Hola Bloc,

Només dos petits apunts per recordatori:

“La veïna i altres animals domèstics”, llibre de relats de la Rosa Pagès, original i m’agrada’t la manera que te d’explicar, a més en fa gràcia perquè es una persona “propera”, m’agrada molt saber “coses” de la gent que conec.

“Desmuntat Woody Allen”, aquest no el conec personalment encara que m’agradaria però de llegir-lo i de veure les seves pelis es com si fos un oncle que tingués allà a les Ameriques, es un llibre de frases celebres d’ell que et fan posar de bon humor i arrenquen somriures: “De petit vaig voler tenir un gos, però els meus pares eren pobres i només en van poder comprar-me una formiga.” (Días de radio).

Aquest llibre de E.L. Doctorow, es la proposta de lectura d’aquest mes del Club de la Biblioteca... ja l’he acabat i em sap greu doncs m’ho passava molt be mentre el llegia, per mi ha tingut quelcom de màgia, primer perquè l’acció passa a Nova York (encara que sigui el N.Y. de primers del segle XX) ciutat que adoro, una d’aquelles coses que podrien ser un “moment estel•lar” de la meva vida ha estat passejar-me per Manhattan, doncs be, la història m’agrada’t molt perquè també hi surten persones reals que en aquells moments vivien allí com es ara, J.P.Morgan, Henry Ford, Harry Houdini, Evelyn Nesbit, Stanford White, Harry K. Thaw, Emma Goldman, persones que per si soles ja son una novel•la, els personatges de ficció son realment esplèndids, i la trama molt vibrant i original.

“Coalhouse Walker Jr. Va tornar a girar-se cap el piano.”The Maple Leaf”, composta pel genial Scott Joplin. L’aire es va omplir del rag més famós de tots. El pianista seia ben dret davant del teclat amb les mans llargues i fosques”

Hi ha moments al llibre d’unes descripcions d’una gran bellesa i molt espectaculars com es ara el funeral de la Sara diu que “es va celebrar a Harlem. El taüt era de bronze. El cotxe funerari era un Pierce-Arrow Opera Coach... la part superior de la carrosseria estava ribetejada de llautó i recoberta de flors. Un crespó negre voleiava des de cadascun dels quatre extrems. Una comitiva de limusines va portar els assistents cap al cementiri...quan tothom va ser dins dels cotxes, es va sentir un gran bullici: pel carrer pujava, per ocupar el seu lloc, un òmnibus sense sostre amb una banda de cinc músics amb esmòquings que feien sonar els seus instruments de vent. El cementiri era a Brooklyn. La banda va tocar balades fúnebres pels carrers silenciosos de Harlem i durant tot rl recorregut pel bell mig de la ciutat. El seguici avançava a poc a poc. Els nens corrien al seu darrere i la gent de les voreres s’aturava a veure’l passar. La banda tocava i els cotxes anaven creuant, lentament, el pont de Brooklyn, que s’eleva sobre l’East River. Els passatgers dels tramvies que anaven pels carrils exteriors del pont es posaven drets per veure aquella desfilada impressionant. El sol brillava. Un estol de gavines va emprendre el vol des de l’aigua. Van planar entre els cables que sostenien el pont i es van parar en filera damunt la barana, mentre l’últim cotxe de la comitiva s’allunyava.”

Escarbant només una miqueta per la xarxa es troben un munt de referències, la casa-museu de J.P.Morgan que surt a la novel•la, la música del Scott, fotos i biografies, ect.

Una cosa curiosa o tafanera que m’han explicat, diu que aquest llibre es el que estava llegint el President Obama quan va sortit elegit.