El bloc del Joan Ruiz

 
Aquest dies les converses van plenes d’interpretacions, opinions, discussions sobre els resultats electorals del 9 de març.
 
He participat, o he escoltat, per tot arreu, al bar esmorzant, prenent un tallat a primera hora, a les de taules de cafeteria de la Rambla, amb aquest solet ja dona gust estar-hi. A la cua esperant que et toqui entrar a la consulta del metge. Mentre estàs a la cua de la caixa del súper, com ho parlen dues senyores que esperen. A la parada del bús, a la calçotada dels amics i així podríem fer un llarg etc. La característica de totes aquestes “tertúlies, converses, discussions”  es pot posar el nom que acomodi a cada cas, és que els socialistes han guanyat i que els del PP han perdut. La gent que m’he trobat, o he escoltat, demostra mes aviat estar contenta perquè han guanyat els que han guanyat i han perdut els que ho han fet
 
Vaja que tenim a molta gent contenta, encantada dels resultats electorals. En bona part perquè veuen que el seu vot servirà perquè Zapatero continuï sent el president del govern, també perquè el seu vot ha servit per parar els peus a un possible govern, el del PP, que no volien. Identifiquen aquest possible govern amb un retrocés per Catalunya i un retrocés per les polítiques socials. Cadascú ho expressa a la seva manera, però en essència venen a dir això.
 
Però ahir vaig escoltar una conversa diferent, deien coses diferents, a mes parlaven perquè els escoltessin, i jo estava allí mirant els diaris i prenent un tallat, així que no podia deixar d’escoltar.
 
Un d’ells venia a dir que la nostra societat és immadura i per això vota com va votar. L’altre que els catalans som una colla de rucs i “ja ens està be l’adhesiu aquell que portem als cotxes” i que quan votem encara semblem més rucs. Un tercer que el que havia guanyat el dia 9 era el vot de la por, aquest era qui parlava més fort. Un quart volia explicar l’empobriment que suposa per la societat la bipolarització i que al Congrés dels diputats hi hagi menys grups parlamentaris. Aquest ho explicava de manera una mica confusa, crec que no es feia entendre massa a la resta de companys de conversa,  però diria que volia dir això. 
 
Ho deien amb cara de pomes agres. Vaig pensar que devien ser votants del Partit Popular. Però no, en un moment, van deixar clar que ells no eren del PP per algun comentari que van fer, mentre no em deixaven seguir llegint els diaris. A tot això vaig acabar de prendre el tallat. 
 
Una mica més tard, mentre anava pel carrer Ramon i Cajal vaig pensar dues coses. La primera que aquesta vegada trobo més alegria entre la gent que em trobo, pels resultats electorals, que en altres ocasions, la segona que continua havent qui després d’uns resultats, que no els hi agraden, continuen dient que ells no s’equivoquen sinó que els equivocats són els que van anar a votar i no van fer el que ells creuen que devien fer perquè són immadurs, tenen por, són rucs................ 
 
No són massa gent però hi són. 
 
Quan és tan fàcil saber perquè els ciutadans i les ciutadanes han votar al PSC.
 
Ho han fet perquè era parar els peus al PP, el partit que representava un retrocés per Catalunya i per les polítiques socials. Han votat al PSC perquè, entre d’altres coses, ens hem convertit en el Partit del Sentit Comú. Han votat al PSC perquè representem el partit del Catalanisme assenyat. Han votat al PSC perquè ens hem convertit en el partit que millor els representa. En definitiva els ciutadans i les ciutadanes han votat al PSC perquè han arribat a la conclusió que és qui pot defensar millor,  els interessos de la majoria dels catalans i de les catalanes. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui es tractava de constituir el Grup Parlamentari Socialista.

Ha parlat José Luis Rodríguez Zapatero, sense cap paper, amb un to col·loquial i quasi m'atreviria a dir "carinyos" ha agraït el treball del qui ja no eren parlamentaris, i als nous ens ha dit que no oblidarem l'experiència.

A continuació ha dit que calia posar les Corts a treballar ràpid amb els problemes dels ciutadans i que el nostre objectiu era fer d'Espanya un des països més avançats per la nostra economia, per l'estat del benestar i pels drets que han de tenir els ciutadans i les ciutadanes.

