COM ACABEM EL CICLE???
us adjunto document amb possibles comentaris per l'article,....
ara toca votar, comentar,....
espero les vostres reflexions
abraçades diverses
EMBOLICANT LA TROCA (Gianni Rodari)
-Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga.
-No, Vermella!
-Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: "Escolta, Caputxeta Verda..."
-Que no, Vermella!
-Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata."
-No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta coca!"
-D'acord, d'acord! La nena se'n va anar al bosc i va trobar una girafa.
-Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!
-I el llop li va preguntar: "Quant fan sis per vuit?"
-De cap manera. El llop li va preguntar: "On vas?"
-Tens raó. I la Caputxeta Negra va contestar...
-Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!
-Sí, i va contestar: "Vaig a la plaça a comprar salsa de tomàquet."
-I ara! "Vaig a casa l'àvia que està malalta, però no sé trobar el camí."
-Justa la fusta! I el cavall va dir...
-Quin cavall? Era un llop!
-Oh, i tant! I va dir això: "Agafa l'autobús numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta; trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret i compra't un xiclet."
-Avi, avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me'l podries comprar.
-D'acord: vet aquí el dineret.
I l'avi va tornar a llegir el seu diari.
HOMENATGE A GIANI RODARI
El darrer dia de classe, tot jugant amb la gramàtica de la fantasia vam crear petites històries fantàstiques que ens evocaven al món imaginari dels somnis.
Giani Rodari ens va acompanyar, 30 anys després de la seva prematura mort i nosaltres el vam recordar imaginant,....
Un dia abans, em va ajudar a soprendre-us.....
Aquest ha estat el nostre petit homenatge a Giani Rodari, entre moltes altres coses, escriptor de fantàstiques històries que han fet i fan volar en magnífics somnis a molts infants.... i a "janoinfants".
Us adjunto algunes de les seves paraules adstretes de la Gramàtica de la fantasia que no vam tenir temps de comentar.... espero que després d'aquesta lectura no deixeu escapar aquesta obra.
"La fantasía no está en oposición a larealidad, es un instrumento para conocer la realidad, es un instrumento que hayque dominar. La imaginación sirve para hacer hipótesis y también el científiconecesita hacer hipótesis, también el matemático lo necesita y hacedemostraciones por absurdo. La fantasía sirve para explorar la realidad, porejemplo para explorar el lenguaje, para explorar todas las posibilidades paraver qué resulta cuando se oponen las palabras entre sí."
"Se puede contemplar el mundo a laaltura del hombre, pero también desde lo alto de una nube (con los aviones esfácil). Se puede entrar en la realidad por la puerta principal o escurrirse enella —es más divertido— por una ventanita."
"¿Por qué alos niños les gustan tanto las adivinanzas? A primer golpe de vista, diría, quees porque representan de forma concentrada, casi emblemática, su experiencia deconquista de la realidad. Para un niño el mundo está lleno de objetosmisteriosos, de acontecimientos incomprensibles, de figuras indescifrables. Sumisma presencia en el mundo es un misterio que resolver, una adivinanza quedescifrar, dándole vueltas, con preguntas directas o indirectas. Elconocimiento llega, con frecuencia, en forma de sorpresa.
Deaquí el placer de probar de forma desinteresada, por juego, o casi porentrenamiento, la emoción de la búsqueda y de la sorpresa."
"La madre que fingía meterse lacucharita por la oreja aplicaba, sin saberlo, uno de los principios esencialesde la creación artística: ‘extrañaba’ la cucharita del mundo de las cosastriviales para atribuirle un nuevo significado. Lo mismo hace el niño cuando usauna silla como tren, o cuando hace navegar un cochecito en la bañera a falta deotro tipo de embarcación, o asigna un papel de aeroplano a un oso de peluche.Precisamente así, Andersen, de una aguja o de un dedal, hacía un personaje deaventuras."
