El bloc del Joan Ruiz

PUBLICAT A

Aquesta tarda ha vingut Ester, de Canal Reus, per gravar-me  unes declaracions parlant d’una de les mesures que el Govern Central està tirant endavant, la moratòria del 50 %, en el pagament de la hipoteca, a les famílies afectades per l’atur

En contra del que és habitual, la periodista, ens ha demanat fer la gravació a l’aire lliure. Hem sortit del local per anar al Parc de la Ciutat i allà m’he assegut a un dels bancs de fusta que hi ha davant mateix d’unes  runes romanes i d'un parell de “prunus” tot florits aquests dies.  

Mentre la periodista preparava la càmera i el trípode i feia proves, 4 o 5 nois i i noies jovenets han passat per un costat i uns metres mes enllà han tornat i s’han aturat mirant-nos.

Una mica després, mentre jo explicava la mesura governamental, davant la càmera, ells han tornat i s’han assegut al banc del costat. Era evident que estaven interessats en nosaltres, el mes probable que el que mes els cridava l’atenció era l'aparell de TV.

Quan l’entrevista ha acabat i mentre l’Ester recollia càmera, trípode etc, ajudada pel Joan,  m’he dirigit cap el banc del costat, on els nois ràpidament m’han preguntat de que anava l’entrevista, quan sortiria, a quin canal, i quan els he explicat el que havia dit per la "tele" m’han fet preguntes sobre el tema de les hipoteques i sobre la crisi. M’ha semblat que s’alegraven quan m’han preguntat de quin partit era i els he els he dit que del Socialista, del PSC.

La regulació dels contractes d'autònoms dependents beneficiarà unes 4.500 persones del Camp de Tarragona

Publicat a - 23/02/2009 - 19:15h

Ahir a la nit, després de passar el dia a la Calçotada del "Clan de Via Augusta", vaig obrir el correu per veure si havia rebut alguna cosa. Em vaig trobar, a la meva pàgina del "feisbuc" que la Teresa i la Maite em deien que m'havien vist a la tele i que se'm veia força alegre. ¿¿¿¿ ???? No vaig saber de que em parlaven

Després d'una estona els companys de la Canonja em varen penjar, al meu "feisbuc", un enllaç a la notícia en qüestió i l'alcalde de Mataró (tot i que no el vaig entendre) em va donar la pista. Al veure la notícia, vaig recordar que al curset, dirigit a diputats, que varem fer aquests dos dimecres passats, per endinsar-nos en el món dels blocaires, en algun moment van entrar periodistes de TV3 (càmera en ristre). Uns segons, del que varen gravar, ha acabat formant part d'un reportatge que s'ha pogut veure el cap de setmana pel Canal 3/24.

Devien repetir-ho moltes vegades, perquè aquest matí, abans d'arribar al quiosc, a recollir el diaris, tres persones diferents, entre elles la Rosa Maria, m'han dit allò tan conegut de "t'he vist a la tele"

La segona cosa que Il.lustra, el títol d'aquest curt escrit m'ha arribat a mig dematí. He rebut un missatge de Lourdes. Un enllaç amb Youtuve amb el video que varem gravar per acabar el curset.

Després de veure'l un parell de vegades m'he quedat pensant que sens dubte és veritat allò de més val una imatge que mil paraules  

(al curset varem aprendre a enllaçar vídeos, com es pot comprovar a continuació)

1. Reportatge del 3/24   
2. Video final del Curset de Blocs de Diputados

Al ple del Congrés de Diputats d’aquesta setmana i a les comissions també, es podia notar un ambient que podriem anomenar "caldejat". Segurament com a producte de la barreja de la campanya de les eleccions gallegues, de les basques i de l’ambient habitual, que de per si ja ho està caldejat. A tot això cal afegir, l’intent, per part del PP de fer el màxim soroll possible. Tracten de tapar el que ressona, per tot arreu, produït per la trama d’espionatge a la Comunitat de Madrid i la de corrupció que també a Madrid i a València estan destapant, aquests dies, els mitjans de comunicació.

Una part del que volien ho han aconseguit. Ho dic perquè avui m’he trobat mes d’una persona que m’ha preguntat per l’enfrontament entre socialistes i populars, quan la lògica sembla dir que en tot cas haurien de preguntar si el que diuen els mitjans de comunicació, de les trames, del PP són veritat.

Una d’aquestes persones m’ho ha comentat al super. Se m’ha apropat mentre feia la compra i somrient m’ha dit “com van les coses per Madrid ho segueixo pel bloc….”  Hem comentat  això que explico i que l’ambient al Congrés està tens i, cadascú pel seu cantó, hem continuat omplint el carro de la compra   

Després, estant a la cua per passar per caixa, he pensat que el detall era dels que et fan pensar que val la pena tot això d’escriure en aquest bloc.

Tarragona i el tren
 
La via fèrria de la costa passa per on ho fa des que fa més de 145 anys es va construir, el tram la que ens uneix amb Reus te ja 152 anys. Per tant la solució que ara cal primer dibuixar, després consensuar i finalment construir ha de donar servei a les necessitats dels actuals i futurs ciutadans de Tarragona al llarg, presumiblement, de 100 anys. Això obliga, abans de prendre decisions, a tenir damunt la taula un estudi rigorós que tingui en compte una gran quantitat de variables i que intenti tenir una visió de futur.
 
