Del penya-segat estant

Recórrer el lander de Baviera és veure un espectacle constant de la natura mentre gaudeixes de la història, l’art i la cultura. Lluís II, un rei de gustos arquitectònics una mica extravagants, va poder fer realitat part de les seves fantasies artístiques inspirant la construcció o remodelació d’uns castells que han esdevingut posteriorment unes  de les rutes més atractives d’Europa.

En molts pocs kilòmetres de distància es pot visitar: el castell de Hohemschwangau, enfilat damunt el llac, el castell de Neuschwanstein, construït sobre un congost impressionant, i Linderhof una residència edificada sobre un antic pavelló de caça, tots tres girant entorn la  figura de Lluís II de Baviera. 

La personalitat sensible i l’apassionament pel romanticisme portà a Lluis II a llegir Schiller amb veneració, a escoltar Wagner fins el punt de protegir-lo molt més enllà dels límits del mecenatge. Però políticament poc preparat i un comportament aparentment homosexual, el  portaren a ser un rei poc estimat per la cort bavaresa plena d’intrigants i conspiradors.

Va néixer al palau Nymphenburg de Munic, el més barroc i més gran d’Alemanya. Als 16 anys, un 2 de febrer de 1861, assistí a la representació de l’opera Lohengrin on trobaria la realització de tots els seus somnis. Mantingué una gran relació amb la seva cosina Sisí i ambdós es veieren afectats per l’herència perniciosa de la família Wit­telsbach, propensos a malalties vinculades amb la depressió i la bogeria, com el seu germà, Otto I, qui acabà en un manicomi, creient-se un gos. Lluís II no arribaria a aquest extrem però el fet de refugiar-se en fantasies artístiques li proporcionaren aquest adjectiu i seria l’excusa que el  portà a la mort.

Lluís II es retirà de la cort després del seu trencament amb Wagner, un trencament forçat pels seus ministres que  l’obligaren a triar entre el compositor i el tro, a partir d'aquest moment, la seva apatia el portà a  tancar-se cada vegada mes en els seus coneguts castells. 

Hohenschwangau és el primer castell on Lluís passa la major part de la seva infantessa acompanyat dela seva mare i els criats, gent del mateix poble. Un castell d’estil neogòtic, sobri, amb una decoració interior plena de murals fantasiosos inspirats en  llegendes medievals que no devien deixar indiferent al jove Lluís que anà  creant la seva personalitat i prenent un sentit de la vida plenament romàntic.

Mentre passejava per aquests boscos i aquestes valls, la seva atracció per aquestes terres fou tant forta que no l’abandonarien fins la seva mort. Seria en alguna cavalcada d’esbarjo que es devia sentir atret pel lloc de Schwanstein, la Pedra del Cigne, on sobre les runes de dos antics castells hi manà construir el castell de Neuschwanstein,  el més opulent i el que gaudí menys temps. Fou aquí on el dia 10 de juny de 1886 va rebre la comissió amb l’ordre de recloure’l per incapacitat mental al castell de Berg, a poc més de 20 quilòmetres de Múnic i, per tant, molt proper de la cort i el govern del que ell es volia allunyar.

Aquest castell s’eleva sobre un penyal, rodejat d’estrets poc accessibles. Construït emprant treballadors i materials exclusivament bavaresos, les obres foren supervisades personalment pel rei  configurant-lo amb una barreja d’estils preferentment neogòtic i neoclàssic.

El següent lloc no era un castell, ni  tampoc exactament un palau. Linderhof, era un antic pavelló de caça on anava de petit amb el seu pare Maximilià II i que Lluís II transformà representant-hi una altra de les seves dèries. Si a Neuschwanstein hi manifesta la seva admiració pel romanticisme a Linderhof hi plasma la seva admiració pel rei Sol  i tot allò que representa.

Converteix l’antic pavelló de caça en un petit palau d’inspiració rococó, on posa la divisa de Lluís XIV de França  "nec pluribus impar" al sostre d'un vestíbul presidit per una estàtua del rei francès a cavall. L’escala principal és una reducció de la coneguda Escala de l’Ambaixador de Versalles, i el símbol del Sol és present en nombroses sales així com retrats de Madamme la Pompadour, Maria Antonieta i el mateix rei Lluís XIV.

Així mateix el palauet és rodejat de  magnífics jardins d’estil francès, amb fonts que ofereixen jocs d’aigua i una cova artificial que esdevingué el millor escenari, pel rei, a l’hora d’escoltar les operes de Wagner. Aquest petit palau fou l’únic dels que feu construir que pogué veure totalment acabat en vida i fou probablement el seu  preferit, doncs en ell hi va viure 8 anys. 

Aquí es podria acabar la ruta però si es retorna cap a Munic, encara es pot visitar el castell de Berg a la riba del  llac Starnberg. No fou construït ni reformat per Lluís però és el darrer lloc on va dormir. En aquest castell fou pràcticament empresonat procedent de Neuschwanstein quan els seus ministres el tancaren per incapacitat mental. Un dia durant la  seva reclusió va demanar permís per anar a passejar amb barca pel llac, l’acompanyà el seu psiquiatre i mai més tornaren al castell. El dia següent ambdós aparegueren ofegats. Va matar Lluís II al metge i després es va suïcidar o van  ser tots dos víctimes d’un complot? 

En tot cas on trobaren el cadàver del rei  s’hi ha construir una capella on cada 13 de juny hi ha bavaresos que encara  recorden a aquest rei.