Lo Collet digital

TEXT I FOTOS: Iblama

El Centre Cultural i l'AVA de Colldejou van preparar conjuntament els actes de la festa de Sant Joan. Ja a la tarda membres d'ambdues associacions vam quedar pels preparatius a la sala de ball. Al final tant el sopar com el ball es van haver de fer a l'interior del Casal ja que el temps era amenaçador. Vam muntar les taules, vam preparar el menjar i vam posar la beguda en fresc. Mentre que membres de l'ADF i de l'Ajuntament preparaven la gala.

A les 21:30 a la zona del Cementiri, on hi ha el remodelat magatzem de l'ADF -després que l'hagués destrossat el vent-, el Miquel Àngel i el Joanet van encendre la foguera. Hi havia força gent i déu ni do els petards que es van llençar. Al fons es veia el poble tranquil, d'on per cert, de tant en tant s'hi encenia algun lluminós que espetegava a l'ennuvolat cel. Si miraves cap al mar podies observar el que semblava la llum de diferents focs encesos arreu. No en va és una festa de l'estil de cap d'any. Mentre per cap d'any celebrem el final de l'any i l'entrada al nou, en aquest cas representa l'entrada a l'estiu, l'arribada de la platja, de les vacancetes...

 

A les 22:30h el Casal ja estava ple. La gent tenia gana i ganes que el ball comencés. Impacients! El menú consistia en un tall generós de coca amb recapte i pollastre a l'ast o conill. Després s'incloia una bossa indiviual amb patates de xurro, coca de Sant Joan i coberts. Ah i gelat de postres. Qui volia podia comprar cava o sinó tot tipus de begudes estaven repartides per les taules. Per cert es van quasi acabar les existències de vi. Al final un bon cafetó i qui ho vulgués conyac i anisset. Així que l'engranatge ja estava preparat per ballar tota la nit. I efectivament, els primers moments del ball foren una mica claustofòbics entre la calor, la gent que ballava, els que estaven asseguts... però després d'obrir els ventiladors i les finestres la cosa va canviar. Mira si va canviar que el ball s'acaba quasi a les 4:00h. El cert és que la gent va poder gaudir de tot tipus de cançons i estils. Fins i tot es van afegir dos membres al duet. El Joan Gaya fill va ser convidat a cantar unes cançonetes i el Papitu a ballar a dalt de l'escenari. Sempre amb la complicitat de la cantant és clar. Al mateix temps més d'un va anar fer becainetes ben assegut a la cadira. L'edat i les responsabilitats no perdonen.

Doncs res! Benvinguts a l'estiu. Passem-nos-ho bé i gaudim d'uns dies de vacances. Iblama

TEXT I FOTOS: Iblama

Tot i que vam anar a dormir una mica tard, puntualment a les 8:00h del matí ens vam llevar amb uns rajos de sol una mica emprenyadors que entraven per la finestra. Ens vam runir al "banc del si no fos" de la plaça de l'església de Colldejou. El temps era una mica fresquet i el sol, en aquell moment, tot i que ens encegava la cara, era més aviat agraït. En total érem catorze persones vinculades a Colldejou. A les nou van arribar 4 persones més de Pratdip. Com sempre les crides que es fan al poble, siguin les que siguin, tenen una bona resposta.

