Calaix de Sastre

            TANNKAS

 

                        1

 

Que n’és de bella l’aigua,

dolç el sol la besa

ran de mar i terra;

bròfega ventada.

On ets tu bonança?

 

                   2

 

Ets tu, alba del dia

convit de pa i vi,

fontana de llum subtil,

gresol de la nit,

enyorança gentil?

 

                   3

 

Sol rogenc a la posta,

ombres  avençant,

nit de lluna riallera

mirant lluny endavant,

no perdis l’instant.

                  

                   4

 

Observa el nou infant,

capoll tendre espellint,

no nota les penes,

sols veu l’oripell

d’aquest bròfec món.

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, novembre de 2007