Divendres, Febrer 11, 2011
El segon aniversari...
11 Feb 2011Bones...
Quants de vosaltres recordeu el vostre 2n aniversari? Probablement molt pocs oi? Jo algun cop vaig sentir dir que rarament els éssers humans conservaven records que anéssin més enllà (vull dir enrere) dels 3 anys de vida. Segur que hi ha excepcions però crec que no és el meu cas. De fet el record més antic que tinc és precisament de la festa que va haver-hi a casa meva pel meu tercer aniversari. Recordo moltes serpentines de colors, algun globus, i que jo estava assegut a les faldilles de la meva mare. La veritat és que és una sensació molt agradable anar a buscar dins el teu cervell pel record més llunyà, i trobar-ne un de tant maco. Llavors em direu...per què parlar del 2n aniversari?? Bé doncs la resposta rau en el fet que no m'estic referint pas al dia en el que vaig fer 2 anyets. Em refereixo a que a partir d'ara a més de com cada any, celebrar el meu aniversari, celebraré el meu 2n aniversari. I per què? Bé, ja sé que d'entrada sembla una idea bastant estranya, quelcom que avui dia qualificaríem com una "freakada", però creieu-me que no és ni de bon tros la meva intenció ser un freaky. És simplement que hi ha dies en la vida d'una persona que mereixen ser recordats, o dit d'una altra manera, que no poden ser oblidats. Jo no podré oblidar mai el dia 8 de Febrer de 2011. No podré oblidar com tornant de treballar al vespre-nit un porc senglar que devia anar buscant menjar va decidir creuar la carretera just en el moment en que jo passava per allà. I com tractant d'esquivar-lo (cosa que sí vaig fer) vaig perdre el control del meu vehicle i vaig acabar sortint de la carretera. Puc donar gràcies a que després d'un parell de dies a l'hospital, ja puc estar-me tranquilament a casa descansant i gaudint de la millor companyia.Tinc bastants cops, alguns talls i una cama enguixada però em considero un home molt afortunat. Així que com deia unes línies més amunt, a partir d'ara celebraré 2 aniversaris a l'any: el primer per conmemorar el dia del meu naixement, i el segon per recordar el dia en el que vaig tornar a nàixer...
