Tarragona, fa ara 10 anys, va ser declarada Patrimoni Mundial. S’han trobat restes dels. IV a.C. corresponents als ilergetes, i posteriorment als cosetans. Publio i Cneo Escipiós’apoderaren d’ella el 218 a.C. i, després de fortificar-la, la convertiren en base d’operacionsi quarter d’hivern de l’exèrcit romà. Capital de la Citerior, es convertí en una formosa i pròspera ciutat, centre exportador dels vins de la comarca.Actualment, la nostra preciosa urbs continua gaudint d’aquesta bellesa i esplendor a travésde les restes dels monuments que erigiren els romans.L’amfiteatre romà fou construït a principis del s. II d.C. Aquí foren martiritzats el bisbe Fruc-tuós i els diaques Auguri i Eulogi (sants de l’església catòlica). Els ciutadans solien menjar elseu pa mentres contemplaven, a l’arena, espectacles de sang i fetge. Ara tenim el futbol, un esport més civilitzat.L’aqüeducte de les ferreres data del s.I a.C. i és conegut popularment amb el nom de “Pont del Diable”. Aquest suministrava aigua a la nostra ciutat.L’arc de Barà és, entre els monuments de les seves característiques, el més important delsconeguts a l’antiga província Tarraconensis.El circ romà es construí a finals del s. I d.C. completant el programa d’ordenació urbana delsector oficial de representació provincial de la nostra ciutat. Aquí és on es feien les famoses carreres de quàdrigues, immortalitzades a la pel.lícula clàssica “Ben-Hur”.El fòrum provincial, La seva construcció es fixa feia l'any 70, en època de l'emperador Vespasià.
Un dels fòrums més extensos-de gairebé 8 Ha - de l'imperi romà. A més és, sens dubte, del qual més aportacions documentals ens queden.
El motiu es la seva construcció va ser la necessitat de tenir un gran centre per a laadminstració social i política de la capital d'una gran província, que comprenia més de 300ciutats i necessitava allotjar els seus representants, convertint així al Concilium ProvinciaeHispaniae Citerioris.El fòrum de la colònia, el fòrum provincial, En els seus temps va representar el nucli de la vida política i social de la ciutat i d'aquí la sevaimportància com a restes arqueològiques. L'àrea destinada als edificis religiosos mantenia un temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.
També es poden veure les àrees destinades al mercat, magatzems i tallers.
·
les muralles, construides els primers anys de la presència romana a Tarraco (finals del s. III – principis del s. II a.C.)La cantera del Mèdol, el teatre romà, que fou construït a la zona portuària, extramurs, ique es conserva parcialment (algunes de les seves decoracions es troben al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona).La torre dels Escipions, un dels monuments més emblemàtics de la nostra perla del mediterrani.La vil.la romana de Centcelles, la qual documenta diferents fases d’ocupació (s. II aIV a.C.), una estança de la qual sigué habilitada com a mausoleu. La seva cúpula presen-ta un mosaic multicolor amb escenes de l’Antic i el Nou Testament, les Quatre Estacionsi personatges entronitzats. Esdevení un monument clau de l’art paleocristià.La vil.la romana dels Munts, que testimonia un dilatat període d’ocupació (s. I a V d.C.)He deixat pel final els últims dos monuments que completen el conjunt patrimonial tarragoní:el temple i el museu i necròpolis paleocristians. La nova religió enfonsà la civilitzacióromana, donant el relleu a la civilització cristiana, que dominà el pensament i la moral de tot el món, especialment el que nosaltres coneixem millor: l’occidental.Què seria de la societat occidental sense Tarraco? La nostra urbs va ser vital per a l’evo-lució de la cultura romana, un imperi que cap lider, fins ara, ha estat capaç de ressuscitar.Molts somniaren a fer-ho, com ara Napoleó i Hitler. Cap gobern aconseguí tant de poder,tanta gloria, tanta fama immortal.Encara avui podem gaudir, esbalaïts, de les seves restes. Lleis que encara ens regeixen (com el pater potestas, basat en l’antig dret romà); tradicions que encara seguim (sota una aparença cristiana); costums que ara ja no continuem (ja no anem a l’amfiteatre a veure morir homes, dones i nens), però que hem conservat transformats en festivitats i esports d’orígen pagà.Així doncs, celebrem l’esplendorosa fundació de la nostra formosa i joliua ciutat a travésdel seu reconeixement com a Patrimoni Mundial. Certament s’ho mereix.