El bloc del Joan Ruiz

 
Aquest dies les converses van plenes d’interpretacions, opinions, discussions sobre els resultats electorals del 9 de març.
 
He participat, o he escoltat, per tot arreu, al bar esmorzant, prenent un tallat a primera hora, a les de taules de cafeteria de la Rambla, amb aquest solet ja dona gust estar-hi. A la cua esperant que et toqui entrar a la consulta del metge. Mentre estàs a la cua de la caixa del súper, com ho parlen dues senyores que esperen. A la parada del bús, a la calçotada dels amics i així podríem fer un llarg etc. La característica de totes aquestes “tertúlies, converses, discussions”  es pot posar el nom que acomodi a cada cas, és que els socialistes han guanyat i que els del PP han perdut. La gent que m’he trobat, o he escoltat, demostra mes aviat estar contenta perquè han guanyat els que han guanyat i han perdut els que ho han fet
 
Vaja que tenim a molta gent contenta, encantada dels resultats electorals. En bona part perquè veuen que el seu vot servirà perquè Zapatero continuï sent el president del govern, també perquè el seu vot ha servit per parar els peus a un possible govern, el del PP, que no volien. Identifiquen aquest possible govern amb un retrocés per Catalunya i un retrocés per les polítiques socials. Cadascú ho expressa a la seva manera, però en essència venen a dir això.
 
Però ahir vaig escoltar una conversa diferent, deien coses diferents, a mes parlaven perquè els escoltessin, i jo estava allí mirant els diaris i prenent un tallat, així que no podia deixar d’escoltar.
 
Un d’ells venia a dir que la nostra societat és immadura i per això vota com va votar. L’altre que els catalans som una colla de rucs i “ja ens està be l’adhesiu aquell que portem als cotxes” i que quan votem encara semblem més rucs. Un tercer que el que havia guanyat el dia 9 era el vot de la por, aquest era qui parlava més fort. Un quart volia explicar l’empobriment que suposa per la societat la bipolarització i que al Congrés dels diputats hi hagi menys grups parlamentaris. Aquest ho explicava de manera una mica confusa, crec que no es feia entendre massa a la resta de companys de conversa,  però diria que volia dir això. 
 
Ho deien amb cara de pomes agres. Vaig pensar que devien ser votants del Partit Popular. Però no, en un moment, van deixar clar que ells no eren del PP per algun comentari que van fer, mentre no em deixaven seguir llegint els diaris. A tot això vaig acabar de prendre el tallat. 
 
Una mica més tard, mentre anava pel carrer Ramon i Cajal vaig pensar dues coses. La primera que aquesta vegada trobo més alegria entre la gent que em trobo, pels resultats electorals, que en altres ocasions, la segona que continua havent qui després d’uns resultats, que no els hi agraden, continuen dient que ells no s’equivoquen sinó que els equivocats són els que van anar a votar i no van fer el que ells creuen que devien fer perquè són immadurs, tenen por, són rucs................ 
 
No són massa gent però hi són. 
 
Quan és tan fàcil saber perquè els ciutadans i les ciutadanes han votar al PSC.
 
Ho han fet perquè era parar els peus al PP, el partit que representava un retrocés per Catalunya i per les polítiques socials. Han votat al PSC perquè, entre d’altres coses, ens hem convertit en el Partit del Sentit Comú. Han votat al PSC perquè representem el partit del Catalanisme assenyat. Han votat al PSC perquè ens hem convertit en el partit que millor els representa. En definitiva els ciutadans i les ciutadanes han votat al PSC perquè han arribat a la conclusió que és qui pot defensar millor,  els interessos de la majoria dels catalans i de les catalanes.