Itaca, vaig venint...

15 Novembre, 2007 00:59
Publicat per cavallet, General

Una petita incursió de nou, desprès de molt temps, però avui sento la necessitat de fer-ho. Pel que no ho sàpiga existeix una llista de discussió a Tinet que parla d’en Llach, del Lluis, i molts en parlen d’ell com a una experiència lligada a la pròpia experiència de la Vida, la mort d’un familiar, l’enamorament, la joventut, la lluita, la vida amanida per l’oli i la sal de les cançons d’en Lluis.

Jo ja n’he explicat en aquest blog de la meva experiència vital amb les seves cançons, especialment de “Laura” de “Itaca” o fins i tot de “l’estaca”.

Crec que em canviat les Itacas pels maleïts problemes de cada dia, els trens que no van, les “peles” que no arriben, la feina que ens estressa, i una llarga llista d’improperis que no ens deixen lluitar pel que val la pena: la nostra Itaca particular i social.

El camí serà llarg, llarg, o a vegades curt però intens.

Però quan veiem el somriure de qui estimem, quan gaudim d’una conversa tranquil·la amb un bon amic, quan acompanyem a algú proper en un moment en el que necessita aquesta companyia i fins i tot a vegades una mica de complicitat.... L’Itaca del dia a dia n’és molt mes prop.

Hi he pensat tant que aquest mes he posat a la contrasenya del meu ordinador la paraula itaca, així cada mati recordo que un dia més haig de lluitar des de la meva humilitat i maldestre com sóc per apropar-me a la meva itaca.

I si algú de vosaltres hi ha arribat, ara que ja ho enteneu i sabeu que volen dir les itacas, envieu-me un missatge curt i clar amb el que sentiu  per poder envejar-vos amb totes les forces.

Bona nit gent!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: