EspAI d'En pAU

…. éssers que condueixen amb la marxa curta i les llums llargues !

….. i passa que “anant” d’aquesta manera, es veuen detalls, s’escolten veus i t’envaeixen esperits i presencies.

….llavors el POETA escriu, canta, pinta, balla, entorn al MIRATGE.

clica en una antiga entrada de Cesca, que ve a tomb de tot això : mon de poesia,

**********

no puc dir-li a l’AVUI que DEMÀ serà millor,

l’AVUI es ara i aquí

…..per mi, per tu, per tots sense distinció,

com li podem fer aquest lleig,

ignorar el “present” que ens ofereix ?

el DEMÀ de moment no hi és,

despertarà, amb “la creació” de l’AHIR i

…suposant que tu hi eres,

eres amb l’AVUI que DEMÀ serà l’AHIR.

– Cesca Queralt –

****************

Gustavo Adolfo Bécquer ( Gustavo_Adolfo_Becquer.htm) 

************

no vull ni puc canviar el mon

m’agrada tal com és, fantàstic i perfecte!!!

estic contenta de l’oportunitat de veure’l i que ell em vegi a mi.

ha estat ordit per ” les mans” divines

hem de tenir cura de com el TREPITGEM.

de com ens hi SUBMERGIM,

de com ens hi RELACIONEM

Aquest món es un regal, i les malifetes que fem

propies d’éssers igno-rants i im-perfectes

prontament hem d’esmenar-les,

amb humilitat i amor.

Cesca Queralt

***************

LAS DOS LINTERNAS

De Diógenes compré un día

la linterna a un mercader;
distan la suya y la mía
cuanto hay de ser a no ser.
Blanca la mía parece;
la suya parece negra;
la de él todo lo entristece;
la mía todo lo alegra.
Y es que en el mundo traidor

nada hay

verdad ni mentira;

……perquè en el solstici d’hivern hi ha tots els INGREDIENTS !!!!.  (Silent night)

….en un mon VISIBLE gracies a la LLUM,….en un mon FÍSIC gracies als NAIXEMENTS, el SOL i les ESTRELLES et marquen el moment, fant sonar el diapasó universal que DÓNA la nota, el “LA” que iniciarà la simfonia per un “nou naixement”

una particular ESTRELLA anira a l’encontre d’aquest naixement, un lloc on “les circumstancies” han con-format un ESPAI simple, pobre i fins i tot caotic ,,,,,,,,

la claror de l’ESTRELLA farà que en aquest lloc hi con-flueixi el CALIU dels animals, que son part de la NATURA, la COMPANYIA dels PASTORS que son part del POBLE i els MAGS que son el SABER i que a més porten ” ELS REGALS”.

amb aquest ingredients es “possible” el NAIXEMENT del CRIST que tots tenim dintre (fang convertit en CRISTall), que si o si,  precisa de un ESPAI adeqüat, en un TEMPS adeqüat……quan s’ARRIBA en un moment molt critic que sembla que la llum se’n và per sempre, llavors en aquest moment igual que SENT la TERRA cada 21 de desembre de l’any t’acull l’esperança de que l’endemà el SOL tornarà amb tota la vitalitat per un nou cicle.

article de francesca queralt, dissenyadora d’interiors (?) (col.1155) que ha descobert que la seva professió li encanta. .

RECORDA : …el NAIXEMENT a la terra va ser el primer acte que vas fer “sol”en llibertat, mentre el mon rodava tu eres en un espai anomenat MATRIU……

sol, connectat nomès a l’ENERGIA MARE, per si de cas t’exposes a un NOU naixement ja sabries com funciona, oi ….. !

S’ADJUNTEN ALTRES ENTRADES ANTERIORS que donen llum a l’assumpte- :

.- Quan DOLOR i LLUM con-flueixen, apareix la COMPRENSIÓ!

.- 25-12-2011 & 1-1-2012, CONSIGNAS, fechas con mensaje!!

.- QUARS, UN ESSER DE LLUM.

