Tornem a reinventar, i ara en temps de crisis!

14 Novembre, 2008 14:18
Publicat per cavallet, General

Em sap greu per que sembla que sempre jo vegi malament el mateix, però quan qui ho fa així fa el mateix és normal que em vinguin pensaments iguals.
Tal com ho veig en alguns nivells del nostre estimat Ajuntament es vol crear una ciutat paral.lela sense tenir present el que ja forma el teixit ciutadà i empresarial de la nostra ciutat.
I em refereixo al nou RE-INVENT que s'ha fet des de l'ajuntament d'utilitzar una freqüència de TDT per tal de re inventar una televisió local, encara que s'hi ha posat d'excusa un àmbit "pseudocomarcal".
I quan venen temps de crisis: gastem!!!!  Muntem un ens, creem càrrecs: Presidents, gerents, etc i anem fent.
Jo he vist a la Televisió (de Tarragona, que ja hi és) la Professó de Setmana Santa, Reis, Sta Tecla, etc. I suposo que si no es fa més es per falta d'esponsorització de dites retransmissions.
Si una dècima part del pressupost d'aquest nou canal (n'hi han tants) de TDT es dediqués a ajudar els que ja hi son i a més afavorir el teixit empresarial, potser faríem que l'ajuntament es convertís en una institució a nivell de carrer, no en aquesta ciutat paral.lela que us deia abans.
En temps de crisis: A treure diners de les pedres!!!, si realment s'ha assignat una freqüència als Ajuntaments prenem exemple i lloguem dit canal, es pot treure una bona picossada i destinar aquests ingressos a patrocinar les retransmissions. Ells ja tenen càmeres, equips mòbils i infraestructura que no cal comprar (o encara més trist,llogar).

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Si us plau no reinventeu

20 Maig, 2008 22:48
Publicat per cavallet, General

Estic una mica trist i decebut, l’ajuntament i per tal de posar-se una medalla fàcil va i reinventa allò que la ciutadania ja tenia més que assumit.

Penso que l’administració pública ha de suplir les mancances del teixit social, per cobrir aquelles necessitats dels ciutadans si no existeix ja la iniciativa privada.

I aleshores quan la societat es mou de forma voluntària, fent ús d’una experiència d’anys en els temes dons resulta que no cal reinventar res i si de cas recolzar-lo, que per això administren els fons públics per retornar-los a qui te iniciatives d’interès públic.

I ara ve de que va... Dons que resulta que l’Ajuntament amb un pensament de que la  infància tarragonina esta desemparada s’inventa un club amb pretensions mediàtiques, (diu que beu del club Súper tres) i es gasta una milionada fent merchandising per promocionar-lo quedant ben clar que es una empremta de l’ajuntament, de la conselleria de torn i del partit.

A la nostra ciutat ja existeix un club representat per un personatge (des de fa poc dos) El Maginet i la Tecleta que fa des del 1961 fa activitats per als nens, no gasta en merchandissing sinó en activitats i si no en fa més és perquè no te un “duro” però posa garitos a la platja en el que socis grans de forma voluntària perden dies i hores de lleure per arreplegar diners pel carnaval, pel castells de sorra, per la baldufa.... Així que cada cèntim arreplegat cal administrar-lo amb malabaristes, no com quan es te el que es vol pagant els altres.

I si aquest comentari el trobeu partidista, dons a Tarragona de sempre han hagut esplais, alguns religiosos, altres laics on s’han organitzat activitats pels nens.

Moltes associacions de barri tenen apartats per als més petits i sempre cobrint-ho amb gent voluntària i amb molta imaginació i poc euro.

