Fa un parell de dies que vaig anar a l’òpera, a la representació en directe des del Royal Opera House, (el teatre es imponent) de Faust de Gounod , la música que no coneixia gens em va entusiasmar i els cantants i l’escena i el vestuari i el ballet tot fantàstic, l’espectacle es retransmetia a 240 països, encara que no estàs al mateix teatre hi ha coses que compensen molt com els primers plans... i aquesta vegada semblava realment que hi estaves, abans de començar es veia com la gent entrava vaig estar imaginant vides... vaig veure que a Londres ja hi fa una mica de fresca doncs molta gent ja anaven amb abric... els músics molt a prop afinant els instruments podia veure i llegir les partitures, també als camerinos com es preparaven els actors, les modistes, maquillatge... en aquella estona va ser com si realment estès allí, crec que això es la realitat virtual i m’agrada... en aquesta foto pots veure algunes de les persones amb les que vaig compartir la vetllada, resulta interesant oi?

Desprès a casa (coincidències) miro els llibres que ens preparen al Club de lectura de la Biblioteca, el primer es L’edat de la innocència de la admirada escriptora Edith Wharton encara que ja l’he llegit i he vist la peli quatre-centes vegades (es un di) i en te molta culpa la música i que la trama es desenvolupa a Nova York, doncs m’agrada veure com devia ser el N.Y. d’aquells anys... ectr. Penso que tornaré ha llegir o fullejar un altra vegada el llibre doncs m’agradarà anar a la sessió de comentaris al Club i el obro... recordava que el primer capítol començava a l’òpera però m’ha fet gràcia que la òpera que estan representant a l’Acadèmia de la música de Nova York sigui justament el Faust que acabo de veure... un detall “Newland Archer (el protagonista) arriba tard al teatre però expressament perquè “no és escaient” arribar d’hora” en la societat de N.Y., ara, explica en el moment en que es troba la representació quan ell arriba i francament la Margaride ja està amb “m’estima, no m’estima”.... no una mica tard, bastant tard... es divertit.

Per mi ha estat un gran descobriment això dels codis QR em sembla una cosa de màgia que apuntat amb el Bidi quatre dibuixets sentis allò de gluug i es obri al navegador el web que estava codificat, ara porto en una petita llista un munt d'adreces que es obren ràpidament només amb un clic. Mira aquí et deixo una imatge d’un nou bloc personal que fa uns dies que estic muntant està dedicat a fotografia diria “experimental” fetes amb aquestes petites càmeres “Lemeleme, si no el pots obrir amb el “Bidi” pots fer-ho clicant a: