Doncs sí, arriba una dia que t’enamores i un altre que et desenamores, un que rius i un altre que plores, un que plou i un altre que fa sol i així amb tot, inclòs el dia que obres un bloc i un altre que et canses i el tanques... i aquest dia ha arribat Bloc, ha estat divertit mentre a durat oi? be, no sempre, també hi ha hagut algun post bastant trist i aquest ho es una mica. Adéu,
Aquests dies he felicitat a molta gent, jo també he rebut molts desitjos de felicitat, en forma de poemes, fotos, trucades, correus etc. però n’he rebut una especialment divertida de la meva amiga Sílvia que m’ha fet somriure... I tant monstruós com es aquest Nadal del vídeo.
Aquests dies estic llegint al Antonio Gala en aquest llibre autobiogràfic, es interessant, amè i explica molt, molt, la seva vida, crec que no es deixa quasi res, amics, amors, viatges, llibres, premis, etc. de vegades però l’he trobat una mica pedant i també una miqueta cursilon quan fa servir diminutius i en segons quins moments dona la sensació de nen mimat. El domini de la llengua es impressionant i al llegir no se perquè però sento la seva veu amb el seu accent andalús dins el cap.
Bona nit Bloc,
Sembla estrany però el post del 21 de gener del 2006 que vaig dedicar a la història de la Inés de Castro, es la recerca estel·lar dels internautes al google , es repetitiu quasi cada dia bastant gent que arriben aquí es seguin la pista a la Inés, a la Constanza i al Pedro, també persones que m’han demanat via e-mail la cançó i que jo vaig aconseguir per un locutor de radio que també va fer cap al bloc en busca de la Inés.
En fi fa gràcia veure que hi hagi tanta gent interessada en aquest tema, clar que la llegenda es espectacular.