Si us plau no reinventeu res, potser i, espero que no sigui així, heu demostrat una mica d’ignorància Tarragonina.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Més sobre Internet

19 Maig, 2008 23:53
Publicat per cavallet, General

Ja vaig dir que no volia fer polèmica però si que vull afegir quelcom mes, no només crec que Internet sigui un lloc per buscar informació, coneixements i dades, a mi m’agrada trobar-hi vivències pròpies o alienes.Sembla que la comunicació des de el correu fins el chat hagin estat creats perquè hi ha una manca horrorosa de comunicació personal i en la vessant real. Cadascú va a la seva i, malgrat que la nostra societat mediterrània es molt comunicativa, arreu del món es prima la soledat i la “intimitat”.Igual que de petits ens deien: No facis cas de la gent que et digui alguna cosa, ara ens hem d’educar per reconèixer la sinceritat enmig d’un regne que per definició es pressuposa com a mentider.I amb tot potser busquem també una mica de mentida, de irrealitat, de poder ser menys teatre del dia a dia i mes com a un li surt de dins.Tot això és dolent?Pot ser si, o pot ser no.Fem un transvasament d’idees que hi ha molta sequera pel món “real i virtual”.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Dia D'Internet

18 Maig, 2008 00:16
Publicat per cavallet, General

Avui que l’han posat com el Dia d’Internet vull fer un parell de reflexions sobre el tema, els que fa anys que ens hi movem sabem que la Xarxa es un món paral·lel al món real. L’única diferència és que hi regna l’autocontrol i com tots pressuposem quan és així hi regna una llibertat quasi absoluta que fa d’aquest món paral·lel un món força atractiu.

La pregunta sempre és la mateixa: Pot ser perillós?. No se que dir. Jo personalment al meu nivell l’únic perill és que m’agrada navegar per pàgines de vendes i algun cop potser he comprat més del que calia, però no ho considero perillós.

Tot esta a l’abast (no de tothom) dels que podem connectar-nos amb llibertat i sense restriccions, hi ha resposta a quasi qualsevol pregunta, i això no es bo?

Des de els primers anys a ara l’oferta s’ha multiplicat per infinit, és impossible abastar tot el que hi ha, però l’important és que hi ha de tot. Personalment ho vull. Igual que al món real existeix la COPE matxucant als pobre Catalanets com si portessin cua i banyes, culpabilitza-nos de tot, a la Xarxa hi ha milers de pàgines amb continguts indesitjables, jo no escolto mai la COPE, tampoc miro res que no m’interessi.

S’ha acusat a Internet de Sexe, de Violència, de Xenofòbia... Mireu, com el mateix món real. Si no existís tot això al carrer no hi seria al món virtual.

En fi, cuideu el que mireu que cadascú ha de ser prou assenyadet per autoregular els continguts.

Moltes aberracions Xarxeres surten als diaris, però entenc que és una mica com els accidents d’avió, quan n’hi ha un segur que surt als diaris, però les hores de vol diari a tot arreu son milions, així que el percentatge es mínim.

Si diu que els Espanyols ( i crec que son molt poques naveguen entre una i dues hores al dia feu-vos el càrrec de les coses que poden passar per l’aparador del monitor de l’ordinador.

A mi ja m’està bé, i si algun fa malifetes que li facin pagar, així els que fem coses “legals” podrem seguir fent-les... i n’hi han moltes.

I no vull crear polèmica, el que pensi que tots els internautes son una colla de pervertits, pregunto: Que fa llegint aquest Bloc?

 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

El meu amic

15 Maig, 2008 00:09
Publicat per cavallet, General

Avui només per presentar-vos el meu nou amic...es un elefantet eixerit, amb una trompa tiesa i un graaaaaaan cor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Renda I Kitsch

15 Maig, 2008 00:01
Publicat per cavallet, General

A la fi vaig fer la declaració de la renda i encara vaig tenir temps d’investigar sobre el tema del sistema operatiu XP64 i mira! Va i resulta que he trobat uns quants programes que a més son gratuïts amb una operativa tres vegades millor que molts de pagament.No entenc com poden vendre un programa de 200 a 300€ i quan et baixes la versió d’avaluació ni tan sols s’instal·la perquè diu que no esta fet per una màquina de 64 bits.Un preu una mica excessiu per un programa tan... selectiu.D’altra banda he rebut el darrer disc dels Kitsch, KitschDeu, el desè treball d’aquest grup de Banyoles amb el seu Punk (moderadet) i les seves cançons que parlen de mort, de somnis perduts, etc...Perquè deu ser que m’agraden tant?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Canvi d'ordinador i les titelles a Lleida...

04 Maig, 2008 22:57
Publicat per cavallet, General

M’he canviat l’ordinador i això és un problema... a més he tingut l’atreviment de posar el sistema operatiu XP64, en finestres, un atreviment que pagaré car. La meitat de les coses no van, abans de mirar un programa has de recòrrer tots els forums que en parlen per tal d’esbrinar si anirà o no, etc.Però tot és vàlid per passar l’estona, el problema és que quan vols fer alguna cosa útil (de les poques que faig a casa) aleshores mai va. Però això no ha millorat ni empitjorat d’abans, els ordinadors quan vols jugar o navegar sense rumb fix van de conya, però si has de fer alguna cosa concreta (que a més et fa ràbia, perquè ja en fas prou a la feina) aleshores s’enganxa el paper, surt el missatge mes increïble... en fi que tardem el doble del que esperàvem.Ja us mantindré informats sobre el tema, que com a curiositat...També puc parlar encara que breument sobre una passada ràpida a la fira de titelles de Lleida, hi vaig anar perquè m’agradaria tornar a fer alguna cosa i quina millor escola que una fira diversa.Una tarda distreta i animada en un carrer Major de Lleida ple de gom a gom. Distingir Xirriquiteula Teatre amb tres girafes de mida natural ingenioses i divertides tombant pel carrer amunt i avall.I en fi un cap de setmana més, el que ve igual el dedico a fer la declaració de renda que diuen que.....plourà..... si l'ordinador vol....

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Itaca, vaig venint...

15 Novembre, 2007 00:59
Publicat per cavallet, General

Una petita incursió de nou, desprès de molt temps, però avui sento la necessitat de fer-ho. Pel que no ho sàpiga existeix una llista de discussió a Tinet que parla d’en Llach, del Lluis, i molts en parlen d’ell com a una experiència lligada a la pròpia experiència de la Vida, la mort d’un familiar, l’enamorament, la joventut, la lluita, la vida amanida per l’oli i la sal de les cançons d’en Lluis.

Jo ja n’he explicat en aquest blog de la meva experiència vital amb les seves cançons, especialment de “Laura” de “Itaca” o fins i tot de “l’estaca”.

Crec que em canviat les Itacas pels maleïts problemes de cada dia, els trens que no van, les “peles” que no arriben, la feina que ens estressa, i una llarga llista d’improperis que no ens deixen lluitar pel que val la pena: la nostra Itaca particular i social.

El camí serà llarg, llarg, o a vegades curt però intens.

Però quan veiem el somriure de qui estimem, quan gaudim d’una conversa tranquil·la amb un bon amic, quan acompanyem a algú proper en un moment en el que necessita aquesta companyia i fins i tot a vegades una mica de complicitat.... L’Itaca del dia a dia n’és molt mes prop.

Hi he pensat tant que aquest mes he posat a la contrasenya del meu ordinador la paraula itaca, així cada mati recordo que un dia més haig de lluitar des de la meva humilitat i maldestre com sóc per apropar-me a la meva itaca.

I si algú de vosaltres hi ha arribat, ara que ja ho enteneu i sabeu que volen dir les itacas, envieu-me un missatge curt i clar amb el que sentiu  per poder envejar-vos amb totes les forces.

Bona nit gent!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Torno: ja era hora

23 Juny, 2007 00:41
Publicat per cavallet, General

He decidit tornar, ara que ja s’acabat el tema polític i els blocs mes actius ja no seran els dels polítics, que espero no entrin a una inactivitat total... Però ara parlem de coses que han passat aquests dies, perquè la vida ha continuat, pel que sembla a més una mica en paral·lel a la vida política, donat el resultat de l’abstenció.

Dons bé, primer dir-vos que ja hem anat a dos concerts dels CAT i la veritat es que ens ho hem passat molt bé cantant i recordant cançons que ens sabem.

També vull recomanar-vos que m’ha arribat per correu ja que sembla només es pot comprar a la seva web http://www.kitschmusic.com el darrer CD i concert en DVD dels Kitsch de Banyoles, Electrokàustic, com sempre em semblen genials aquest parell.

També vull comentar els dos discs dels grups de les nostres contrades i que han vist la llum de no fa gaire.

Lax’n’busto amb el seu nou cantant, m’agrada, no semblen ells però el resultat es bo, una música entenedora i fàcil però de molt bona qualitat.

I Els Pets, s’han fet grans, aquesta és la definició del nou disc. Cançons de persones grans, potser perquè s’han adonat que el Rock de colònies que diu que feien, ha evolucionat i els qui anaven com a participants ara van d’organitzadors, fins i tot de polítics manaires. A mi el valset dolç dedicat al nano del Lluïs m’ha fet pensar que el mateix que ell diu ho diria jo si hagués de fer una cançó a la meva filla. De tota manera jo si que soc “carrincló”.

I per acabar el triple CD editat per la Vanguardia del concert Verges 2007 d’en Llach. Els qui vàrem veure el concert, per televisió, podíem preveure que en sortiria d’aquests CD’s, però jo penso que els hem de convertir en “objecte de culte” pels Llachistes.

Gràcies a una distribució bastant coherent i també a un preu assequible l’hem pogut aconseguir, polèmica a banda servida pel Sr. Castelló (de discs Castelló) un pèl enfadat per la forma de vendre el disc al quioscs en lloc de les botigues del ram.

Però clar jo ja m’ho vaig preguntar: Seria el preu el mateix?.

Ara passa a les botigues però no deixa de ser un plat de segon ús.

I per acabar m’ha semblat força interessant la Web d’en Lluís Llach http://www.lluisllach.cat/ on a més de notícies i fotos es poden comprar (a 1,25€ la cançó) les que vulgueu, fins i tot les més antigues, las dels singles, cada cançó inclou al fitxer ZIP, la lletra, la partitura i algunes fotografies de l’època, a més, clar de la portada del disc on esta editada. Força engrescador.

I com a recuperació del temps ja n’hi ha prou, penso que ara la cosa ja s’engega de nou. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Cadascú hi pot dir la seva....

09 Maig, 2007 08:51
Publicat per cavallet, General

Alguns pensaran que és una "putinada" d'altres un acte de reciclatge (aprofitar el grog) però abans que l'esborrin vull inmortalitzar-lo. La nostra Rambla es com un gran aparador, i no només de botigues.

Una disfressa?

bústia amb disfressa

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Parlem de CAT un nou grup per disfrutar del Rock Català de sempre

02 Maig, 2007 22:56
Publicat per cavallet, General

Benvolguts nostàlgics del Rock Català de sempre tinc la solució al vostre enyorament, El meu amic El Jose m’ha enviat una informació súper, súper interessant i es la creació d’un grup anomenat CAT i que fa versions “festives” del clàssics del Rock Català, I tenim data de concert i tenim repertori i com no, tenim components d’aquest grup del que no podem perdre’ns el primer concert.

Atenció dons al dia 18 de maig, divendres. A la Vilella Baixa.

M’han dit que versionen cançons com:

 (Segueix)

5 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Un petit obsequi que vull que vegeu

26 Abril, 2007 23:50
Publicat per cavallet, General

Avui la meva filla m’ha fet un obsequi i m’ha enamorat, l’he penjat a la vista al costat del meu ordinador, però després he pensat, i si ho poses com a fons de pantalla? I ho he fet. M’ha dit que és un “Caligrama”.

És un animal i mai està malalt

És la girafa i no es pas petita com una garrafa.

Permeteu que també el posi aquí, com en una petita sala d’exposicions.

Gràcies Marina pel teu regal.

