El bloc del Joan Ruiz

Per motius familiars he fet un curt viatge a Cervatos de la Cueza, poble perdut a la planícia castellana entre los comarques de Tierra de Campos i el Páramo.

Mentre passejàvem pels carrers, quan ja el sol no pegava fort, varem fer aquest parell de fotografies.

Una és la façana d’una casa de fang, l’altra es un mur d’una casa ja caiguda i en la que es pot apreciar l’amplada que tenien. De fet podríem dir que tenen, perquè la major part de les cases del poble son encara de fang, amb l'afegitó d'un folre de totxanes que et pot fer creure que són noves.

Els murs exteriors eren, son, molt amples i com tots els de la casa estan fets de fang i palla, amb algun “canto rodado” pel mig, tot ben premsat. La conseqüència és que a l’estiu dins s’està fresc i a l’hivern conserva la temperatura.

Aquest sistema constructiu, tant adaptat al clima local, és força antic (hi ha qui diu que dels romans) i ha perdurat al llarg dels segles. Les cases noves, tenen murs estrets, de totxana i això si tenen calefacció i algunes aire condicionat.