El bloc del Joan Ruiz

Ahir com cada dilluns després d’eleccions vaig arribar aviat al local. A mig matí no quedava rastre de la campanya mes enllà que hi havia muntets d’actes per classificar i a l’entrada part del material (taules, caixes) que hem fet servir per les paradetes.

Després em vaig dedicar a donar un cop d’ull als resultats, taules de pobles petits, de baris, del centre de Tarragona. Tot sembla tenir una certa lògica o millor dit dues lògiques. D’un cantó els llocs grans i la costa, d’altra la Catalunya, diguem-ne interior i sobre tot les poblacions petites.

Avui m’ha tocat en múltiples converses explicar-ho a diputats socialistes del PSOE d’arreu Espanya.

 Això si, en trobes pel passadissos i et diuen tots si fa o no fa el mateix . Ufff, todavía... ¿no?

A les 8:30, potser algun minut més tard, he tingut clar que teníem tres diputats i que CIU en perdia 2. la resta entrava dins del que s’esperava i en algun cas els marges d'error estaven per damunt dels possibles resultats.  Ho he tornat a mirar i a mirar, però era això. No ho hem fet públic perquè ens costava creure que CIU en perdés 2. però les 50 primeres paperetes de les taules escollides donaven això. A bamda que en aquell moment la TV3 donava els resultat de les enquestes a peu d’urna, amb resultats catastròfics per nosaltres i fantàstics per CIU i ens ha fet dubtar.  

Es veritat que en política les sensacions son molt importants. De vegades arriben a tapar els números. Com CIU anava a treure una majoria excepcional i ha perdut 12 diputats, tot i obtenir 50, aquesta nit sembla que està enfonsada. Nosaltres hem obtingut un mal resultat i hem baixat 8 diputats, però com les enquestes ens donaven resultats molt pitjors sembla com si no ens hagués anat tant malament.

Acabat el curset d’interventors he sortit escapat i he arribat al bosquet a les dues. M’han quedat quasi be dues hores i mitja abans que es fes de nit. Encara he pogut fer un cistell de bolets. Rovellons, potes de perdiu, pebrassos, llaneges blanques, un parell de ceps, fredolics, pimpinelles i algun altra cosa. He tornat brut i cansat, però mira m'he tret el "gusanillo"

He parlat amb força gent a Bonavista i de les múltiples converses he tret una conclusió. Potser l’Artur Mas i CIU han despertat als qui no estan d’acord amb la independència i aniran a votar el proper diumenge. El que no se és que votaran. Encara tenim molta gent enfadada. Un altre detall és com parlaven del Mas. (fatal, cosa fins ara força insòlita)

Quan li he comentat al Josep Anton m’ha dit que tot això seran vots pel PP i Ciutadans, no per nosaltres. Espero que per una vegada s’equivoqui.

crec qeu acabaré fent una col.leció amb les fotografies que ens arriben de tot arreu, de Cunit, Roda, Miami, Torredembarra, Salou, Valls...

Passen els dies i la moda d’enviar-se fotos dels actes públics, paradetes de propaganda, penjades de cartells,  continua inclús “in crescendo”

diu que va "políticament" a l'última moda. No, se

Aquesta campanya està feta de molts petits actes, trobades amb veïns, simpatitzants xerrades sectorials, i moltes paradetes de propaganda on participen càrrecs públics, membres de la candidatura, i companyes i companys del Partit. Les posen sobre tot a les entrades i sortides dels mercadets. Un lloc on si escoltes aprens molt  

Avui ha fet 40 anys que va nàixer el meu germà petit. El mateix matí varem fer una fotografia per tramitar el carnet de família nombrosa. Ho varem ser poc temps, jo ja en tenia 18 i per aquells anys si volíem, trobàvem feina ràpid i ens anàvem de casa aviat. Tot això ha canviat molt

Avui ha tingut lloc la Vaga General . No només a España, a Portugal, Grècia, Itàlia , ...Com sempre des de el principi del dia els sindicats han dit que era un èxit i la dreta que era un fracàs. Les manifestacions de la tarda sembla que han estat multitudinàries a tot arreu. He participat a la de Madrid, on per cert no he vist cap bandera socialista. Hi havia tant de telèfon mòbil a la manifestació que s’ha bloquejat tot i no he pogut amb els companys i companyes de Tarragona per saber si el PSC havia fet un bon paper a la de Tarragona i es veien les banderes del Partit.

Ara acabo de rebre una foto que em recorda la dita aquella que val més una imatge que mil paraules.

mira mira els de Calafell!!