Real-Ment el ser humà et sorpren a cada pas!!!…

per altre banda, és per això que es CREÀ la VIDA, oi?

dijous sant (28-3-2013) estic a la rambla de Tarragona, centre “neuralgic” de la ciutat, on s’apleguen pel cap baix un 15% de la població, un altre tant per cent als centres comercials, uns altres fent turisme romà, uns quants treballant en els diferents comerços i com no els que ocupen els llits dels hospitals i els que ocupen els bancs de la via publica……

Tot tipus de personatges, ignorant-se uns als altres, amb la voluntad alguns de deixar palesa la seva presencia per tal de donar-li el corresponent valor social.

D’altres nomes observen, comparen i es deprimeixen, uns es submergeixen en aquest soroll urbà i d’altres en fuguen!!

TOTES AQUESTES REFLEXIONS LES FAS QUAN,  no et sents implicat en aquest circ que s’ha muntat i et converteixes en una mena de Indiana Jones buscant el teu cami en mig del caos.

Llavors es fa un SILENCI en la teva ment i……perceps tot el panorama.

VEIG en un caixer de la CAIXA una parella amb uns sacs de dormir i aspecte precari, el lloc està totalment il·luminat, la VISIÓ per un moment pren la relevancia d’un escenari al carrer, amb actors i situacions,  per tal provocar als espectadors i que en treguin les seves conclusions.

Com dic, en aquell moment es para el temps, em deixo sorprende per tal visió i em percato de la ceguera colectiva davant un espai, d’uns 16 m2 just al nostre pas…

Miro l’escena, sento cremor en l’estómac,  dues ràfegues de pensaments, IMPOTENCIA i MANTENIR la pau interior.

….miro la meva cartera amb la voluntad de donar-lis el que porto, torno sobre el meus pasos i entro, els sorpren amb un amoròs somriure, per tal de no inquieta-los i els dono els diners.

Ella, sorpresa gratament em pregunta d’on soc i em fa saber d’on es ella i em presenta el seu company,  m’allarga la ma i jo li corresponc, em diu que estan alli perque la gent els insulta i els pega, mentre ella conversa amb mi s’estableix una energia que trascendeix el moment, m’adono que formo part de tot el que allí esta succeint.

Que estem uns perque puguin estar els altres i que es tan sencill com dir si a ESTIMAR el que la vida et posa al davant.

Mentre les dones conversem, ell, s’aixuga les llagrimes amb el sac i mira la situacio, percebo que les llagrimes no son de pena sino d’emocio, de ser sorpresos per un ser huma que es comporta humanament, a mi també em salten les llagrimes de sentir l’amor i la tendresa de dos sers humans enmig de mantes velles, pudentes, amb les mans brutes i els cabells greixosos.

Va ser un moment de complicitat, empatia, de saber-nos uns al costat dels altres.

Quan vaig sortir estaven abraçats amb els diners a les mans……

Vaig plorar d’emocio, d’haver participat i no haver passat de llarg, d’haver entès el missatge.

Es tan sencill com un somriure, com allargar-nos la ma, donar el que “gratuitament” se’ns ha donat (el que erroniament creiem que ens hem guanyat), compartir experiencies, desenganys i llum.

Real-Ment un dijous Sant on l’esperit de Jesus es va fer present en un caixer, ben il·luminat, ple de diners i alhora fent GALA de la pobresa.

ELL, Jesus de Natzaret no es va refugiar, no! va sortir exposat, no callant, obeint el seu cor i sabent-se en possessió de la veritat.

Sabia que hauria de soportar el pes d’una pesada creu, la de tota la humanitat, cega i centrada en el seu EGO.

Aquell “espectacle” va proporcionar llum a tots els que volien VEURE!!

…… cada dia, cada instant podem obrir els ulls.

s’acabarien les penes, les injusticies, les absurditats!!!

Que als caixers s’hi refugin els pobres, mes clar ja no pot ser.

un dijous intens REAL-MENT, des de la simplicitat de la VIDA.

Francesca Queralt, en pAU.