A les 09:15 ens posàvem en camí. En filera, des del carrer de baix vam agafar el camí dels horts per enganxar definitivament el camí dels Bullidors. Ja d'entrada, després de deixar a la nostra dreta un radiants avellaners, la vista que es veu del poble, de la Mola i del tall fins al mar, quedant entremig l'ermita de la Mare de Déu de la Roca és molt maca. El camí va planejant pel marge dret del Barranc del salt de les soques. Quan hi ets al damunt no es veu però quan arribes al final veus l'alçada marejadora de l'indret. En pic travesses el Barranc s'inicia l'ascensió, sempre amb una espessa vegetació o bé de pins o d'alzines. Per aquella zona avui hi ha un bosc molt verd de pins car encara es poden observar vells marges; fet que deix clar que antigament aquella zona era conreada. En molts casos l'única via d'accés era precisament a través d'aquest senderó. Es veu que els pagesos hi accedien amb matxos per poder transportar les càrregues amb més facilitat. Per això els camins abans estaven ben cuidats ja que eren les úniques vies de comunicació entre els pobles. Amb els anys i amb l'adanonament de les terres els camins han anat caient en desús. Tal com diu els Llorenç: -"els camins abans eren vida"-. Avui gràcies a la tasca del Consorci de la Serra de Llaberia s'han contractat diferents persones per poder rehabilitar aquests camins i dignificar les fonts que en ells s'hi troben. L'objectiu és que la gent pugui conèixer aquests raconets del nostre entorn.

La pujada és una mica llarga però no pesada. A peus de la serra arribem a la zona dels Bullidors. Són unes parades força grans on hi destaca la font del bullidor. Es veu que el nom li ve de brotllar-bullir de l'aigua. És curiós! fa com una mena de bassot petit i de la banda de la muntanya hi surt aigua. A la parada de sota han rehabilitat una bassa per tenir aigua recollida. Fins i tot hi han fet una rampa perquè si hi cau alguna bestiola en pugui sortir. El Llorenç ens explica que es veu que en temps de guerra, quan venien militars de fora, ho arrassaven tot. Es menjaven el que es tenia per les cases (gallines, conills...) i s'hi trobaven un hort s'ho emportaven tot. Doncs bé! Colldejou va posar a la zona dels bullidors una plantació mig amagada de fesols. La vegetació espessa feia que a llarga vista no es pogués descobrir. Al mateix temps, l'encarregat del Consorci ens va explicar, mentre esmorzàvem i ens refrescàvem, com funciona aquesta associació. Totes aquestes muntanyes constitueixen un Espai d'interès natural. Això és diferent d'un parc natural. En aquest cas la col'laboració és molt més estreta entre els municipis a base d'ajudesa nivell d'Ajuntament i del Departament de Medi. Els municipis que intergren sle Consorci són: Capçanes, Colldejou, Marça, Pratdip, Tivissa i La Torre. Per cert; impagable la vista de la Mola amb Colldejou al fons i les muntanyes al fons.

L'ascensió va durar una mitja horeta més. La vegetació en aquest tram és molt espessa! Així vam arribar a una mena de collet. La propera parada va ser la font de les Carabasses després de descendre una miqueta. L'encarregat del Consorci va fer un canvi de la senyalització del nom de la font ja que es veu que era erroni. Per cert! vam agraïr poder beure aigua fresqueta. A partir d'allà la davallada va ser constant fins a Pratdip. Destacar que una miqueta més avall de la font hi torna a haver una vista excepcional. Hi ha com una mena de mirador. Si mires avall veus fins al cap Salou. Pots distingir el port Aventura, una part de Salou i Cambrils, Miami... fins i tot es veien les fumeres de la Pobla. Si mires amunt veus els cingles del Mont-redon, que es la cara de la dreta de la Serra de Llaberia. La caminada fins Pratdip és molt maca ja que veus muntanyes i més muntanyes i al fons com treu el cap el poblet de les torres.

Al llarg del trajecte vam poder veure tot tipus de vegetació, de la que en destaquen els pins i les alzines, moltes plantes d'aigua com falgueres, farigoles, romanís, sejolida, arbustos... i en sobresurten un grup d'uns mil teixos estesos per l'espai natural.

Finalment, als voltants de les 13h arribàvem a Pratdip. A l'entrada el poble, a la zona de les Eres, ens vam fer una foto tot el grup de l'excursió. Després ens vam traslladar a la Cooperativa on vam agraïr l'ombreta i una begudeta ben fresqueta. Per acabar els de Colldejou vam ser traslladats fins al poble en autobús.