"Inventar historiascon los juguetes es casi natural, es algo que se produce por sí solo cuando sejuega con los niños: la historia no es otra cosa que una prolongación, undesarrollo, una explosión festiva del juguete. Lo saben todos los padres queencuentran tiempo para jugar con sus hijos a las muñecas, a las construcciones,a los autitos: una actividad que de algún modo debería ser declaradaobligatoria (y posible, naturalmente).
(...)No se trata ya de jugar ‘en lugar del niño’, relegándolo al humillante papel deespectador. Se trata de ponerse a su servicio. Es él quien manda. Se juega ‘conél’, ‘para él’, para estimular su capacidad inventiva, para proporcionarlenuevos instrumentos que pueda usar cuando juegue solo, para enseñarle a jugar.Y mientras se juega, se habla. Se aprende a hablarle a las piezas del juego, adarles nombres y papeles, a transformar un error en una invención, un gesto enuna historia (...); pero también —como hace el niño— se trata de confiar a laspiezas mensajes secretos, para que sean éstas las que digan al niño que se lequiere, que puede contar con nosotros, que nuestra fuerza es suya."
"’Creatividad’ es sinónimo de pensamientodivergente, o sea, capaz de romper continuamente los esquemas de laexperiencia. Es ‘creativa’ una mente que trabaja siempre, siempre dispuesta ahacer preguntas, a descubrir problemas donde los demás encuentran respuestassatisfactorias, que se encuentra a sus anchas en las situaciones fluidas dondeotros sólo husmean peligro; capaz de juicios autónomos e independientes(incluso del padre, del profesor y de la sociedad), que rechaza lo codificado,que maneja objetos y conceptos sin dejarse inhibir por los conformismos."
EL JOC, UN RECURS EDUCATIU I DE CONEIXEMENT DE L’INFANT
Mitjançant el joc espontani, l’infant es comunica,crea vincles, descobreix, apren, …. L’infant que juga va incorporant l’entornal seu psiquisme a l’hora que va inserint-se ell mateix. Mitjançant el jocl’infant sent, expressa disfruta, elabora situacions, crea i recrea, s’inventa así mateix, apren, aprehen, s’alegra, fa el dol, s’entreté,… en definitiva,VIU!!!!. És la seva manera per excel·lència de “ser” en el món. Un infantsaludable, juga. El joc té un paper fonamental en la seva subjectivització.
El joc és un recurs educatiu i d’observació de lapersonalitat de l’infant, on l’infant mostra el seu saber del món que l’envolta, es relaciona, pensa, sent, viu i s’emociona, on mostra què ha vist i ha apres del seuentorn, quins vincles haestablert, etc. és a dir, en el joc, l’infant es mostra globalment.
El joc es converteix en un recurs educatiu quel’educador/a utilitza intencionadament, respectant la premisa del joc:llibertat. Llibertat a l’hora de decidir si jugar o no, llibertat per jugarsol/a o acompanyat/da, llibertat per jugar amb o sense material, joguines,…
Melanie Klein, psicoanalista nascuda a Viena el 1882,observava el joc infantil ja que considerava que els infants mitjançant el joc i les joguines transferienels seus interessos, fantasies, angoixes, pors, sentiments de culpes,fantasies,….Creia que el joc és la base de les fantasies i elaboració neuròticade l’infant, és a dir, l’equivalent als somnis i l’associació lliure.L’observació del joc d’un infant jugant permet la seva anàlisi i possiblediagnosi de transtorn.
La subjectivització de l'infant, comença ja abans de que aquest neixi, quan és constituït pels seus pares com un objecte (d'allò que ha de venir???), que passarà a ser un subjecte a partir del desig d'aquests pares un cop ja ha nascut. L'infant establirà la primera comunicació amb la mare a partir del desitg d'aquesta a comunicar-s'hi, quan després d'un plor, o crit determinat, la mare ho interpretarà i hi donarà resposta (té gana, son, por,....) I l'infant, continuarà comunicant-se intencionadament i coneixent el món a través del joc que s'establirà amb la mare/pare primer i més tard amb la resta de persones que l'envoltaran. El joc doncs, constituirà un recurs de construcció del subjecte, en tota la seva globalitat.
