BON NADAL A TOTHOM
18 Desembre, 2009 14:38
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
MEDICINA DE PECAT
(fragments)D'AMOR
Ah bon amor! ¿E per qual tort
que us haja fait a mala mort
m'ha acusat la mala amor
qui em fa estar així pecador
que en pauc no són desesperat?
Car home qui és en pecat
e qui mala amor lo té pres,
sens constricció no fa res.
Ah bona amor! ¿porets-me dar
contricció de ton mal far
per ço que fuja mala amors,
qui procura plors e dolors,
e en infern mal tots temps haver
per ço car fan a son voler?
Ah bona amor! tan mal me sent
car va vós hai fait falliment;
mort só si de mi no us sové
e que venga a vostra mercè.
Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315
.jpg)
La Sagrada Familia, talla exempta del segle XVIII (Catedral de Tarragona)
D'ORACIÓ DE TEMS
[…]Jesucrist, Sènyer, ah, si fos
en aquell temps que nasqués vós
e vos vesés infant petit,
vostres carns nues e poc llit,
pobre de draps, ple de bondat!
Ah, con fóra enamorat
en vos veser, venir, tocar
e contra ergull contrastar,
veent lo rei del cel e el tro
jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps nuirit
que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns ab ell anàs,
ab ell estés, ab ell jugàs!
Ah, com fóra gauig de plaer!
Ah, qui volgra als mais haver!
E quan Jesús hac sa etat,
que hom lo servís a son grat!
E quan fo lliat e pres,
que hom son companyó estés
en tota la greu passió
e en la greu mort! Anc gauig no fo
major que cell que hom pogra haver! […]
Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315
TARRAGONA TÉ EL DRET MORAL D’ORGANITZAR EL 2016 i 2017?
15 Desembre, 2009 18:24
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
TARRAGONA TÉ EL DRET MORAL D’ORGANITZAR EL 2016 i 2017
No voldríem pecar de presumptuosos, però al igual que a Grècia se li va atorgar l’honor d’organitzar els Jocs Olímpics del nou mil·lenni per dret històric propi, Tarragona hauria també de tenir en certa manera aquest dret, tenint en compte el que va aportar en la història de la civilització occidental pel fet de ser capital de la principal província romana hispànica i ser una de les més importants ciutats després de Roma.
Anem a pams.
Heus ací les dades d’alguns dels fets històrics que marcaren indeleblement la nostra civilització:
- 490 aC.: Els grecs derroten als perses de Dario I a Marató (Grècia).
- 480-479 aC: El general Lleònides I d’Esparta atura provisionalment als perses de Jerkes I al pas de les Termòpiles (Grècia).
- 480 aC: Els grecs derroten els Perses a Salamina sota el comandament d’Euriliades i gràcies a l’estratègia de Temístocles.
- 479 aC: La Batalla de Platea va enfrontar els exèrcits perses i grecs durant vuit dies. En aquesta batalla va morir el general Mardonio, comandant de l'exèrcit persa, i el general espartà Pausanias, que es va cobrir de glòria amb el triomf del seu exèrcit.
- 449 aC: Artajerjes, rei de Pèrsia, signa un tractat en el qual reconeixia la independència de les colònies hel·lenes d’Àsia Menor i la sobirania grega del Mar Egeu.
- 218 aC: Gneo Scipio desembarca a Empúries, arriba posteriorment a Quese, ciutat ibèrica; i funda amb el seu germà, Claudi Neró, Tarraco.
- 210 aC: Tarraco funciona com quarter d’hivern dels romans. Els piscatores tarraconenses ajuden Escipió en el setge de Cartago Nova tallant els aprovisionaments d’Aníval al nord d’Itàlia.
- 206 aC: Final de la II Guerra Púnica (derrota dels Cartaginesos). Fins aquesta data Tarraco va ser base d’operacions militars romanes a Hispània. Els territoris hispans reben l’estatut de “província romana”.
- 49 aC: Cèsar celebra una assemblea a Córdova, es dirigeix a Gades i desprès a Tarraco, on el reben delegacions de quasi tota la província Citerior.
És un reconeixement tàcit de la superioritat com a capital de Tarraco sobre la Citerior.
- 45 aC: Cèsar erigeix Tarraco en colònia després de la batalla de Munda (Montilla).
La ciutat rebrà el nom de COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO.
- 27 aC: August estableix dos tipus de províncies: imperials (Tarraconense i Lusitana) i senatorials (Bètica). Estableix la capital a Tarraco.
- 26-25 aC: Estada d’August a Tarraco, on dirigeix les guerres càntabres. La ciutat pot ser considerada pràcticament capital de l’Imperi Romà. Posteriorment llicencia les tropes i, essent emèrits, funden ciutats com: Saragossa ( Caesar Augusta), Lleó ( Legio Gemina), Astorga ( Asturica Augusta), Mèrida (Emerita Augusta), etc.
- 68 dC: Servi Sulpici Galba, governador de la Hispània Tarraconense, és aclamat emperador pels pretorians.
- 70-96 dC (època dels emperadors Vespasià, Tit i Domicià): construcció de la plaça de la representació del Forum Provinciae Hispaniae Citerioris, construcció del circ i l’amfiteatre, administració de tots els recursos i bens immobles de dues terceres parts del territori d’Hispània.
Tarraco i la seva província ofereix aurigues famosos com Eutiches, Fuscus, Lucius Minicius Natalis... i cavalls com: Patinicus (Guanyador) i Calimorfus (Hermosura). Aquests van fins i tot triomfar a Roma.
Les Muses, filles de Zeus i Mnemósin, protegien les arts, les ciències i les lletres, així doncs ens restaren obres conegudes com la Medusa, el Mosaic dels peixos, etc.
Els poetes, com Aneu Flor Vergelius, orador, ens deixaren textos com:(...)de totes les ciutats que un pot escollir pel descans, aquesta és la més agradable (...) tens una gent bona, frugal, que t’acull ràpidament, però que és reflexivament hospitalària. El clima mescla i confon, d’una manera única, totes les estacions, i l’any sencer semblen una eterna primavera (...).
Podríem enumerar molts més mèrits, car valguin aquestos com suficients o no?
Ara cal que fem pinya tots plegats per aconseguir aquestes dues importants fites que podrien portar la nostra ciutat al nivell que va gaudir en el passat i que creiem mereix en el present tornar a tenir per dret propi, o no?
SALVE I BON ANY NOU.
No
No