Un petit obsequi que vull que vegeu
26 Abril, 2007 23:50
Publicat per cavallet,
General
Avui la meva filla m’ha fet un obsequi i m’ha enamorat, l’he penjat a la vista al costat del meu ordinador, però després he pensat, i si ho poses com a fons de pantalla? I ho he fet. M’ha dit que és un “Caligrama”.
És un animal i mai està malalt
És la girafa i no es pas petita com una garrafa.
Permeteu que també el posi aquí, com en una petita sala d’exposicions.
Gràcies
Aquell petit moment de glòria, val tan la pena…
24 Abril, 2007 23:22
Publicat per cavallet,
General
Ahir vaig passar una bona estona amb el Jose, ell va compartir amb mi la moguda del programa Joc de Rock i vam viure junts aquell esclat de música en Català. Però començarem pel principi i aquest passa per que jo tenia “mono” de ràdio desprès de molts anys de estar fent-ne a Ràdio Nacional i el comercial de Cadena Nova insistia per que contractéssim falques de publicitat. La meva proposta: Quan valdria contractar mitja hora de ràdio a la setmana amb un programa dedicat al Rock Català i que a més servis per promocionar la botiga (i matar de pas el meu “mono”).
Vaig preparar el primer programa, vaig quedar amb uns quants incondicionals de la botiga que truquessin, etc.
Em van ensenyar com funcionava el control ja que el programa era amb autocontrol (aleshores res d’informàtica ni digital) cosa que jo ja havia fet a radiocadena en FM, començà el programa, comencen a trucar com a bojos (cap del incondicionals agafa línia) fins que al cap d’una estona la centraleta es col·lapsa i ja no puc passar més trucades. L’endemà em crida el Director de l’Emissora i m’ofereix programa d’una hora diària i no només sense pagar sinó cobrant i amb control.
A partir d’aquí el resultat molts el recordareu.
El Jose i jo anàvem algun dia a Reus als estudis de la plaça Mercadal perquè els “fans” de Reus volien venir a estar amb nosaltres, la resta dels dies al estudis de Tarragona situats a la Rambla Vella.
Entrevistes als grups del moment, el Pemi dels Lax un habitual, fins el Carles Sabater, la gent de Kitsch, d’utòpics, dels ja t’ho diré, i un llarg etc., però sobre tot el contacte directe amb els oïdors dia, dia, explicant concerts i demanant cançons. Els Pixamandúrries, els Gra-Fort…
Aquesta és la petita història.
En el bloc anterior us parlava de tot un seguit de músics, grups i gent que en aquells anys, 90,91,92 van formar part de una moguda molt especial. Avui també existeixen grups i gent que en el seu estil i la seva música treballen per donar una part de si mateixos cada cop que pugen a un escenari.
Des d’aquí un petit homenatge a ells. Molts cops, com aquells que parlàvem abans un somni de un moment, però aquell moment val tant la pena….
De la Mostra de Músics Tarragonins del 6 d'octubre del 1990
22 Abril, 2007 00:26
Publicat per cavallet,
General
Avui i dins d’aquest treball de “recerca” que estic fent sobre coses “oblidades” he passat a l’ordinador el disc quàdruple de la Mostra de Músics Tarragonins del 6 d’octubre de 1990. La qualitat de so es horrible i tot plegat és més el document sonor que la realitat.
Destacaria el comentari que du imprès el disc: “SMEL RECORDS no es fa responsable de la qualitat sonora de alguna de les peces enregistrades en aquest disc”. Farem una mica de crònica de la jornada tant pels que hi vàreu ser com els que no. Son 17 anys... La mostra tenia gent de tota mena, dels de tota la vida com el Bernardo Rios (pels que no sabeu qui és pregunteu per “les muralles de Tarragona” i clar, pare del cantant del Mitel’s que es diu igual) i fins i tot una senyora que canta Jotes, la Maria Casas.Música clàssica, amb els Germans Espasa que després formarien els Otxque! (més modern) .Gent com el Fan Fan i Claudinet, diverses colles de grallers, Dulcinea Folk. No puc oblidar al Ramon Maria Sans, del que us parlaré qualsevol dia i que es actualment a la llista del Ajuntament per ERC. I abans d’entrar en el que m’interessa vull esmentar que el meu amic el José Galdrán amb qui compartirem l’aventura de la Gramola i Joc de Rock també va actuar amb el Joan Reverté van cantar una cançó on el nom ho diu tot “Tu et creus un Deu”.
Però ens centrem en les actuacions de grups aleshores en ratxa i que considerarem de Rock Català com els Penjats, els Pirats, els Mitel’s, uns que començaven aleshores com els Nats i Com a grup bandera ELS PETS, cal dir que aquella actuació d’aquell dia (mes aviat nit) va ser la primera que Els Pets feien a Tarragona Capital, tot i que jo crec que la majoria del que hi assistirem els vam veure abans a qualsevol dels llocs on actuessin, inclòs Constantí.
