El bloc del Joan Ruiz

Aquesta és una campanya amb característiques diferents a altres...

La "cartelleria" (de paper, banderoles, tanques publicitàries) del PP, CIU, ERC i ICV podria ser d'aquesta campanya o d'un altra, podria ser d'un partit o d'un altre i es podrien emmarcar, les quatre, en un mateix estil "clàssic". En canvi la del PSC tothom admet que és un altra cosa. De fet als blocs i als informatius digitals es discuteix, es parla, es comenta la seva oportunitat o no, els altres partits es refereixen a ella  .......  només passa amb aquesta.    

D'altre banda tampoc fem una campanya com la d'altres vegades. Ens dediquem quasi exclusivament a fer Porta a Porta, carrer a carrer. Però no ens podíem estar d'una de les nostres tradicions, així que avui hem fet un "míting" a Tarragona, com els de sempre, amb discursos, banderes, aplaudiments, tal i com toca   

Ahir i avui al matí hem tingut un plenari "mogudet" al Congrés dels Diputats. Cada vegada tinc mes clar que no és bo convocar plens una vegada començada una campanya electoral. Tothom tenim els nervis a flor de pell i no existeix l'ambient més adequat per arribar a acords o per discutir sobre cap tema amb equanimitat.

Hem acabat a temps de poder agafar l'AVE que m'ha permès estar a les 7 de la tarda a Bonavista a temps de fer el Porta a Porta, fins començar el partit del Barça.

Que havia de començar el partit s'anava veient pel carrer. Cada vegada que sortiem d'una escala es veia menys gent passejant. Quan havia de començar, el partit, hem deixat de fer el Porta a Porta. Ens hem entretingut xerrant amb tres senyores que estaven assegudes a un banc i que ens han demanat caramels i globus. pels seus nets i que ens han preguntat com es que no posàvem als cartells a Zapatero "con lo guapo que es". Quan ja em dirigia al cotxe, la Rambla de Bonavista i la Plaça de la Constitució estava literalment buida, només un nen amb patinet jugava.

En el moment d'agafar el cotxe s'ha sentit sortint dels bars, dels balcons, de tot arreu, GOOOOOOOOOOL. He deduït que el Barça havia marcat.

He tornat al centre de la ciutat pels vials i carrers per mi sol 

Avui el Diari de Tarragona (pàgina 31) publica la foto de Joan Sanahujes i de mi mateix fent el Porta a Porta per Bonavista, que reprodueixo a continuació, amb la "Señora" Cristina..

Hi ha a qui no li agrada el Porta a Porta. Jo el trobo força instructiu. Avui ens ha obert la porta una noia Boliviana que no pot votar però que ens ha demanat la papereta, perquè era la del Puny i la Rosa. Un romanès a qui li hem dit que erem socialistes dels d'aquí no dels d'allà. A un vell afiliat socialista que ha estat encantat d'ensenyar-nos casa seva. A una noia que ens ha donat les dades i ha signat un full per ser simpatitzant, un matrimoni, una mica més enllà que ha fet el mateix, un senyor gran que no ens ha obert la porta perquè la seva filla li t'he dit que no obri a ningú. I un vell sindicalista que ens ha explicat una manifestació de les d'abans "amb grissos". Manifestació en la que, ens ha explicat, es va emportar uns quants cops de porra.

Al costat d'això hem escoltat situacions delicades, que els fills s'estan quedant sense feina, que la crisi la comencen a notar per tot arreu, que la neboda no pot pagar la hipoteca. Que.....

Fer el Porta a Porta a porta, de veritat, tocant el timbre sense saber qui t'obrirà, parlant amb gent que no coneixes és prendre un bany de realitat.  

En acabar la "Comisión de Vivienda" amb el taxi he arribat en un moment a l'estació d'Atocha, on he arribat per agafar el tren de les 19:30. O sigui que he arribat a temps de començar amb les companyes i companys la campanya de les eleccions europees.   

Algú m’ha preguntat, aquesta nit, de quan  ens trobàvem, a Tarragona, representants dels partits al mig de la Rambla Nova per començar la campanya junts.

Crec que des de les primeres eleccions a la Generalitat al 1980. Diria que com a conseqüència d’un BAN, d’aquells grans de paper blanc, de Josep M. Recasens el primer alcalde, en els que signava com Alcalde Constitucional de Tarragona i en el que prohibia penjar cartells a les façanes i deixant nomes com a llocs autoritzats, les tàpies de les obres i els “panells de fusta" que, des de llavors, l’ajuntament posa cada vegada que arriba una campanya electoral.

Avui fora del soroll de gralles i timbals, i cantar els segadors, la internacional i inclús l'himne de l'alegria (Himne d'Europa), poca cosa hem fet més. Altres vegades, encenem bengales, tirem coets.....  Altres coses com en aquest cas la candidata , aferrant un cartell sent aplaudida per tothom, això ha estat com sempre

Les eleccions per les que ens apleguem mes companyes i companys són les Generals i les Municipals, tot i que això depèn dels partits polítics. Altres en canvi s'apleguem més a les autonòmiques, i també hi ha qui fa la festa pel seu compte i no ve. Nosaltres no hem fallat mai. Alguns concentren a tota la seva gent del Camp de Tarragona o de tota la província, altres com nosaltres fem trobades per penjar el primer cartell per tot arreu, avui només al Camp de Tarragona gent del PSC ha sortit a penjar-lo a Cunit , Tarragona, Reus,  Cambrils, Torredembarra, El Vendrell, Calafell, Vila-seca, sense comptar que com tenim aquella certa herència anarquista no m’estranyaria que a mes llocs, com Roda o Constanti o …..... etc etc. etc, perquè hem diuen que han vingut a buscar cartells avui pel local. (demà els trucaré per preguntar)