LA PARCA
LA PARCA
La Parca a punt, duu la falç al puny.
Com de les espigues daurades del juny
farà gavelles , de la sega, que de lluny
talla, silenciosa com serp que s’esmuny.
No valen mentides, ni jocs, ni enganys
trifulgues, curses, metges, o estranys,
ella et prepara sempre ses paranys,
no te en compte ni el temps, ni els anys.
Quan la llum s’apagui i sols quedi foscor,
el cor no bategui ni regui el cos.
Quan el sol no vegis i sentis el plor,
els membres es glacin, fred esgarrifós.
La Parca ha passat, cor emprenedor
ella s’ha emportat els afanys millors.
Josep M. Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, Agost 2007
