El bloc del Joan Ruiz

Desprès de donar un cop d’ull als 4 diaris (el de Tarragona, el Mes, el Punt i l’Aquí, mentre prenia un tallat on sempre, he passat pel local a deixar-los i baixar els missatges del correu electrònic. Avui potser no hi havia tants com altres dies. Així que amb una mica mes de 10 minuts he estat llest, he deixat feina encarregada per la Gemma i la Juliana i he sortit en direcció a Vallmoll
 
Abans de les nou i mitja ja era a la porta de l’ajuntament, on ja m’esperava l’alcalde amb el que abans de res ens hem anat a visitar el polígon en el que estan construint la nau industrial mes llarga de Catalunya, exactament 520 metres (mes de mig kilòmetre) amb 60 metres d’amplada, sense cap columna dins. Hi caben 6 camps de futbol ¿no? I també un altra nau molt alta, que es convertirà , en una càmera frigorífica immensa de potser 8 o 9 pisos d’alçada
 
Josep Lluís, l’alcade, ha parat abans de res, davant d’una parcel·la buida on m’ha explica que anirà una escola maternal, per nens i nenes petits dels qui treballaran allí
 
Després hem tornat al poble per esmorzar, en un d’aquests “bar-casals”, que ja tenen anys, que tenim per tots els pobles, de sostre alt, ample, gran, amb taules de marbre i un mostrador de fusta, on la Gemma ens ha fet un entrepà.
 
A continuació hem anat a visitar el Castell. És una runa enorme d’una gran alçada, ple d’herba que l’ajuntament vol recuperar pel poble. Li he suggerit que el dia que l’inaugurin, si posen una placa, escriguin en ella que amb aquella data el poble de Valmoll conquereix el castell, des del que els senyors “feudals” van ser amos i senyors i imposaven la seva voluntat al poble.  
 
He agafat l’AVE a l’estació del Camp, sense tornar a Tarragona, a temps de donar un cop d’ulls als diaris de la sala d’espera. Avui tos els diaris porten a la portada a Barack Obama. Serà un dia per recordar
 
Al tren he rebut una trucada de l’amic Manolo. Resulta que una associació de veïns vol anar a Madrid, d’excursió el dies 17, 18 i 19 d’abril i volen visitar el Congrés dels Diputats. Fetes les gestions oportunes ha resultat que fins juny no ho havia cap hora lliure, així que he trucat al Ramon i hem reservat visita pel Senat, que aquell dia precisament hi havia un parell d’hores encara per ocupar. La resta del viatge m’he dedicat a confirmar visites, assistències a actes d’agenda dels propers dies i a tornar trucades que tenia pendents. Això de l’AVE està be si saps aprofitar els temps.
 
La nevada de fa un parell de setmanes va ser mes que considerable, al passar entre Calatayud i Guadalajara encara hi ha molta neu a dreta i esquera de la via del tren.
 
De l’Estació d’Atocha al Congrés he anat caminant, és un passeig agradable, això si avui amb força fred.
 
La Comissió de “Fomento” ha començat a les 5 en punt de la tarda, i ha durat mes de tres hores i mitja. Al llarg de la reunió la Presidenta d’AENA ha donat tot tipus d’explicacions sobre el que va passar el passat dia 2 a l’aeroport de Barajas, on una part dels controladors, per malalties diverses, va estar de baixa (hi ha qui diu que va ser una vaga "salvatge") ocasionant el col.lapse de l’Aeroport. Degut a que Barajas fa de distribuïdor de tràfics aeris el col·lapse va arribar a bona part del tràfic aeri espanyol. Cada portaveu ha fet preguntes, ha criticat, ha demanat responsabilitats i con és habitual el del PP ho ha trobat tot malament.
 
Encara he tingut temps de passar pel despatx a revisar la correspondència postal d’aquests dies i de sortir per sopar, amb el Francesc, en el meu cas una “Ensalada Siciliana” que recomano a qui vulgui sopar be i lleuger
 
I naturalment no he pogut evitar,a l’habitació de l’hotel, connectar el Facebook, després de redactar aquest escrit, per veure que novetats trobava per allí.   

Aquest matí he estat al Vendrell per fer una Roda de Premsa amb Helena i Manu, els portaveus socialistes a l’ajuntament del Vendrell i al Consell Comarcal del Baix Penedès. Hem parlat de les iniciatives que des de les diferents institucions portem a terme per fomentar el lloguer. En acabar hem estat prenent un tallat prop de l’ajuntament.
 
Hem parlat de l’ajuntament, i en especial del grup racista PxC que te 4 regidors al consistori i de que CIU continua amb el pacte vergonyant amb ells per governar. Com ja m’ha dit altra gent val la pena assistir a una sessió del Ple de l’Ajuntament del Vendrell si aguantes la vergonya que sents als escoltar-los. 
 