Caligrama

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Aquell petit moment de glòria, val tan la pena…

24 Abril, 2007 23:22
Publicat per cavallet, General

Ahir vaig passar una bona estona amb el Jose, ell va compartir amb mi la moguda del programa Joc de Rock i vam viure junts aquell esclat de música en Català. Però començarem pel principi i aquest passa per que jo tenia “mono” de ràdio desprès de molts anys de estar fent-ne a Ràdio Nacional i el comercial de Cadena Nova insistia per que contractéssim falques de publicitat. La meva proposta: Quan valdria contractar mitja hora de ràdio a la setmana amb un programa dedicat al Rock Català i que a més servis per promocionar la botiga (i matar de pas el meu “mono”).

Vaig preparar el primer programa, vaig quedar amb uns quants incondicionals de la botiga que truquessin, etc.

Em van ensenyar com funcionava el control ja que el programa era amb autocontrol (aleshores res d’informàtica ni digital) cosa que jo ja havia fet a radiocadena en FM, començà el programa, comencen a trucar com a bojos (cap del incondicionals agafa línia) fins que al cap d’una estona la centraleta es col·lapsa i ja no puc passar més trucades. L’endemà em crida el Director de l’Emissora i m’ofereix programa d’una hora diària i no només sense pagar sinó cobrant i amb control.

A partir d’aquí el resultat molts el recordareu.

El Jose i jo anàvem algun dia a Reus als estudis de la plaça Mercadal perquè els “fans” de Reus volien venir a estar amb nosaltres, la resta dels dies al estudis de Tarragona situats a la Rambla Vella.

Entrevistes als grups del moment, el Pemi dels Lax un habitual, fins el Carles Sabater, la gent de Kitsch, d’utòpics, dels ja t’ho diré, i un llarg etc., però sobre tot el contacte directe amb els oïdors dia, dia, explicant concerts i demanant cançons. Els Pixamandúrries, els Gra-Fort…

Aquesta és la petita història.

En el bloc anterior us parlava de tot un seguit de músics, grups i gent que en aquells anys, 90,91,92 van formar part de una moguda molt especial. Avui també existeixen grups i gent que en el seu estil i la seva música treballen per donar una part de si mateixos cada cop que pugen a un escenari.

Des d’aquí un petit homenatge a ells. Molts cops, com aquells que parlàvem abans un somni de un moment, però aquell moment val tant la pena….

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

De la Mostra de Músics Tarragonins del 6 d'octubre del 1990

22 Abril, 2007 00:26
Publicat per cavallet, General

Avui i dins d’aquest treball de “recerca” que estic fent sobre coses “oblidades” he passat a l’ordinador el disc quàdruple de la Mostra de Músics Tarragonins del 6 d’octubre de 1990. La qualitat de so es horrible i tot plegat és més el document sonor que la realitat.

Destacaria el comentari que du imprès el disc: “SMEL RECORDS no es fa responsable de la qualitat sonora de alguna de les peces enregistrades en aquest disc”. Farem una mica de crònica de la jornada tant pels que hi vàreu ser com els que no. Son 17 anys... La mostra tenia gent de tota mena, dels de tota la vida com el Bernardo Rios (pels que no sabeu qui és pregunteu per “les muralles de Tarragona” i clar, pare del cantant del Mitel’s que es diu igual) i fins i tot una senyora que canta Jotes, la Maria Casas.Música clàssica, amb els Germans Espasa que després formarien els Otxque! (més modern) .Gent com el Fan Fan i Claudinet, diverses colles de grallers, Dulcinea Folk. No puc oblidar al Ramon Maria Sans, del que us parlaré qualsevol dia i que es actualment a la llista del Ajuntament per ERC. I abans d’entrar en el que m’interessa vull esmentar que el meu amic el José Galdrán amb qui compartirem l’aventura de la Gramola i Joc de Rock també va actuar amb el Joan Reverté van cantar una cançó on el nom ho diu tot “Tu et creus un Deu”.

