Quan era jove

13
Gen
2011
20:01

Quan era jove vaig tenir alguna que altra fantasia, gairebé sempre robades al somni.

Va haver un temps que em considerava un il·luminat i vaig intentar exterioritzar-lo amb la poesia, en els calaixos s'amuntonaven folis i folis amb el rastre de la meva fantasia, i les meves realitats, tot el que sentia, el dolor i l'amor, tot el que havia sobre la terra, m'ho feia sentir.

Cada matí la llum il·luminava la meva inspiració com un massatge relaxant, amb fins i delicats dits, els llamps de sol, em feien sentir una música
*conciliadora, que alterava el ritme cardíac. Aquesta situació de mig tràngol, era capaç d'alterar la realitat de tal manera, que, tot ho veia bell i romàntic.

Mirava a la gent passar al costat de la meva finestra, amb ulls d'altre món, trobava en l'interior de cadascun, ombres d'antics amors, que tractava de plasmar en els meus escrits per a fer-los perdurar, llegia centenars de poemes i alhora escoltava cançons d'amor.

J.Plou 

Cant a l'amor

13
Gen
2011
02:01
Amor, bell Amor,
ânima de l'univers,
qe duus en el teu pit,
la força innovadora,
protectora del bell.
La teva llum és capaç de penetrar,
fins al profund abisme,
on habita la injustícia;
i en les seves ombres,
amb brillants centelleigs,
encens la teva flama benefactora
en el fosc fons de la consciència.
Tornes a la vida una vegada i una altra
perquè tu mai mors
existeixes mentre hi ha vida,
vius en el plaer i el dolor.
i fins als llamps de lluna,
s'inclinen davant el teu valor
J.plou