Dissabte, Gener 26, 2008
Rosita
Bloc,
Dijous, Gener 24, 2008
Em parla de Marta...
Bloc,
Al obrir el llibre la he trobat, una carta de la Marta, allí romania des del any 68, les vivències llunyanes han vingut de sobte, he passat la pel·lícula de la Marta, fins hi tot m’ha semblat escoltar la seva veu, i he recordat, ordenat, moments amb ella, i també el guió de la seva vida, vida quasi inversemblant, ella, una nena/dona preparada per portar una vida “normal”, mes aviat feliç, però la boira negre que va engolir tot el seu entorn, cap oracle li havia vaticinat.
La Marta ja fa molt temps que no hi es ... només quan la penso.
Dijous, Gener 24, 2008
Síndrome de Stendhal
Ahir, reunió del Club de Lectors.
Llibre: Paseos por Roma (Stendhal)
Lloc: Museu Arqueològic de Tarragona
Rodejats de Piranesis que el proper dissabte contemplarem amb mes calma amb la visita guiada, vam dir la nostra sobre el llibre i el autor.
En general vaig treure la conclusió que quasi tothom l’hem trobat bastant feixuc de llegir, (jo molt), però be, m’ha servit per tenir una visió mes amplia del autor.
Es va parlar del “síndrome de Stendhal” i he esbrinar quin ha estat el meu i… Sens cap dubte, un dia de sol, la Plaça, de sobte la música, estols de coloms, nus a la gola, llàgrimes als ulls… Venècia !!!
Diumenge, Gener 20, 2008
Dijous, Gener 17, 2008
Rebaixes... uf!
Jaka, hola !!!
Hola Katerineta, vas molt carregada
Sí, he anat de rebaixes i... uf!
Uf? T’has comprat coses xules?
Si, el que passa es que em sembla que m’he passat, fins hi tot em surt fum, sobre tot de la cartera.
De la cartera?
Sí dona, la Visa està bullin !!!
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Dimarts, Gener 15, 2008
La descomposició de la llum
Hola Bloc,
Ja he començat a llegir el llibre de la Júlia Costa, “La descomposició de la llum” i m’agrada la història que va explicant, enganxa, i es que ella la Júlia, en sap d’explicar, només cal a petita escala llegir el seu Bloc, “La panxa del bou”.
“El pas del temps ha esmicolat les hores i ha aconseguit que aquell retrobament hagi quedat enrere, mig esborrat, entre la inexactitud dels records, sempre imprecisos.”
Amb aquest llibre, Júlia Costa ha obtingut el I Premi de Novel·la Olga Xirinacs.
El “llibreter” li va dedicar un post esplèndid.
Diumenge, Gener 13, 2008
Ahir va ser un “Gran dia”
Ja t’ho vaig dir abans d’ahir bloc, que ahir podia ser un “gran dia” per això vaig posar la cançó del Serrat.
Doncs sí, ahir tot canta-la... Bus, aeroport, Sant Joan, Bailen, Girona, Centre, palpitacions, emoció, obrir la porta...i... tot un batibull de blocs, i blogs, abraçades, petons, rialles, totes les neurones revolucionades, quin munt de paraules flotant al ambient, posts escrits, llegits, el Saragatona diu, la Katrin corrobora, l’Arare riu molt, la Júlia els contradiu, el Sani reclama la paraula, l’aiguamarina escolta, la xurri somriu, el Changing, again doncs again, la Katerina no diu ni mu, entra transformacions en el joc i tot plegat es forma una gran tertúlia clar nosaltres també, parlem, riem, i copes, brindis i ai es fa tard, el temps ha passat volant... desprès les fotos, el record, i aquesta sensació de que alguna cosa gran hem viscut, la virtualitat es realitat.
El temps passava...
Fotografia Sani
Dijous, Gener 10, 2008
Paraula de Blog
Bona nit Bloc,
Doncs mira, tornem ha sortir al Diari Avui al suplement de Cultura, oeoeoeoeoe !!! la setmana passada el “trapezista” em va donar l'avís, en fi es veu que agradem, fa com a “ilu” que entremig del batibull de blocs ens vegin a nosaltres. Trobes? (com diuen per allà).