Entre els compromisos per aquesta legislatura que ha esmentat m'ha quedat un "En este mandato hemos de llegar a 0,7% en ayudas al tercer mundo"  

Després ha demanat un altra cosa "Tenemos que trabajar mas tiempo en la calle que en los despachos"

I finalment s'ha acomiadat amb "Lo mejor está por venir y está cerca"

Després Blanco ha presentat la proposta de direcció del grup que s'ha ratificat i Puerta ens ha dirigit unes breus paraules.

La foto és posterior a la reunió, ens la hem feta els diputats i senadors del PSC, i després un altra vegada de despatx en despatx a recollir papers, signar uns altres, presentar-ne. Crec, espero, haver acabat amb tota la paperassa

Això de l’AVE és fantàstic, entre que llegeixes diaris, veus algun tros de pel·lícula i escoltes música estàs a Madrid-Atocha. De l'estació a la Carrera de San Jerónimo potser hem tardat 15 minuts caminant.

Una vegada allà, Francesc ens ha fet de guia a l’Anton i a mi. A la part de l’edifici de tota la vida (el dels Lleons, el que veiem per la tele)  el mobiliari és una mica “classicot”, A les ampliacions és modern. L’hemicicle m’ha semblat mes petit del que creia i potser mes alt. Els parlamentaris de tots els grups estan molt prop els uns dels altres, hi ha una sonoritat perfecta. Dius qualsevol cosa i s’escolta a l’altra punta.

Estan d’obres, amb el terra aixecat i pols per tot arreu. Des de la tribuna d’oradors es veuen perfectament, al sostre, els senyals de les bales de l’intent del cop d’estat del 23F. 
Hauran de donar-se presa si volen que pel dia 1 d’abril estigui tot a punt.
 
Després, Lluïsa ha arribat en aquell moment, hem començat un llarguíssim periple. Primer hem entregat la credencial i després  de despatx en despatx i de vegades de pis a pis, no se quantes vegades hem arribat a posar els dos cognoms i nom i número del DNI en un document diferent. Tinc un portafolis, que ens han donat, on tinc còpies de tot el que he arribat a signar. L’acabo de mirar per damunt i algun paper ni el recordava. Tinc la còpia signada d’un que no acabo d’entendre que és. Demà ho pregunto.  

Ben mirat m’ha semblat, tot,  poc informatitzat, a banda que havíem d’omplir-ho tot a ma. Hem parat a migdia per dinar i hem tornat a la tarda per continuar amb la paperassa. A les 5:30 sortia l’AVE i ens ha anat just

Naturalment i com no podia ser d’altra manera, en un grup “de provincias”  hem esperat que arribéssin Ramon i Judith, a migdia, de fer papers al Senat, i ens hem fet una foto davant un dels lleons de la façana de l’edifici del Congrés de Diputats.
 

 

 

La nit del primer cartell em vaig trobar al Sebastià i naturalment ens vam fer una foto, som veïns a l'Argentera, m'ha costat posar-la al bloc, però no perquè sigui del PP, ni perque jo fos candidat del PSC, ni per cap altra raó diguem-ne ideològica, tampoc perquè em caigui malament, perquè la veritat es que em cau molt bé. Sino perquè clar, el Sebastià és de Reus.

La segona és de dijous al matí, del dia del míting al Sant Jordi, ens vam trobar a Ricomà, el cap de lista del PP, repartint propaganda i roses per Constantí i després d'intercanviar una flor ens vàrem fer un altra foto.

Després diran que els polítics ens tractem com gat i gos. 

 

 

i em restava una tercera foto, amb la Lluïsa i la Montse (com es deia abans dues dones de bandera) és del dia del Míting del Felipe a Tarragona. No se si quedo massa be, jo, a la foto.

