ORIGENS (l'hipoteca de l'Estat Espanyol i la seva justícia)

13 Agost, 2018 16:24
Publicat per eblanch, General

L’actual situació política a Catalunya, com qualsevol d’altra, ve d’uns fets previs, uns fets que tot i tenir una respectable edat, encara els estem patint. Hem d’endarrerir el calendari fins l’any 1976, data en la que es va començar la reforma política que portaria a l’elaboració de la Constitució. Aquesta reforma va començar amb el Referèndum de la Llei de Reforma Política. La Llei ja va sofrir l’amenaça dels partidaris del règim franquista, l’anomenat “búnker”, que si bé no tenia molt de suport entre la població, era bastant influent en les forces armades. Aquest ‘ambient’ aconseguí que, per exemple, el rei Juan Carlos I, jurés fidelitat a los Principios del Movimiento. El mateix “ambient” també va aconseguir que la Llei d’Amnistia fos acompanyada del “Pacte de l’Oblit”, pacte que garantitzava que els crims realitzats durant la repressió franquista, no poguessin ser jutjats. No cal dir que la redacció de la Constitució del ’78, tingués les mateixes “pressions”, allò que col·loquialment es diu…, “una constitució redactada amb soroll de sabres”, imposant la unitat nacional com a condició “irrenunciable”. Així doncs, els criminals que van actuar sota el règim franquista van aconseguir que els seus actes no fossin perseguits…, evidentment això va donar una sensació d’impunitat a tots els simpatitzants del “règim”.

Aquesta impunitat va permetre que partits com “Falange Española de las JONS” siguin legals a l’estat espanyol, o que fundacions com la “Fundación Nacional Francisco Franco”, amb l’objectiu social de donar a conèixer els fets i l’obra de Franco (amb això se li diu APOLOGIA), no solament siguin legals, també els permet rebre subvencions del govern espanyol, entre el 2000 i el 2003, van rebre uns 150.000€, essent deduïbles les aportacions dels socis (uns 800-900 segons el digital ‘el independiente’). El codi penal espanyol no castiga els signes franquistes, ni l’apologia del franquisme, per això “Falange” pot tenir “el jou i les fletxes” a la seva pàgina web…, pregunteu si a Alemanya passa el mateix amb els signes i l’apologia. Seguim amb la judicatura (amb les cúpules judicials)…, l’ex-fiscal jefe del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jose María Mena, el 2010, va dir en una entrevista a “Público” que “Ni España ni su justicia han hecho la Transición”. Com a exemple heu de saber que en la Transició, es van liquidar les “jurisdiccions especials” com el Tribunal de Orden Público (T.O.P.), però els seus magistrats es van integrar a la Sala del Penal de l’Audiència Nacional, també en el Tribunal Suprem (The Social Science Post 05/10/2015)…, per tant no es van depurar els alts magistrats. Va canviar alguna cosa?. “Es clar!”, direu, “però aquells magistrats, majoritàriament ja estan jubilats!”…, si, però es possible que hagin transmés els criteris, la forma d’actuar i els costums…, que també en tenen.

Aquesta imperfecta, o quasi fallida, Transició, va permetre que fins a 7 formacions conservadores amb ex-ministres de Franco al capdavant, fundessin un partit polític (Alianza Popular), per presentar-se a les primeres eleccions lliures. Aquest partit, el 1989 va canviar el seu nom pel de Partido Popular, i allí van seguir els hereus del franquisme. Aquests hereus, varen ser els que, l’any 2006, van reunir 4 milions de signatures a tot l’Estat espanyol contra l’Estatut Català, exacerbant el rebuig als catalans amb campanyes publicitàries “obscenes”. També varen ser els que van presentar el recurs al Tribunal Constitucional contra el mateix Estatut.

Seguim teoritzant…, i anem a 2010…, any de la desafortunada sentència del Tribunal Constitucional eliminant 13 articles de l’Estatut de Miravet, que tot i semblar pocs, són els que li donaven la raó de ser. Ho podia fer això el TC?, doncs si consultem la Constitució Espanyola diu en el seu artícle 1.2 “La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.”, això és important, doncs ens està dient que no hi ha res que pugui canviar el que decideix el poble. Si parlem del refèrendum de l’Estatut, i suposem que els catalans som poble espanyol, per tant sobirans, el que es va votar i aprovar en el referèndum, cap altre poder de l’Estat no hauria de poder-ho canviar. De fet, l’article 1.2 està en el títol Preliminar de la Constitució, inclús abans d’allò de “la indisoluble unidad de la Nación Española”, i en canvi el Tribunal Constitucional es regula en el Títol IX…, així doncs, en una primera lectura sembla que el TC no podia anular un Estatut aprovat en Referèndum pel poble espanyol…, doncs ho va fer!.

Si seguim cronològicament ens trobarem amb una gran quantitat, no és el lloc per comptabilitzar-los tots, d’intents d’arreglar el “truño” del TC, com els intents del President Mas amb els cops de porta als nassos del Presidente Rajoy, o els intents del President Puigdemont, amb uns cops de porta no menys sorollosos del mateix personatge. Es clar que aquests intents anaven dirigits a la mateixa persona que va recollir les signatures contra l’Estatut i hi va presentar el recurs al TC. Recordeu d’on ve el Partido Popular?.

I ja hem arribat a l’actualitat, on una jutgessa de l’Audiència Nacional empresona als líders de l’ANC i Omnium pels fets del 20 de setembre, i desprès un jutge del Tribunal Suprem empresona als liders polítics independentistes sota l’acusació de “rebel·lió”…, on s’acusa de delictes d’odi a pallassos, músics, mecànics…, on es prohibeixen llaços grocs,… on s’imputa de variats delictes a més de 700 alcaldes. Tot això amb una judicatura que qualifica de ‘cop d’estat’ tot el procès independentista. El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, diu en un article del 30 de març passat (eldiario.es) que “l’acusació contra els dirigents independentistes, es Frau de Llei, i la justícia europea li demostrarà” (en resúm, no literal)…, això ho diu quasi quatre mesos abans de la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein…, demostrant tenir bastanta més capacitat que el jutge Llarena. Ja per acabar, i havent llegit tot l’anterior, no ens hauríem de preguntar si l’ex-fiscal José Mª Mena tenia raó amb la seva afirmació sobre la no-transició de la justícia espanyola?.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: