Després de tot un dia de reunions, eventuals visites d'alguns dels membres que havien anat a conèixer la seu i d'altres tasques diàries més o menys rutinàries, en arribar a casa només volia descansar una estona abans de sopar - que coincidia amb l'hora en què els companys de pis feien el ressopó - i connectar-se als blocs dels col·legues del curset on havia après a fer el seu propi bloc des d'on els explicava com li anava per aquells indrets. (Más)

El motiu pel qual havia anat a parar fins a aquella ciutat era, lògicament, la feina. Es tractava d'una feina remunerada "d'aquella manera" en comparació amb els sous que es cobraven en aquell temps i encara més tenint en compte la ciutat de què es tractava.  (Más)

Gravelines, 51 era un lloc tranquil, però a prop de tot: del parc, dels carrers del centre del barri, de les botiguetes de tota la vida, dels serveis de transport públic... tot i que també del centre de la ciutat. Era una manera d'estar desconnectat del ritme de la ciutat sense haver de pagar el peatge de viure a la rodalia i esdevindre esclau del cotxe o del transport públic.  (Más)