El bloc del Joan Ruiz

He estat al funeral de Pere Anguera per tres raons, la primera perquè el coneixia. No és que hagués tingut, mai, massa relació amb ell, però el coneixia, havíem coincidit en una sèrie de llocs al llarg dels anys, teníem amics comuns, havia anat a alguna conferència seva, fa anys em va donar algunes classes d’història substituint a un altre professor, a la Universitat, he llegit algun llibre seu etc etc etc

La segon raó és perquè crec que els càrrecs públics hem de fer acte de presència en actes que com aquest són també un acte de reconeixement públic a la persona a la que acomiadem

La tercera raó és perque estic cansat de posar la tele i haver de canviar de canal contínuament per no  trobar-me l’exposició pública, fins la intimitat de la vida privada de gent que no ha fet cap esforç intel·lectual, no han aportat res a la nostra societat, no han escrit res, no semblen tenir cap interès en parlar de manera entenedora per tothom, i ho fan introduint a cada frase “tacos”. Gent que no s’ha distingit per les seves accions humanitàries, no tenen “cultura” ni tenen cap problema en admetre que no la tenen. En lloc de parlar criden, no han resolt cap problema important per un sector determinat de la societat, ni tan sols de l’escala on viuen, molts d’ells gent jove que no es preocupa d’estudiar, ni preparar-se pel futur. Gent que parla de nimietats i estupideses,  que congrega per escoltar-los i veure’ls a molta gent i que poden ser vistos com a models a seguir per la nostra gent jove.

Per tant en moments com aquests cal assistir, cal fer com deia abans actes de reconeixement, a persones que com el Pere Anguera ens han deixat un llarg nombre de llibres, fruit de la investigació i el record d’una personalitat discreta.