El bloc del Joan Ruiz

Són més de 1.100 argentins i 2.500 colombians, amb residència a la nostra ciutat els que si porten 5 anys residint a Tarragona i si reuneixen les condicions que les lleis assenyalen, podran votar a les properes eleccions municipals. Al llarg dels propers anys s’aniran afegint al nostre cens, col•lectius amb aquest dret. Això sense comptar col•lectius de nous ciutadans europeus com els romanesos, dels que a la nostra ciutat hi ha més de 2.800.

Tots coneixem l’expressió “xarnego” i recordem que la paraula es feia servir amb freqüència, i entre la gent gran també “murcianu” es feia servir quasi bé com un insult. Al xarnego s’atribuïen tot el que de dolent passava a Tarragona, a mes eren gent de poc fiar i bruts, així es descrivien als comentaris que fa anys es podien escoltar

Avui pràcticament és una paraula morta, quasi be no es fa servir. No sabria dir quan va ser que es va deixar d’utilitzar, recordo que quan feia la mili encara s’emprava. Recordo una conversa, abans de les primeres eleccions municipals, al carrer Canyelles, amb un amic tarragoní de soca-rel, que em preguntava si els qui hi vivien a l’altre costat del riu podrien votar igual que ell a les eleccions a l’ajuntament. Quan li vaig contestar que estaven empadronats igual que ell, que pagaven impostos igual que ell i que arribaven diners de l’Estat igual que per ell, crec que no el vaig acabar de convèncer.

No tinc proves, però diria que la paraula va morir quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques al nostre ajuntament. Des d’aquell dia el vot ens va unir més que moltes obres, avingudes i carrers que lliguessin als barris on majoritàriament vivien amb el centre de la Ciutat

Han passat anys, la barreja entre uns i altres ha rematat la paraula i el que podia haver darrera. La major part de les famílies de la ciutat tenen membres amb orígens repartides per tota Espanya i tots i totes som de Tarragona

Ara ens ha arribat una nova emigració en busca de feina, a la Ciutat, són de més lluny colombians, senegalesos, argentins, xinesos, equatorians, marroquins, dominicans, paquistanis, romanesos i així un llarg etc. Igual que fa anys és fàcil preguntar-se si han de tenir els mateixos drets que la resta dels que vivim a Tarragona.

Soc de l’opinió que si paguen impostos, si treballen entre nosaltres, moltes vegades fent el que nosaltres no volem fer, si vivim barrejats, han de tenir dret a poder elegir a qui arregla els carres, construeix poliesportius, a qui es preocupa de les escoles on els seus i els nostres fills juguen i aprenen barrejats, en definitiva a qui construeix la convivència diària. Si estan “arraigats” a la nostra ciutat i tenen els deures que tenim tots, han de tenir el dret ha poder participar en l’elecció del nostre ajuntament.

Com crec va passar al 1979, el seu vot ens ajudarà a tots. A ells a sentir-se part de la ciutat, de la nostra ciutat. A nosaltres a sentir-los com una part més de Tarragona.

En definitiva ens ajudarà a tots a formar una única comunitat.


Joan RUIZ i CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona (PSC)

publicat a