LA IMPORTÀNCIA DEL JOC
El joc té una estreta relació amb l’aprenentatge i contribueix al desenvolupament integral de l’infant però cal considera’l, no com un contingut més del currículum sinó com UNA ACTITUD QUE CARACTERITZA L’ACTIVITAT D’APRENENTATGE DE LA INFÀNCIA (Zabalza).
L’aprenentatge doncs, té un caràcter lúdic. Lo lúdic és com una forma d’aprendre. Si a aquest procediment de gaudi i natural (el joc) al que l’infant respon espontàniament li agreguem la intenció lúdica i l’objectiu clar del docent, el desenvolupament integral de l’infant, el procés d’aprenentage estaria més adaptat al mètode de “treball” que li és propi a la vida infantil:::parlem de jugar.Està clar que com tot procés educatiu, cal l’establiment d’objectius clars, i una intervenció adequada de l’educador/a el qual ha de tenir una actitud lúdica imprescindible i una molt bona preparació. L’educador/a ha de gaudir jugant.L’infant juga pel propi joc i és l’educador que a aquest joc li marcarà uns objectius. Jugar per jugar és l’essència del model lúdic. “el joc lliure ofereix a l’infant l’oportunitat inicial i més important d’atrevir-se a pensar, a parlar i potser fins i tot a ser ell mateix” (Bruner, 1986)