Avui he pensat posar-te una cançó per demà...
Dimarts, Gener 08, 2008
Llibres que vaig llegint...
Bona nit Bloc,
Ara estic ficada en aquestes històries: tenim per una banda “El balcon de los suicidas”, la Olga Xirinachs que te el seu balcó damunt del súper balcó ens explica algunes incidències viscudes per ella, encara que el balcó (només ni ha un al mon com aquest) a la majoria de la gent de Tarragona ens porta sort, no en va anem a tocar ferro amb tot el fervor, també hi ha moltes persones que l’han triat per dir “adéu a la vida”...
Per altra banda tinc entre mans “Paseos por Roma”, (Stendhalt), bastant avorridet , però com va lligat a una activitat que properament farem al Club de Lectors val la pena entra-hi una mica, ja et comentaré mes avant.
I allò per passar-ho una micona mes be, “El apóstol número 13” de Michel Benoit, una història de benedictins, Vaticà, intrigues, documents prohibits, està be, mel va recomanar la bibliotecària Pepi, rossa, molt guapa i simpàtica diu que es un dels llibres que es demanen mes actualment.
Be, m’hem vaig a llegir...
Diumenge, Gener 06, 2008
La Internet, màgica !!!
Bloc, ho tens apuntat, al gener del 2006 et vaig explicar la història de la cançò del Pedro, la Constanza i la Inés, només en sabia un tros tant de la lletra com de la melodia, al cap d’un temps per art de la màgia de la xarxa em va arribar la lletra completa, però clar la tonada no em sortia, be, doncs ara fa pocs dies ha vingut a parar aquí... no se com, clar pura màgia, tota la informació completa mitjançant el Josep Pons:
“Inés de Castro,Pasodoble Autores Pepe del Valle,L.Rivas,Gómez y José Gardey Intérprete Carmen Morell acop. de Orquesta dir. Nicasio Tejada Disco de 78 rpm Colúmbia,matriz C 7.814 nºcatálogo R 14.611 año grabación 1.947 en la otra cara contiene el título "La hija de la Tirana".Recuerdo haber puesto esta melodia y comentarla en uno de mis programas de radio,si encuentro la copia en mis archivos la voy a mandar por correo”
Dit i fet, aquesta setmana va fer cap la cançó completa. Moltes gràcies Josep !!!
Radio Cabrera 107.1 FM
El programa es diu:
DILLUNS a DIMECRES de 5 a 6 de la tarda.
Redacció i locució:
Josep Pons amb la col•laboració de Maria Antònia Ranxo.
Josep Pons delecta als oients amb músiques dels anys 20,30, 40, anys 50 o anys 60 extretes de la seva amplia col•lecció discogràfica a 78 r.p.m. A més, acompanya cada fragment musical amb anècdotes dels seus intèrprets.
Torno a posar la lletra completa així mentre vaig rellegint el post puc anar cantant, es una cançó molt recomanable per l'estrès, la depre pos-nadalenca , treu els mals esperits de dins sobre tot si es canta amb ganes, allò del “énfasis” i es remata amb la imaginació, peineta i bata de cola i amb la finestra del celobert oberta.
INÉS DE CASTRO
Doña Constanza partió,
de España para Coimbra,
Doña Inés le acompañaba,
su mejor dama y amiga,
Don Pedro salió al encuentro,
con su corte a recibirla,
y de Inés quedó prendado,
nunca vió mujer tan linda.
Doña Constanza de pena,
por el Rey se moría,
y el Rey por Doña Inés,
daba su alma y su vida.
Doña Constanza murió,
y Portugal que sabía,
la pena que la mató,
la muerta de Inés de Castro,
el pueblo entero pidió.
La condenaron a muerte,
y la condena se cumplió,
y al Rey Don Pedro dejaron,
viviendo sin corazón,
viviendo sin corazón.
Reina para Portugal,
el pueblo a voces pedía,
y el Rey pide la venganza,
del amor, que fue su vida.
Le consumía la pena,
no tuvo noche ni día,
y sin descanso buscaba,
a quien a Inés quitó la vida.
Y al fin Inés fue vengada,
y en el Palacio Real,
fue proclamada Reina,
del Reino de Portugal.
