L’Agrupació de Vandellòs i Hospitalet feia aquesta tarda una reunió. Havien de parlar del pressupost de l’ajuntament d’aquest any y també del termini que el Ministeri d’Indústria ha obert per a que els municipis que reuneixin un seguit de condicions puguin presentar la seva candidatura per construir en el seu terme el Magatzem de Residus Nuclears.

Els socialistes estem al govern o a l’oposició sempre acabem parlant dels interessos de la gent, de la majoria, dels treballadors, dels aturats, del país, per damunt del nostres interessos electorals, és una constant, forma part dels nostres senyals d’identitat.

En acabar diluviava i hem anat a una mena de sopar lleuger que fam cada any dies abans de Nadal i que enguany encara no havien tingut ocasió de fer.

És en aquestes trobades, sense ordres del dia, parlant tothom i tallant-se els uns als altres,  quan mes coneixes a la gent del Partit i quan mes es diu el que es pensa de veritat. El sindicalista de tota la vida, la regidora jove, el vell lluitador de temps del franquisme, el de la família de rojos del poble de tota la vida, la nova afiliació. En definitiva s’expressa el que és el PSC  

He estat al funeral de Pere Anguera per tres raons, la primera perquè el coneixia. No és que hagués tingut, mai, massa relació amb ell, però el coneixia, havíem coincidit en una sèrie de llocs al llarg dels anys, teníem amics comuns, havia anat a alguna conferència seva, fa anys em va donar algunes classes d’història substituint a un altre professor, a la Universitat, he llegit algun llibre seu etc etc etc

La segon raó és perquè crec que els càrrecs públics hem de fer acte de presència en actes que com aquest són també un acte de reconeixement públic a la persona a la que acomiadem

La tercera raó és perque estic cansat de posar la tele i haver de canviar de canal contínuament per no  trobar-me l’exposició pública, fins la intimitat de la vida privada de gent que no ha fet cap esforç intel·lectual, no han aportat res a la nostra societat, no han escrit res, no semblen tenir cap interès en parlar de manera entenedora per tothom, i ho fan introduint a cada frase “tacos”. Gent que no s’ha distingit per les seves accions humanitàries, no tenen “cultura” ni tenen cap problema en admetre que no la tenen. En lloc de parlar criden, no han resolt cap problema important per un sector determinat de la societat, ni tan sols de l’escala on viuen, molts d’ells gent jove que no es preocupa d’estudiar, ni preparar-se pel futur. Gent que parla de nimietats i estupideses,  que congrega per escoltar-los i veure’ls a molta gent i que poden ser vistos com a models a seguir per la nostra gent jove.

Per tant en moments com aquests cal assistir, cal fer com deia abans actes de reconeixement, a persones que com el Pere Anguera ens han deixat un llarg nombre de llibres, fruit de la investigació i el record d’una personalitat discreta.   

Més de 145.000 persones cobren una pensió a la província

El cost mensual a la ciutat de Tarragona és de més de 19 milions d'euros

El nombre total de pensionistes a la província de Tarragona, amb dades tancades corresponents al mes de desembre de 2009, se situa entorn de les 145.886 persones. Cal remarcar que el nombre de pensionistes a Tarragona s’ha incrementat en un 5% en relació al mes de desembre de 2008. Així ho ha fet públic avui el diputat socialista per Tarragona i membre de la comissió del Pacte de Toledo del Congrés, Joan Ruiz, qui també ha desgranat el nombre de beneficiaris per tipus de pensió.

Més de 90.000 jubilats reben una pensió 

Adrián Muñoz 

Així, a les comarques tarragonines, 90.594 persones perceben una pensió de jubilació, 37.302 una pensió per viduïtat, 13.951 una pensió per incapacitat permanent, 3.849 per orfandat i 190 una pensió a favor de familiars.

En relació a aquestes dades Joan Ruiz, ha remarcat que “en aquesta ocasió cal posar de relleu l’augment, realment molt notable, del nombre total de pensionistes a la nostra demarcació, una tendència que no ha fet res més que créixer en aquests darrers anys. Per fer-nos una idea de l’esforç econòmic que això suposa per les arques de la Seguretat Social només cal dir que el pagament mensual de les pensions a nivell de la ciutat de Tarragona suposa un cost econòmic de més de 19 milions d’euros”.

Finalment Joan Ruiz ha recordat que amb l’entrada a aquest 2010 les pensions contributives s’han apujat de mitjana un 1% mentre que les pensions mínimes s’han incrementat més del 4%, en especial en el cas de les vídues i els jubilats que disposen de baixos ingressos. “Cal dir que durant l’any passat la inflació va registrar un augment del 0’3%, és a dir, un percentatge molt inferior al 2% de mitjana que creixen les pensions aquest 2010”, ha conclòs

publicat a

.

Avui ha estat la concentració, al Pla de la Catedral i el Carrer Major de Tarragona per reclamar que la futura vegueria que aplega les nostres comarques porti el nom de la ciutat i que aquesta sigui la capital. 

En moments com aquests reclamar racionalitat és, desgraciadament, difícil. De tota manera hi ha coses que sembla que són de lògica ¿no? Si les Vegueries s’han de dir Pirineus, Comarques Gironines, Pla de Lleida, Terres de l’Ebre, etc pot tenir explicació que la nostra es digui Camp de Tarragona, però si es diuen Girona, Manresa, Lleida, Barcelona, la nostra s’hauria de dir Tarragona ¿no? És com es coneix el nostre territori des de sempre.

Un altra Algú explica que vol dir ser capital? I que significa cocapitalitat ? vol dir que en un cas les conselleries tindrien les seves delegacions a la capital, i en el cas de cocapitalitat, estarien repartides? És potser això? I en el cas de la cocapitalitat on estaria el govern de la vegueria?

Ara pensant, pensant, no recordo, en aquests  dies, que tant s’ha parlat d’això, i tant s’ha escrit, no trobo cap línia explicant-ho.

La pensió mínima al Camp de Tarragona serà d'uns 720 euros mensuals aquest 2010

 ACN // 28.12.2009  10.31 h    Ref. 522186

.