El bloc del Joan Ruiz

Després de la inauguració dels nous “Jardins del Vapor” en bona mesura pagats amb diners del 1% cultural he marxat cap a Duesaigües on es celebrava la festa de la Clotxa.

Això de la Clotxa  és un menjar que ja no es fa i que consisteix amb el següent.

Es buida de molla un pa de mig kilo, dels que son rodons. A continuació s’omple, en el cas de Duesaigües, de fesols fregits, alls i tomàquet fet a la brasa, arrengada, i un tros de llonganissa, tot això amb la sal que a un li agradi. I tot ben regat amb oli d’oliva que ho ha d’impregnar tot. Finalment ho tanques amb la molla que has tret. Hi ha qui no es posa llonganissa o qui no es posa arengada. Naturalment tot això vol dir que la corfa del pa és de les d’abans, uniforme i consistent, perquè fa de recipient.

A continuació es menja ben acompanyat d’un vi de la terra (en el meu cas aigua fresca).

Era un menjar de quan els pagesos passaven el dia a la verema. Ara en alguns pobles, com a Duesaigües, fan una festa on tot el qui vol s’aplega un dematí per esmorzar Clotxa, com feien els avis. Clar que desprès de verema res de res i de dinar segurament ja tampoc. 

Un noi de 17 anys ha estat el pregoner de les festes de Bellvei. Ha fet un pregó de mes de 20 minuts, quasi be sense pauses, amb un to de veu alt i agradable, explicant-nos com eren les festes del poble fonamentalment a finals del segle XIX i primera meitat del XX. La Núria, com tot els del poble escoltaven, somrients. I tot i la durada i que ha estat a peu dret. No es movia ningú

Estava tant orgullós jo de la nit del foc a Tarragona amb 3 o 4 colles de diables convidades i 3 o 4 dracs o besties de foc també de fora, a banda de les tarragonines, totes passejant-se per la Rambla Nova i resulta que a un poble que em diuen que no arriba als 3.000 habitants per la festa major n’hi ha mes.

Es veritat que cal viatjar!!