Per fi ja torno a estar a casa, aquesta vegada m’ha tocat la 306 compartida, he fet nous coneixements sobre tot d’infermeria i m’he assabentat de l’horrorós que es sentir que no pots respirar, una experiència terrible. També estic meravellada dels molts amics i familiars que s’han interessat per mi, tots anaven passant, moltes gràcies a tots, Jaume, Teresa, Maria Teresa, Ramo, Albert, Rosa, A ?, Tere, Toni, Artur, Lolita, Ana, Jordi, Cinta, Marià, Virginia, Maria del Carme... Recordaré especialment les caminades amunt i avall dels passadissos escoltant aquesta música tant gran de Bach.

Nits de ganivets al bunker, suor, crits i silencis, irrealitats, somnis, plantejaments, acceptació, concentració, conformitat , lluita, i campanes moltes campanes nit i dia, un viatge a un altra galàxia... deix una marca immensa.