Calaix de Sastre

        EL JOC DE MAI ACABAR

 

 

A on aneu llops famolencs

amb les mirades perdudes,

de carronyaires boscans

remenant per les enrunes.

 

I els aprenents de gos,

discutir-ne per un os,

mig dormitant als esgraons

com estrafolaris moixons.

 

Si canta a la lluna el gat,

reclamant un xic d’amor,

tot passejant-se pel terrat.

Per què teniu tan dur el cor?

 

Si la natura ens afalaga

donant-nos amb escreix,

i em perfums ens amanyaga.

Per què voleu més gros el feix ?

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, març de 2007

           VOLDRIA

 

 

Voldria ser papallona,

de colors la més pregona.

 

Voldria tenir ales per volar,

de les estrelles més enllà.

 

Voldria oir les melodies

que tu  més embellies.

 

Voldria sentir les fragàncies

de tu les més intenses.

 

Voldria ser com llum de la carena

suau i primenera.

 

Voldria la dolça aroma sentir

d’un petit pitiminí.

 

Voldria tenir els llavis oberts,

com lliri d’aigua,

per sentir el dolç embriac de la rosada.

 

Voldria sentir una ma, amorosa,

com m’amanyaga joiosa.

 

Voldria ser guspira d’amor

per inflamar el teu cor.

 

Voldria de tot gaudir, 

fins l’últim sospir.

 

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, 1 de gener de 2007.