Ahir a la tarda i al Club de Lectors vam estar comentant aquest conte de Txèkhov, a mi m’agrada’t per la seva “senzillesa” de com explica en poques paraules la història, i com sense masses descripcions et fa entrar en l’ambient on es desenvolupa, ara, el que m’ha interessat mes son alguns trets de la seva vida, buscant una mica aquí i allà he trobat alguna cosa que em fa pensar que el conte de la “Dama” s'assembla molt a una part de la seva vida real.

“Al març de 1897 Txèkhov va patir una gran hemorràgia als pulmons durant una visita a Moscou i, amb gran dificultat, va ser persuadit de visitar una clínica, on els doctors van diagnosticar-li tuberculosi a la zona superior dels pulmons i li van ordenar un canvi en el seu estil de vida.

Després de la mort de son pare l'any 1898, va comprar un terreny a Aluixta, prop de Ialta, i hi va construir-se una vil•la, a la qual va traslladar-se amb sa mare i la seua germana l'any següent. Tot i que va plantar-hi arbres i flors, va criar gossos i grúes domèstiques i va rebre hostes com Lev Tolstoi i Màxim Gorki, sempre estava disposat a deixar la seua "càlida Sibèria" per Moscou o per algun viatge. Va jurar que tornaria a Taganrog tan prompte hi instal•laren l'aigua corrent. A Aluixta va escriure dues obres de teatre més per al Teatre d'art de Moscou, fent-ho amb més dificultat que en els dies en què «escrivia amb serenitat, de la manera en què avui menge coques»; va tardar un any a escriure Les tres germanes i L'hort dels cirerers.

El 25 de maig de 1901 es va casar amb Olga Knípper — en la intimitat, atès el seu horror vers els casaments — una protegida de Nemiróvitx-Dantxenko, de qui havia estat amant, a la qual va conèixer als assajos de La gavina. Fins aquest moment, Txèkhov, que havia estat qualificat com «El literat solter més irreductible de Rússia», s'havia estimat més eludir els compromisos i anar fent visites als bordells havia confessat a Suvórin:

Al capdavall em casaré si és això el que desitgeu. Però amb aquestes condicions: tot ha de continuar com fins ara — és a dir, ella haurà de viure a Moscou i jo al camp, i jo vindré a veure-la... proporcioneu-me una muller que, com la lluna, no aparega totes les nits al meu cel.

La carta va resultar profètica per als arranjaments matrimonials de Txèkhov amb Olga: ell va viure llargues temporades a Ialta, ella a Moscou, continuant la seua carrera d'actriu. L'any 1902, Olga va patir un avortament espontani; i Donald Rayfield ha proporcionat evidències, basades en les cartes del matrimoni, que la concepció va poder ocórrer mentre Olga i Txèkhov estaven separats. El resultat literari d'aquest matrimoni a distància és una correspondència que ha preservat tresors per a la història del teatre, incloent-hi crítiques compartides dels mètodes de direcció de Stanislavski i consells de Txèkhov a Olga sobre com interpretar les seues obres.

A Ialta, Txèkhov va escriure únicament un dels seus contes més cèlebres, La dama amb el gos (també anomenat Dama amb gosset), que descriu el que inicialment sembla una relació ocasional entre un home i una dona casats a Ialta. Cap dels dos espera grans conseqüències de la relació, però finalment tornen a trobar-se, arriscant la seguretat de llurs respectives vides familiars"

“Olor de colònia” de la Sílvia Alcántara es el llibre proposat per el Club de Lectors, em sembla que m’agradarà, dic em sembla perquè encara estic al començament, però el que em fa gràcia es que quan pensava amb el títol d’aquest llibre sempre em venien al cap imatges com la que t’ensenyo, sentia com una fresca, com un aire net, tot era groc, diàfan, contemporani, modern, noves tecnologies, ect. i.... ja des del primer paràgraf d’olor de colònia res re res mes aviat de socarrimat... entreveig un drama humà una mica antic i ranci el que no treu mèrit de que el llibre estigui ben escrit.

Veurem que en diuen els meus companys del Club, espero que no s’acabi parlant de “La verbena de la Paloma” per posar un exemple, tot de bon rotllo eh? Però de vegades també m’agrada explicar-te alguna cosa de les que penso, no es pot ser sempre correctament polític.

Aquesta setmana vaig anar al Club de Lectors a compartir la lectura del llibre de Malcom Gladwell “La frontera de l’èxit”, el llibre es una investigació sobre com, qui i quan es genera una epidèmia o millor dit una moda, els casos que explica crec que son molt creïbles, en general a mi aquest llibre m’agrada’t, l’he trobat una mica repetitiu i potser i “falta” el que considero el primer gran punt d’inflexió en la creació de “modes” o culpable de les epidèmies com es lla televisió o les xarxes socials, el llibre es el any 2000... crec que en aquell moment als E.U. ja devien estar bastant avançats sobre aquest tema... o no?

A banda de tot això i en general el que no m’agrada massa del Club es que quasi sempre s’acaba parlant de temes que no tenen res a veure amb el llibre, ja se que d’un llibre es poden fer moltes lectures diferents però crec que ni ha algunes que es plantegen que ni el mateix autor hi ha volgut donar sentit.

Fa pocs dies vaig veure u documental en que li feien una entrevista a Juan Marse i explicava que un dia a la Universitat una noia el va anar a trobar i li deia sobre el llibre “’Ultimas tardes con Teresa” que era sensacional la seva critica que hi feia a la Burgesia, ell li va dir que no, que estava equivocada que el llibre no anava d’això, ella va tornar ha insistir dient-li que encara que ell no ho veies així en el fons el llibre era això, Marse es va empipar molt i li va contestar: Doncs miri en realitat jo tota la vida m’hagués agrada’t tenir un “afer” (per dir-ho d’una manera suau) amb una noia com aquelles de la classe alta ... com ara vostè, però com no podia ser vaig decidir escriure un llibre....

Doncs be, aquí volia arribar jo i es que trobo que hi ha lectors que hi veuen uns missatges als llibres que el autor mai sa plantejat, crec que les coses no son tan enrevessades... en fi, al menys a mi m’ho sembla. I sinó, doncs el bròquil ja està florit, tu ja m’entens !!!