Pel que fa als grups que cantaven en castellà que m’han cridat més l’atenció son els Peterbilds, Los Mejias, Deley, Desiré, i sense gravació al disc però que van actuar recordo els ¡No lo se!, molt de moda en aquell moment i Sr. Juez.
M’ha cridat l’atenció un grup anomenat Producciones Mutantes, la cançó s’anomena “Esquiando en Plutón” i son com els precursors dels Antònia Font.
El llibret o “programa d’actes” porta fotos de tots els grups, també de molt baixa qualitat però en elles reconec a molta gent tot i que semblen criatures, repeteixo, 17 anys son 17 anys.
Us prometo que parlaré de la Història de Joc de Rock, però avui és tard i m’he divertit tant escoltant aquestes gravacions i mirant aquestes fotos. Bé seguiré “nostàlgicament” parlant.
La petita història de La Gramola o la gran història d'un petit projecte
17 Abril, 2007 21:18
Publicat per cavallet,
General
Anem dons per aquesta petita i senzilla història d’una botiga, un projecte portat amb més il·lusió que altra cosa. Quan vam fer el projecte volíem una botiga de discos de segona mà, com las que havíem vist a Barcelona i a algunes fires de les que organitza el Jordi Tardà de les qual ens en vam fer després addictes a posar-hi stands. Vam llogar un petit local que segurament mes d’un recordarà al capdamunt de la “baixada” Peixateria, vam escollir un nom reeixit “La Gramola” i som-hi. La decoració i el mobles ens els vam fer nosaltres mateixos i el que recordo amb mes amor era el neó que presidia una de les parets interiors, donant-li una personalitat especial.
També vull fer esment del “Gramolo” un petit dragonet que vivia al suport de les llums del sostre i que sortia a menjar insectes i a prendre el sol... feia força companyia.
Després excursió a Barcelona, al carrer Tallers o al Nou de la Rambla per veure com s’organitzaven, etc les botigues existents i tocats per la sort... una senyora que en tenia una de molt petita a l’entrada d’una escala ens diu que es jubila i que ens ven un bon stock a preu de saldo. Era un bon començament, al menys podíem omplir la botiga al obrir. Les bosses a Valls, unes enganxines que encara corren...
Fins aquí la primera època, la del disc usat, la de “seguro que estan rallaos”, també les arracades heavys i gores, els pegats de Iron Maiden, les corbates country, les samarretes de grups variats... tot un món.
I heus ací que ens posem en contacte amb Discmedi i Audiovisuals del Sarrià que ens comenten que a Tarragona no els ven ningú els discs i ens arribà de Discmedi el primer dels Pets, es ven algun (ja vaig explicar que a la Fira del Disc de Barcelona la gent reia del nom) i una tarda que estàvem la meva dona i jo va entrar (el recordo bé) el Lluís Gavaldà i darrere seu el Joan Reig. Hola som “Els Pets” i venim perquè hem tret un disc i som de Constantí (al·lucinada total quan el veuen presidint la botiga). Aquí va néixer la segona època de La Gramola, la del Rock Català.
Ells corren la veu i poc a poc ens anem donant a conèixer, al darrere venen gent com Mitel’s, Pirats, etc. ens porten les seves maquetes per vendre.
Dismedi content, aconseguim que gent com lax’n o Sangtraït ens enviïn el producte abans que els demés, i convertim la Gramola en un lloc de culte pels “Rock Catalans”.
No vull que aneu a dormir tard, ara ens tocaria parlar de Cadena Nova, dels Malla-musicals i en definitiva de Joc de Rock, però ho deixarem per un altre capítol.
més de Gramola i de Joc de Rock
16 Abril, 2007 23:51
Publicat per cavallet,
General
M’agradaria seguir parlant de La Gramola i del Rock Català i fer esment de la molta gent que vaig entrevistar i que vaig conèixer en aquella època.
El noms tots us els podeu imaginar, Pemi Fortuny, Carles Sabater, guardo especial record de la gent de Kitsch i de la Montse dels Bars, o de gent mes nostra com el Paco Cortiella de Gra Fort, i molta gent que alguns encara sonen molt i d’altres mes aviat poc.
Però també cal parlar de Pixamandúrries, Utòpics, Tancat, 972....
Especialment recordo un any que vàrem anar a la Fira del Disc de Col·leccionista de Barcelona, on vam posar un stand ja que uns dels productes oferts a la Gramola era el disc de segona mà, darrere l’stand vam penjar el disc dels Pets, el primer, el del tractor. Molts Visitants reien del nom, no em vam vendre cap.
Dos o tres anys després vam anar a la mateixa fira, però aquest cop a Girona i la distribuïdora dels discs (Discmedi) de Els Pets va tenir que portar varies caixes més perquè ens els prenien de les mans, no només els seus sinó els de lax’n’busto i de molts altres. Fa un parell d’anys i per acabar amb stocks que encara tenia per casa vam assistir a la fira del Col·leccionista de Reus i en poques hores tot el que estava a la venda de rock català va desaparèixer: Un Disc de Sau (El més gran dels pecadors) signat per Carles Sabater i Pep Sala, el “Vas de Punt” amb la Carme Flavià, autèntic, etc.