 

 

 (amb el vot dels residents a l'estranger ja sumats)

CONGRÉS  

Aplicació de la Regla d'Hont als resultats
 
PSC             169.246    84.623     56.415     43.312     33.849
CIU               79.601    39.801                   
PP                 66.945    33.473
ERC             35.433
ICV-EUiA    11.488
(de vermell les quantitats que donen dret a obtenir un escó)

Per tant corresponen

4 escons al PSC (Francesc Vallès, Joan Ruiz, Lluïsa Lizarraga i Anton Ferré)

1 a CIU i (Jordi Jané)

1 al PP (Francesc Ricomà)

ACLARIMENT

Per a que CIU obtingues el segon escó
* el PSC, hauria de perdre 10.044 vots
* o CIU hauria de pujar 5.022

SENAT

Alberich Cano, Judith
179.635 Entesa Catala de Progrès (PSC-ERC-ICV)

Aleu Jornet, Ramon
171.819 Entesa Catala de Progrès (PSC-ERC-ICV)

Muñoz Hernandez, Pere
169.088 Entesa Catala de Progrès (PSC-ERC-ICV)

Maldonado Gili, Josep
87.479 Convergència i Unió

Pallarès Brull, Salvador
79.753 Convergència i Unió

Pertegaz Lafont, Rosa
77.970 Convergència i Unió

Cros Brull, Carme
57.384 Partit Popular

Gonzalez Fernandez, Paqui
54.353 Partit Popular

Hernandez Losa, Pedro
53.351 Partit Popular

Per tant corresponen 2 senadors i una senadora a l'Entesa i un senador a CIU

Joan Ruiz.:  Punt i a part..

«Anar al Congrés és per a mi una gran responsabilitat» Reconeix que ha estat una campanya intensa i considera que una combinació de factors els ha donat els bons resultats a la demarcació -Va ser l'home més animat de la nit electoral a la seu del PSC. - «Tothom estava molt content, però jo ho demostro potser més. En el fons és només un tema de caràcter, jo sóc així i tot i que estava una mica cansat, com diu la dita, càrrega que plau no pesa. Fa 27 anys que estic casat i no he aconseguit enfadar-me mai.» -L'ha sorprès l'increment del nombre de vots a Tarragona? -«Hem pujat molt de manera molt uniforme, i jo crec que en aquest cas no es pot atribuir a un únic factor sinó a una combinació que ens han portat a aquests bons resultats. De totes maneres nosaltres hem fet una campanya molt bona, intensa i bona, amb molts porta a porta i parlant cada dia amb la gent del carrer. Ha estat cansat, però ara ja s'ha demostrat que ha valgut la pena. I fent-ho he disfrutat molt.» -Començarà una nova etapa en la seva vida política, ara al Congrés. Què li suposa? -«Per a mi entrar al Congrés significa una gran responsabilitat, però hi vaig amb molta il·lusió i amb moltes ganes de treballar per desenvolupar el nostre programa. Tenir quatre diputats del territori dóna molta força.» -El diputat electe de CiU ja ha parlat de fer pinya amb la resta de diputats tarragonins. -«No dic que no es puguin trobar punts en què ens arribem a posar d'acord, però som partits diferents amb programes diferents. La idea de crear un lobby tarragoní pot servir, en determinades circumstàncies.» M. CARTAÑÀ

El que és secretari d'organització de la federació del Camp de Tarragona del PSC afronta ara una nova etapa de la seva vida política amb un pas cap a Madrid. De cap de gabinet del que va ser alcalde de Tarragona, el socialista Josep Maria Recasens, i també del governador civil de Tarragona entre el 1990 i el 1996, passa ara a ser un dels 350 diputats a la cambra baixa.

Camp de Tarragona
11/03/2008

 

Avui no he fet altra cosa que contestar felicitacions, trucades telefòniques, contestar "emails" etc. etc. etc. La cosa que mes m'ha emocionat és que a la tarda han aparegut els paquistanís del Kebab del costat del local amb una ampolla de Cava (del bo) i un pastis ben gros. No ens hem pogut entendre massa però era evident que estaven contents. Desprès quan marxava cap a casa he intentat parlar amb el responsable, al que anomenen "Lala" o alguna cosa semblant, que m'ha preguntat si anava a viure a la capital. Crec que deia això.

 

Diputats i diputada

Francesc Vallès    Joan Ruiz          Lluisa Lizarraga         Anton Ferré   

(Reus)               (Tarragona)         (Amposta)                  (Alcover)

 

Senadora i senador (dins l'Entesa Catalana de Progrès)

Judith Alberich          Ramon Aleu

(Cunit)                     (Falset)

 

1.989     21.885

1.993     25.086

1.996     27.335

2.000     21.162

2.004     28.326

2.008     30.645

 

 

Dissabte a la tarda, ens varem fer dos recorreguts, un començant per Sant Pere i Sant Pau, anant fins a la Canonja, per recórrer després tots els barris de Ponent, al matí. Després a la tarda havien de continuar visitant Sant Salvador i el barri del Port.