A la tarda he tornat al Vendrell, a l’assemblea comarcal del Baix Penedès en la que han elegit a la Dolors com a nova Coordinadora Comarcal. Ha estat al Centre Cívic l’Estació que estava ple de gom a gom, amb força gent dreta. Primer ha estat l’Informe de Gestió del fins ara Coordinador Comarcal, el Josep M, força detallat i no evitant l’autocrítica, després la votació de la nova direcció del Partit a la comarca, a continuació el discurs de la Dolors i la presentació, pujant a l’escenari dels diferents secretaris i secretàries. Finalment m'ha toat clausurar l’assemblea amb unes poques paraules.
Només podien començar per una : HUMILITAT, que és l’actitud amb la que un tarragoní es pot dirigir a una assemblea socialista del Baix Penedès, un dels bressols històrics del socialisme català. Els he dit que teníem molta feina per davant, que havien d’estar orgullosos del que entre tots fèiem, i que havien fet una bona elecció, perquè la Dolors tenia paraula, tenia “caràcter” i per damunt de tot és una bona persona.
I he acabat amb la paraula oposada amb la que he començat a parlar, explicant que sentia d’estar allí davant d’ells, parlant : ORGULL 

EL PUNT. Tarragona.
L'Ajuntament de Calafell va demanar al govern central que assumeixi el gros del pressupost de la remodelació del nucli històric del municipi, a càrrec de l'1% cultural. En concret, l'equip de govern demana que la subvenció sigui del 70% del cost total de les obres, que és de 2,4 milions d'euros. «El projecte s'executarà en quatre fases en total; ara demanem subvenció per a les tres primeres», va explicar el tinent d'alcalde, Ramon Ferré. Amb les obres, que han de començar enguany, pretenen dignificar l'entorn del castell de la Santa Creu, una museïtzació dels vells carrers medievals, facilitar el pas per als vianants de les places de Catalunya i de la Constitució, així com l'accés i la museïtzació del castell, i per més endavant, en la quarta fase, la creació d'una zona d'aparcament al nord del castell. Joan Ruiz, diputat del PSC al Congrés per la circumscripció de Tarragona, va visitar ahir Calafell per conèixer aquest projecte, amb vista a començar accions parlamentàries en suport de la demanda de subvenció.

Com cada mes de gener, aquesta tarda hem fet la reunió de responsables d’agrupacions del Camp de Tarragona. La sala de reunions del local feia goig, passàvem de 40 i alguna de les agrupacions, nova, assistia per primera vegada a una reunió d’aquests tipus. Al costat dels “veteranos” gen nova i gent jove, i cada vegada més dones.
 
Hem repassat la feina per aquest any, hem marcat alguns objectius i la Lluïsa ha explicat tota la reorganització financera del Partit.  També hem posat en comú el nombre de baixes i d’altes de cada agrupació i com hem assolit alguns dels reptes que teníem.
Xavi, el Primer Secretari, ha passat un moment pel local, en direcció a Pallaresos on havia d’assistir a una assemblea d’afiliats, quan ha vist la sala plena i l”l’ambient” m’ha comentat “això és el nucli dur” 
 
Per acabar la reunió els he dit precisament això que eren el nucli dur, del PSC a les nostres comarques, els qui es preocupaven del dia a dia, els que feien possible que fóssim el partit que som i que havien d’estar orgullosos d’això.
M’ha semblat per l’expressió, per algun aplaudiment, pels comentaris en acabar la trobada, que no calia

Recomano, anar una estona al Palau de Congressos de Tarragona i amb deteniment visitar l’exposició de fotografies de Robert Capa, a la inauguració de la qual he assistit aquesta tarda
Val la pena,  observar els detalls de les fotografies en blanc i negre, ampliades, alguna de la Ciutat les altres de la carretera per la que fugia, cap el nord, una bona part de la població amb les quatre coses que tenien. Era el 15 de gener de 1939, el dia que les tropes franquistes van entrar a la Ciutat.
Hi ha una que impressiona. Una dona gran, sola, a una carretera, al costat del seu carro, en el que ha mort tota la seva família, també les dues mules, inclús el gosset, metrallats des de l’aire per un avió.
 
D’algunes s’ha pogut localitzar amb exactitud el lloc, el canvi d’aquests 70 anys fa difícil reconèixer on varen ser fetes altres.
 
La reflexió s’imposa mentre vas mirant una darrera de l’altra les fotografies. Abans qualsevol cosa que propiciar una situació així. 

He d’admetre que no havia visitat mai el castell de Calafell, i mira que quan el veig des de la carretera, sobre tot a les nits, tot enllumenat, m’he fet moltes vegades el propòsit de fer-ho. Però el cas es que no havia anat mai
Avui amb el Ramon el regidor responsable del tema i la Teresa, la regidora de cultura que conec des dels ja llunyans anys en que varem estudiar magisteri, l’he visitat.
 
Està en un turó on des dels temps dels ibers s’ha construït aprofitat, i re-aprofitat tot el que s’ha construït allí. Part del conjunt és una església d’influència llombarda am restes de pintura romànica. Una curiositat és la quantitat de sitges que potser es van fer servir com a base per aprovisionar les expedicions d’Almanzor contra el Comtat de Barcelona.
L’ajuntament vol a mes de recuperar espais interiors, recuperar el fossar que el rodejava, avui ple de terra, i dotar-lo d’accessos.
 
Mirarem que es pot fer