Feia goig veure la cara dels compradors...
Podria passar hores escrivint anècdotes i històries de La Gramola i de Joc de Rock, seria com un petit llibre d’un moment de la música que estic segur que els que el vam viure en tenim bons records, senzills i petits però intensos.
En un proper
Però serà una altre capítol...
De Joc de Rock, La Gramola i els inicis de la moguda del "Rock Català"
15 Abril, 2007 23:27
Publicat per cavallet,
General
He descobert que si em poso a escriure ho puc fer, fa dies que em semblava que no podia, avui tampoc, però m’he posat davant del paper en blanc i ves... ja està.
Com sabeu els que em coneixeu i els que no ara ja ho sabreu, durant molts anys la ràdio ha estat mig professional mig aficionat una de les meves activitats “extraescolars” per dir alguna cosa.
I ara que sembla que fa dies que “netejo” calaixos i armaris, ja ho vaig escriure sobre els vídeos i ara li toca a les cassettes, tenint en compte els anys que vaig presentar a Ràdio nacional d’Espanya (aleshores radiocadena) un magazin de dissabte al matí he trobat moltes cintes de taules rodones organitzades dins el programa. Gravacions variades... Però on millor em vaig trobar fent ràdio va ser a Cadena Nova, molta gent deu recordar el Joc de Rock un programa que durant més d’un any i mig va estar amb un nivell d’audiència elevat i encara avui es recordat amb "carinyu".
Això i la mai prou plorada “La Gramola” botiga de discs i, sobre tot, el moment d’inici del que després seria el Rock Català tal com el coneixem ara (ja ser que començà molt abans...) però tot just Els Pets treien el primer LP que ells mateixos es van finançar (molt bona inversió). Quan encara els Lax podien cantar a la Carme la seva cançó de venjança, quan els macroconcerts del Rock and Reus i especialment el del Palau St.Jordi...
Jo com ho arreplego tot em vaig quedar quasi totes les maquetes de grups que van voler fer de La Gramola trampolí per vendre aquelles cintes que ara trobo tenen una dimensió especial. Pirats, Otxque!, Tatanka, Atzucac, Rock Gaià i no oblidem els mateixos Pets i els Mitel’s….
Llàstima que la música sigui una cosa tan de mal repartir, amb l’ SGAE “pisándote los talones” etc. Crec que es un material que hauria de estar a disposició dels "boigos pel tema" .M’agradaria, però, que si us van aquests rotllos m’ho feu arribar i ja en parlarem….I sobre tot voldria posar-me al dia….
Seguirem parlant d’aquestes gravacions i d’altres, ok?
Videos antics i Josep.M.Salvadó: Capità Manaies.
02 Abril, 2007 00:26
Publicat per cavallet,
General
Fa una setmana que vaig començar l’aventura dels blogs i és clar em vaig posar el llistó molt alt. Potser era fàcil, si mai no has dit res tens moltes coses a dir...però ara ja no és el mateix.
Aquest cap de setmana he seguit passant vídeos a DVD per tal de conservar-los. Fa molts anys (des del 78) que he anat tenint cameres de vídeo i he estat testimoni de moltes coses que han passat a casa i fora d’ella. Moltes coses no les havia vist feia molts anys, altres per la fragilitat del suport (la cinta magnètica) no es veuen, o ho fan amb molt poca qualitat. Encara recordo quan amb la primera camera que a més portava el vídeo gravador a banda em deixaven entrar a molts llocs pensant bonament que era de la televisió. Avui tothom porta la seva camera, moltes d’elles tan petites que fa por de que s’escolin entre els dits de la ma.
Encara que la majoria va amb sistemes digitals segueix utilitzant una cinta, ara comencen a entrar les que el suport es una tarja o un disc dur. Aquestes imatges no perdran mai nitidesa ni qualitat.
Però no era aquest el tema, he vist imatges preses en un període de quasi 30 anys. He descobert edificis enderrocats, carrers canviats, però el més important l’evolució de la gent i l’envelliment que hem “patit” en aquest període de temps.
I no puc deixar de comentar la vida de les persones que ja no hi son. Una fotografia ens recorda la persona, el vídeo els dona vida...
M’ha impressionat veure els familiars que han anat morint al llarg d’aquests anys, i moltes altres persones, una que m’ha portat molts records personals i estic segur que no sóc l’únic és en Josep.M.Salvadó. Capità Manaies on n’hi hagi i company d’estudis i home de Tarragona que em consta portava on anava, al cor.
Ara que torna a ser Setmana Santa en aquests vídeos una mica “tronats” ell ha sortit conduint la Cort Romana, amb pas ferm i veient la seva cara només es pot dir una cosa: disfrutava.
Ah! Als vídeos surt més gent, en parlem un altre dia.....