L'altre recorregut s'iniciava a la Punta de la Mora per seguir per la Vall de l'Arrabassada, la Part Alta i els Eixamples de Tarragona.

El tractava de visitar tots els col.legis electorals, el primer recorregut era de Pep Felix, l'alcalde, l'altre per Xavier Sabaté, el delegat. El primer acompanyat per mi mateix i el segon per Manolo Fuster. Així mentre un saludava als integrants de les meses electorals l'altre feia el mateix amb els nostres interventors. Sense excloure fer tots de tot.

Semblava senzill, però "vaya currada!!!!" Vam poder fer les 195 taules de la ciutat, però cansats del tot. De tota manera val la pena. els membres de les meses, habitualment, estaven encantats que l'alcalde els passes a visitar. Els nostres interventors contentíssims.

A totes les taules els mateixos comentaris, però hi ha dos que sobresurten un dels nostres interventors "tota la nostra gent està venint a votar" i un altre de tothom "la papereta del senat és un embolic"   

Havia gent esperant per poder votar a les 9 en punt, a les taules on habitualment guanyem. A la Canonja ens hem trobat cues, a Campclar no s'hi cabia, als col.legis electorals. A les taules de Torreforta havia votat mes gent que mai a l'hora que havíem passat. A Sant Salvador quan he vist que anava amb cadira de rodes un senyor, amb les cames tallades, al mateix temps que per l'altre cantó una senyora molt gran, li he tornat a dir a l'alcalde que els resultats a Tarragona-ciutat serien d'escàndol.   

No hem trobat massa interventors dels altres partits. D'ERC i d'ICV he vist alguns apoderats. El PP i CIU potser tenien uns 50 o 60. En canvi nosaltres estem a tot arreu, en moltes ocasions amb dos interventors per taula. A banda dels apoderats de cada zona 

A les 7 de la tarda hem acabat. He passat per casa a canviar-me i en un minut he estat al local. Carme m'ha dit que el dispositiu per saber el resultat a les 8:30 havia anat be al llarg del dia i que fora d'algun company que havia comés alguna errada, ja subsanada, la cosa havia funcionat. El problema és que només sabrem les taules del Camp, no les de l'Ebre.  

A les 8 en punt de la tarda les cadenes de TV i les ràdios han començat a donar resultats de les enquestes a "peu d'urna". En el cas de Tarragona des del començament han dit que traurem 4 diputats. Quan hem tingut dades suficients he fet la primera trucada, a Lluïsa per dir-li que sortia i que estava molt content que fos així.

Després ens hem posat a esperar. El PP te vot ocult i sempre acaba remuntant el resultat de les enquestes. Ha estat així però no com per fer perillar que el proper president del Govern tornarà a ser José Luis Rodriguez Zapatero.

Al local tothom estava content. Quan han començat a arribar els interventors, l'alegria s'ha desfermat, mentre les cadenes de TV mostraven resultats i molt mes quan sortien dades de poblacions de Catalunya i sobre tot de Tarragona. 

Hem hagut de sortir, en diferents ocasions, a parlar i amb mes del 90% de la ciutat de Tarragona, he donat les xifres que deien que era la vegada que mes vots treiem a la ciutat, des de la instauració de la democràcia.   

Quan m'he trobat a Roser, resulta que hi havia prop un parell de fotografs. He de recordar que he de demanar alguna de les fotos que han fet en aquell moment  

Sembla que finalment el Grup Socialista al Congrés de Diputats tindrà 5 membres mes, el del PP 6. La Bipolarització a estat molt forta IU i IC s'han quedat amb 3 diputats, crec, i ERC ha perdut 5. He recordat allò que diuen els de ciències, a tota acció correspon una reacció.

La dreta ha creat un gran bloc electoral, al volntat del PP, que arriba des de l'extrema dreta, (avui entre els interventors populars hem trobat), fins a dreta lliberal, democristiana, de tot. És possible que com a reacció, en aquest últim cicle electora,l s'està configurant un bloc d'esquerres al voltant dels socialistes.

(la ràdio diu que un diputat del PP de Barcelona perilla i que pot acabar a CIU, així només pujarien 5)  

Dilluns a les 2:45 de la matinada