De fet donar una solució al pas del tren per la ciutat no és cosa d’avui, ja al llunyà 1883 l’enginyer - director del Port de Tarragona Saturnino Bellido va proposar desviar-lo de manera que l’estació estigues mes allà del cas urbà al mig dels camps que rodejaven la ciutat, mes o menys per on avui està la subdelegació del Govern Central. (Els plànols es poden trobar als arxius del Port). Després s’han fet mes dibuixos, inclús alguna maqueta que ens ha donat molt que parlar,  s’han plasmat idees sobre el paper, però un estudi rigorós, això desgraciadament no s’ha fet mai
 
Ens trobem ara davant d’un moment crucial. El Govern de l’Estat i el de la Generalitat, s’han posat d’acord amb el nostre ajuntament, després d’anys de la impossibilitat de fer-ho, per portar a terme aquest estudi que la ciutat requereix, un estudi que ens digui si es pot desviar pel nord de la ciutat, que ens digui com han de sortir les mercaderies del port, com hem de donar servei als polígons industrials, com hem de connectar fins les vies, actuals, de l’AVE i naturalment si podem recuperar la façana marítima per a que els carrers de la Ciutat arribin, com passa ara a Barcelona, fins el mar.
 
No tardarem massa en tenir una empresa fent “cates” i fotografies aèries de tota la zona d’influència per confeccionar els primers mapes. I quan tinguem l’estudi caldrà prendre decisions que després caldrà plasmar ens els pressupostos de l’Ajuntament, de la Generalitat i de l’Estat. Tenim un bon timoner per aquest viatge l’alcalde Josep Felix Ballesteros però estaria be que tots reméssim en la mateixa direcció. Aquests dies quan es parla de “lobby” tarragoní  potser cal fer esment que hem tingut molts anys de frases fetes, de maquetes i de dibuixos i que una vegada que algú es posa “mans a l’obra” però de veritat potser és el que cal és una mica mes d’humilitat i com es diu en castellà “arrimar el hombro” estic segur que si tot ho fem així, per damunt de partidismes, serà mes fàcil que Tarragona tingui la solució que els seus ciutadans d’ara i dels propers 100 anys requereixen.
 
Joan RUIZ i CARBONELL
Diputat al Congrés per Tarragona (PSC)

Article com s'ha publicat

Més de 12.000 tarragonines d’origen immigrant es beneficiaran de les mesures impulsades pel Govern per facilitar la seva integració laboral i social

Redacció TT - 16/02/2009 - 19:22h

Són més de 1.100 argentins i 2.500 colombians, amb residència a la nostra ciutat els que si porten 5 anys residint a Tarragona i si reuneixen les condicions que les lleis assenyalen, podran votar a les properes eleccions municipals. Al llarg dels propers anys s’aniran afegint al nostre cens, col•lectius amb aquest dret. Això sense comptar col•lectius de nous ciutadans europeus com els romanesos, dels que a la nostra ciutat hi ha més de 2.800.

Tots coneixem l’expressió “xarnego” i recordem que la paraula es feia servir amb freqüència, i entre la gent gran també “murcianu” es feia servir quasi bé com un insult. Al xarnego s’atribuïen tot el que de dolent passava a Tarragona, a mes eren gent de poc fiar i bruts, així es descrivien als comentaris que fa anys es podien escoltar

Avui pràcticament és una paraula morta, quasi be no es fa servir. No sabria dir quan va ser que es va deixar d’utilitzar, recordo que quan feia la mili encara s’emprava. Recordo una conversa, abans de les primeres eleccions municipals, al carrer Canyelles, amb un amic tarragoní de soca-rel, que em preguntava si els qui hi vivien a l’altre costat del riu podrien votar igual que ell a les eleccions a l’ajuntament. Quan li vaig contestar que estaven empadronats igual que ell, que pagaven impostos igual que ell i que arribaven diners de l’Estat igual que per ell, crec que no el vaig acabar de convèncer.

No tinc proves, però diria que la paraula va morir quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques al nostre ajuntament. Des d’aquell dia el vot ens va unir més que moltes obres, avingudes i carrers que lliguessin als barris on majoritàriament vivien amb el centre de la Ciutat

Han passat anys, la barreja entre uns i altres ha rematat la paraula i el que podia haver darrera. La major part de les famílies de la ciutat tenen membres amb orígens repartides per tota Espanya i tots i totes som de Tarragona

Ara ens ha arribat una nova emigració en busca de feina, a la Ciutat, són de més lluny colombians, senegalesos, argentins, xinesos, equatorians, marroquins, dominicans, paquistanis, romanesos i així un llarg etc. Igual que fa anys és fàcil preguntar-se si han de tenir els mateixos drets que la resta dels que vivim a Tarragona.

Soc de l’opinió que si paguen impostos, si treballen entre nosaltres, moltes vegades fent el que nosaltres no volem fer, si vivim barrejats, han de tenir dret a poder elegir a qui arregla els carres, construeix poliesportius, a qui es preocupa de les escoles on els seus i els nostres fills juguen i aprenen barrejats, en definitiva a qui construeix la convivència diària. Si estan “arraigats” a la nostra ciutat i tenen els deures que tenim tots, han de tenir el dret ha poder participar en l’elecció del nostre ajuntament.

Com crec va passar al 1979, el seu vot ens ajudarà a tots. A ells a sentir-se part de la ciutat, de la nostra ciutat. A nosaltres a sentir-los com una part més de Tarragona.

En definitiva ens ajudarà a tots a formar una única comunitat.


Joan RUIZ i CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona (PSC)

publicat a