol, que ilumina mi camino, eres el motivo buscado, de mi existencia eres lo que yo quería encontrar vida mía... J.Plou |
Dan ganas de llorar cuando la luz se
oculta,
y caen sobre el horizonte los últimos rayos,
la luz es ya vida muerta ante el crepúsculo
y sobre él, la meta final de su lenta huída.
Dejamos el trabajo cuando se apaga la vida
y una vez superada la tan anhelada
etapa,
nos convertimos, en callejeros viajeros,
que ya no encuentran ninguna diferencia,
entre la fría noche y el ardor del día…
J.Plou
He caminado sobre la suave arena
y ya no puedo distinguir mis huellas.
He perdido tantas veces el camino
y tantas veces he vuelto a empezar
que ya no se donde me encuentro.
Me encuentro solo, en el centro.
giran las nubes, pasan las estrellas
y yo continúo perdido, sediento;
sumido en esta encrucijada.
Me paro a mirar y no veo.
trato de escuchar algún sonido,
que me revele la anhelada senda,
mas solo oigo un profundo latido,
en el fondo de mi pecho.
Siento que me fallan las fuerzas
todo gira a mi alrededor,
las piernas se me doblan
hasta clavar mis rodillas.
en la fría arena…
Quiero volver atrás,
pero ya he perdido mis huellas.
J.Plou
Recibe en tu boca este beso,
si todavìa estoy despierto
¡Oh Dios! no puedo guardar
J.Plou |
Quan era jove vaig tenir alguna que altra fantasia, gairebé sempre robades al somni.
Va haver un temps que em considerava un il·luminat i vaig intentar exterioritzar-lo amb la poesia, en els calaixos s'amuntonaven folis i folis amb el rastre de la meva fantasia, i les meves realitats, tot el que sentia, el dolor i l'amor, tot el que havia sobre la terra, m'ho feia sentir.
Cada matí la llum il·luminava la meva inspiració com un massatge relaxant, amb fins i delicats dits, els llamps de sol, em feien sentir una música *conciliadora, que alterava el ritme cardíac. Aquesta situació de mig tràngol, era capaç d'alterar la realitat de tal manera, que, tot ho veia bell i romàntic.
Mirava a la gent passar al costat de la meva finestra, amb ulls d'altre món, trobava en l'interior de cadascun, ombres d'antics amors, que tractava de plasmar en els meus escrits per a fer-los perdurar, llegia centenars de poemes i alhora escoltava cançons d'amor.
Hi ha frases belles
que esperen ser escrites
per a donzelles
Hi ha pensaments d'una tarda
que de transcendir, no gaire
però abans de ser poemes,
van ser papallones en l'aire.
Hi ha poesies boniques com roses
i versos transparents com cristalls;
que es tenen per petites i gracioses.
Com aquests versos
lleugers com el vent
que a la dona mes bella
li recito en un moment
abans que pronunciï
el definitiu...¡si!
Avui he vingut a buscar-te
guiat per la teva olor,
que és el que mes se sembla
als pètals de flor.
Deixa'm entrar en la teva ànima
per a allunyar els dubtes
i acabar amb el somni
perquè quan el somni mor,
és que s'ha fet realitat .
J.Plou
Si amb plorar el mal es remeiés,
si en cada llàgrima s'anés la tristesa,
si al despertar tot canviés,
que fàcil seria viure...
Si el desamor no dolgués,
si no existís el dolor,
si el temps es detingués,
que fàcil seria viure...
J.Plou