Havia estat un matí inoblidable, en companyia de la natura, d'animalets, de bona aigua... de bona gent! fent esport i podent gaudir d'un paisatge que la mare terra ens ha regalat excepcional. Reivindico l'entorn del Camp de Tarragona i us convidem a descobrir-lo. Us sorprendrà! Iblama

TEXT I FOTOS: Iblama 

Hi ha feina però el resultat s'ho val! Val la pena preparar el dvd, val la pena preparar el menjar, les begudes, el karaoke... Al final, la satisfacció que et queda veient que sopar és boníssim o que la gent t'aplaudeix després de veure el dvd dels gegants, o que la gent gaudeix amb el karaoke... És gratificant!

Com sempre va venir un munt de gent tot i que per condicions diverses no en va poder venir d'altra. Vam quedar als vosltants de les 20hores a la sala de ball. Allà el mestre Aixalà va fer la seva classe de gralla dels dissabtes. Mentre uns quants vam anar muntant les taules i tot el tinglado dels altaveus, ordinador, pantalla... Al mateix temps que la Carme i la Madalena, amb tota la paciència del món, anaven coient als baixos de cal Rafel el Pollastre amb rovellons.

Cap a les 21hores tocades vam començar a sopar. El menú fou el següent: Amanida, Pollastre amb bolets a la farigola i postres. Evidentment, no hi va faltar vi i cava a dojo.

Després de sopar vam poder veure el dvd amb el resum de totes les trobades i festes relacionades amb la gralla del 2008. Al final del dvd, com no podia ser d'una altra manera, a part de fer un reconeixement a tota la gent que ens ha ajudat, hi havia una cliclada d'ull a la gran temporada que ha fet el Barça. Va aparèixer l'Oriola amb la samarreta del Barça i amb la cara pintada amb la senyera i les barres blaugranes. Malgrat que el dvd el vaig fer una mica depressa per les circumstàncies diverses, la música d'enguany ha estat una de les més enganxoses: amb rumbes, tocs de gralla, tradicionals, i com no; no podia fallar la màgia de l'Elèctrica dArhma.

Al final, la gent va reconèixer l'esforç fet i em va aplaudir una estoneta! jeje. Se't posa la pell de gallina. També vam aplaudir el gran sopar amb el que ens van deleitar les cuineres.

Seguidament vam muntar el karaoke. Després d'uns problemes inicials, es van anar animant la Xell, l'Espantall, l'Enric, la Teresa, la Rosita, la Maria del Carme, Jo, el Llorenç... i fins i tot els petits! Què gran és tenir un karaoke.

I així van anar passant les hores! Total que es van fer les quatre. Llavors arriba el més dur; l'hora de la recollida. De fons però et quedava la sensació d'haver fet una bona feina i d'haver, per unes hores, distret els cor d'una gent amb la que em sento molt a gust! Gràcies! Iblama

Aquí és va fer una aturada en el camí. Vam esmorzar plegats a la mateixa sala i vam xerrar una estoneta de com estava anat la jornada.

Recursos de suport lingüistic per a les revistes locals. En Josep Maria Fort ens va mostrar quines pàgines web ens poden ajudar a la gent vinculada a les revistes a resoldre dubtes gramaticals, ortogràfics, de vocabulari...

Xerrada de Josep Baiges.

És un pou aquest home. Amb aquella veu cerimoniosa que té, profunda, ens va aportar unes idees molt interessants. D'entrada va dir que "estic enamorat de la premsa local". I se'n va declarar un lector fervent, reconeixent que fins i tot n'ha tret idees moltes vegades. No en va es va fer gran a Riudoms i va poder gaudir de la revista que allà tenen: l'Hom. Va declara-se "fill de la premsa local". Per ell és important fer el que fan les nostres revistes que es donar un paper a gent anònima. I això la gent ho agraeix i molt. Paralel'lament va reconèixer que la premsa local preserva la llengua de cada zona en la que es pública.

Als voltants de les dues ens vam dirigir al Parc on vam dinar conjuntament.

Felicitats per la jornada. Esperem que es mantingui. Sembla que de ganes n'hi ha moltes.

Iblama