Però ens centrem en les actuacions de grups aleshores en ratxa i que considerarem de Rock Català com els Penjats, els Pirats, els Mitel’s, uns que començaven aleshores com els Nats i Com a grup bandera ELS PETS, cal dir que aquella actuació d’aquell dia (mes aviat nit) va ser la primera que Els Pets feien a Tarragona Capital, tot i que jo crec que la majoria del que hi assistirem els vam veure abans a qualsevol dels llocs on actuessin, inclòs Constantí.

Pel que fa als grups que cantaven en castellà que m’han cridat més l’atenció son els Peterbilds, Los Mejias, Deley, Desiré, i sense gravació al disc però que van actuar recordo els ¡No lo se!, molt de moda en aquell moment i Sr. Juez.

M’ha cridat l’atenció un grup anomenat Producciones Mutantes, la cançó s’anomena “Esquiando en Plutón” i son com els precursors dels Antònia Font.

El llibret o “programa d’actes” porta fotos de tots els grups, també de molt baixa qualitat però en elles reconec a molta gent tot i que semblen criatures, repeteixo, 17 anys son 17 anys.

Us prometo que parlaré de la Història de Joc de Rock, però avui és tard i m’he divertit tant escoltant aquestes gravacions i mirant aquestes fotos. Bé seguiré “nostàlgicament” parlant.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

La petita història de La Gramola o la gran història d'un petit projecte

17 Abril, 2007 21:18
Publicat per cavallet, General

Anem dons per aquesta petita i senzilla història d’una botiga, un projecte portat amb més il·lusió que altra cosa. Quan vam fer el projecte volíem una botiga de discos de segona mà, com las que havíem vist a Barcelona i a algunes fires de les que organitza el Jordi Tardà de les qual ens en vam fer després addictes a posar-hi stands. Vam llogar un petit local que segurament mes d’un recordarà al capdamunt de la “baixada” Peixateria, vam escollir un nom reeixit “La Gramola” i som-hi. La decoració i el mobles ens els vam fer nosaltres mateixos i el que recordo amb mes amor era el neó que presidia una de les parets interiors, donant-li una personalitat especial.

També vull fer esment del “Gramolo” un petit dragonet que vivia al suport de les llums del sostre i que sortia a menjar insectes i a prendre el sol... feia força companyia.

Després excursió a Barcelona, al carrer Tallers o al Nou de la Rambla per veure com s’organitzaven, etc les botigues existents i tocats per la sort... una senyora que en tenia una de molt petita a l’entrada d’una escala ens diu que es jubila i que ens ven un bon stock a preu de saldo. Era un bon començament, al menys podíem omplir la botiga al obrir. Les bosses a Valls, unes enganxines que encara corren...

Fins aquí la primera època, la del disc usat, la de “seguro que estan rallaos”, també les arracades heavys i gores, els pegats de Iron Maiden, les corbates country, les samarretes de grups variats... tot un món.

I heus ací que ens posem en contacte amb Discmedi i Audiovisuals del Sarrià que ens comenten que a Tarragona no els ven ningú els discs i ens arribà de Discmedi el primer dels Pets, es ven algun (ja vaig explicar que a la Fira del Disc de Barcelona la gent reia del nom) i una tarda que estàvem la meva dona i jo va entrar (el recordo bé) el Lluís Gavaldà i darrere seu el Joan Reig. Hola som “Els Pets” i venim perquè hem tret un disc i som de Constantí (al·lucinada total quan el veuen presidint la botiga). Aquí va néixer la segona època de La Gramola, la del Rock Català.

Ells corren la veu i poc a poc ens anem donant a conèixer, al darrere venen gent com Mitel’s, Pirats, etc. ens porten les seves maquetes per vendre.

Dismedi content, aconseguim que gent com lax’n o Sangtraït ens enviïn el producte abans que els demés, i convertim la Gramola en un lloc de culte pels “Rock Catalans”.

No vull que aneu a dormir tard, ara ens tocaria parlar de Cadena Nova, dels Malla-musicals i en definitiva de Joc de Rock, però ho deixarem per un altre capítol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs