Calaix de Sastre

            LA  PARCA

 

La Parca a punt, duu la falç al puny.

Com de les espigues daurades del juny

farà gavelles , de la sega, que de lluny

talla, silenciosa com serp que s’esmuny.

 

No valen mentides, ni jocs, ni enganys

trifulgues, curses, metges, o estranys,

ella et prepara sempre ses paranys,

no te en compte ni el temps, ni els anys.

 

Quan la llum s’apagui i sols quedi foscor,

el cor no bategui ni regui el cos.

Quan el sol no vegis i sentis el plor,

 

els membres es glacin, fred esgarrifós.

La Parca ha passat, cor emprenedor

ella s’ha emportat els afanys millors.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, Agost 2007

 

 

 

FUTUR IMPERFET

 

 

Ulls riallers plens de vida,

de joventut desbordant,

llum guspirejant

amb lluentors de pols

de vidre esmicolat.

Vímet que bambolejarà

amb el vaivé de la vida.

Il·lusions utòpiques

somnis jovenívols,

realitats per descobrir,

sentiments nous que

et faran sofrir o gaudir,

noves experiències

t’acompanyaran.

Gaudeix del instant,

és el present, fugisser.

El futur no ha existit

ni existeix, és eventualitat.

Aixó et pot fer entendre,

com serà el demà.

El passat no és més

que records, cendra.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, febrer 2008

NOSTÀLGIA

 

Quan el pensament vola per l’aire

com las fulles, del arbre arrancades,

en un dia, a la tardor,

 

...axis el meu sentiment, amb donaire

gira els ulls vers tu, penyora estimada

sense mica de remor,

 

... i no trobant-te  al entorn,

el pensament  em fa recança,

i el cor s’omple de enyor.

 

...és la nostàlgia de moments passats,

nostàlgia de vivències, ja llunyanes

que gaudírem  plegats .

 

... entre bromalls els records,

teranyina de  somnis nostàlgics

de tu, i dels temps passats.

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, tardor de 2005

EN SILENCI

 

 

Pau i silenci....

trencat per la remor de les onades,

que a la platja van arribant,

porten i treuen arena,

empentades pel llevant.

 

Pau i silenci.....

trencat pel xiulet del aire

en les ales de les gavines,

que passant, com ombres volant,

enfilen directa dins la mar.

 

I tu i jo....

a la platja ens trobàvem

una tarda, mirant l’infinit,

nostres mirades en dolcesa es creuaren....

... les mans dins les mans, un delit...

 

En silenci,

sota un cel blau,

nostres ulls parlaven

d’amor i de pau.

 

 

 

Josep Mª Barenys Barenys

Castellvell del Camp, maig de 2006

 

OPINABLE

 

Opino que pensant

exercito les neurones del pensament.

Penso també que podria pensar,

què pensen els altres pensadors?

si són coincidents, o no,

amb els meus pensaments,

puig que el pensament és absolutament

lliure de pensar el que es vulgui;

motiu per el qual és odiat i perseguit

pels pensadors que pensen

que són els únics pensadors

amb dret a pensar per la resta

de la Humanitat.

 

 

 

 

ROMA

 

Circ de cercles concèntrics

circumdat de la ciutat excèntrica

cerclada per  set  tossals.

Olor de “ pizzes “ al cercla central

circulars com el sol mediterrani.

Monument de pedra per la memòria,

perquè l’aire no s’emporti

les cendres de la seva història.

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp,febrer 2008

        EL JOC DE MAI ACABAR

 

 

A on aneu llops famolencs

amb les mirades perdudes,

de carronyaires boscans

remenant per les enrunes.

 

I els aprenents de gos,

discutir-ne per un os,

mig dormitant als esgraons

com estrafolaris moixons.

 

Si canta a la lluna el gat,

reclamant un xic d’amor,

tot passejant-se pel terrat.

Per què teniu tan dur el cor?

 

Si la natura ens afalaga

donant-nos amb escreix,

i em perfums ens amanyaga.

Per què voleu més gros el feix ?

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, març de 2007

           VOLDRIA

 

 

Voldria ser papallona,

de colors la més pregona.

 

Voldria tenir ales per volar,

de les estrelles més enllà.

 

Voldria oir les melodies

que tu  més embellies.

 

Voldria sentir les fragàncies

de tu les més intenses.

 

Voldria ser com llum de la carena

suau i primenera.

 

Voldria la dolça aroma sentir

d’un petit pitiminí.

 

Voldria tenir els llavis oberts,

com lliri d’aigua,

per sentir el dolç embriac de la rosada.

 

Voldria sentir una ma, amorosa,

com m’amanyaga joiosa.

 

Voldria ser guspira d’amor

per inflamar el teu cor.

 

Voldria de tot gaudir, 

fins l’últim sospir.

 

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, 1 de gener de 2007.