El dia del pare
19 Març, 2008 09:59
Publicat per reflexio,
General
Avui és el dia del pare... 19 de març... sant Josep... però, tothom està tan content del seu pare? Per mi hi ha hagut com diferents èpoques en el sentiment cap al meu pare. Quan era petita era el meu ídol, volia ser com ell. Aquell home fort, que mai li feia mal res, que sabia aguantar el dolor, que treballava fort,... Tal i com he anat creixent m'he anat desfent d'aquesta idea del meu pare com a ídol, i s'ha anat creant com un sentiment una mica distant cap a ell. He descobert que no era tan perfecte com em pensava, i que en aquesta vida no tot és ser fort.
Potser m'ha passat perquè el meu pare és bastant gran, i realment ell ha viscut una guerra, ha viscut les coses diferents, ì m'ha ensenyat les coses tal i com ell les veia, no com les veia el món del segle XXI. Potser per això el culpo (tot i que segurament no en té la culpa), per no adaptar-se als nous temps. De vegades crec que el culpo per deixar-me sola. Per no entendre'm, per no poder tenir el seu consell en coses de l'avui. Em sento sola de vegades. I ell no té la resposta.
De totes maneres ell m'estima moltíssim i és injust tenir aquest sentiment. He d'intentar estimar-lo tal i com és. Felicitats a tots els pares!!
Salutacions.
Madurar no és fàcil
13 Març, 2008 19:12
Publicat per reflexio,
General
Quan son petits volem ser grans, i quan som grandets voldríem tornar a ser petits!! no hi ha qui ens entengui! no ens entenem ni nosaltres mateixos!! 
La veritat és que a mi m'ha costat molt (i m'està costant encara realment) a la idea de fer-me gran. Tinc 26 anys, i encara em fa mal veure que les coses canvien, que la gent canvia, que tot canvia al teu voltant, i que no hi pots fer res per recuperar el que tenies. Em refereixo sobre tot als amics. Et fas gran amb ells. Però arriba un punt que la gent canvia, cada un segueix el seu camí, et distancies, i al final alguns dels que van ser la teva sombra dia i nit, ara són gairebé desconeguts!! És clar que si els passés alguna cosa seria la primera de corre-hi! però només ens retrobaríem si passés una desgràcia. És trist però sol passar. Estem massa enfeinat per fer una trucada, o preguntar als nostres amics com estan, i passen els dies, els mesos, i quan et trobes, gairebé sou desconeguts! i és una llàstima. I fa mal que siogui així!
Vaig a trucar a algú d'aquests amiguets! 
Salutacions.
Ens falten hores als joves?
11 Març, 2008 17:42
Publicat per reflexio,
General
Quines ganes que sigui Setmana Santa!!
Descansar, no fer res, pendre el Sol... espero que faci bon temps! tinc moltes ganes d'anar a la platja. No per banyar-m'hi, però sí per pendre el Sol! ens carreguem d'energia amb el Sol suposo.
Estic cansada! les setmanes són molt plenes de coses crec. Massa. Que si anar a anglès, al gimnàs... Arriba Divendres i no has pogut quedar amb ningú, has de fer la compra, netejar el pis... I així passen les setmanes, els mesos,... No dic que no m'agradi el que faig. És clar que m'agrada anar al gimnàs, m'ho passo molt bé, sino no hi aniria... però de vegades trobo a faltar una mica de...res! una mica de silenci, una mica de no fer res, una mica de avorriment! 
A veure si aquests dos dies de festa que em brinda la Setmana Santa em donen per trobar una mica de... res! (en el bon sentit de la paraula, és clar!)
Salutacions!
La gelosia...
06 Març, 2008 12:57
Publicat per reflexio,
General
M'agradaria encetar aquest blog amb una reflexió sobre els cels. Sou celosos? Jo sí!! i la veritat és que no és molt agradable, ni per mi ni per la meva parella!!
De vegades no ho puc controlar, i m'envaeix una sensació que em recargola l'estòmac, davant qualsevol amenaça. En aquells moments jo crec que podria declarar "enajenación de la personalidad".
Passada aquesta crisi, veig que l'amenaça no era real, que era un producte del meu cervell gelòs!! quan dic que no era real no significa que jo sóc més guapa, o més simpàtica o tal.. sinó que simplement aquella persona és una companya de feina d'ell o qualsevol cosa normal.
I em pregunto,... això es deu a algun tema psicològic?, com es produeix aquesta sensació?, i lo més important... es pot curar!?!?
Gràcies pels vostres comentaris!!
fins ara