JUGAR, PER PARTICIPAR ! no només és un eslògan, és el salconduit.

Anem al camp disfressats adequadament per l’ocasió, bufandes, trompetes, banderes, pancartes, petards, gorres…….., fins i tot, ens pintem com els indis, tal qual feien ells, per la cacera o la celebració. 

Cambíem l’aspecte, el caràcter i la mentalitat, així que trobarem normal, el què en altres circumstancies detestaríem.

cadascú amb el seu cotxe fara cua per arribar al camp, desprès fara cua per entrar-hi, abans però s’haurà abonat una considerable quantitat de diners.

una vegada comença el joc, des de la nostra llotja ja distingirem el “nostre” equip del “contrari”, per tan lo “normal” serà escridassar a un i animar a l’altra, una

tècnica “normal” per debilitar la moral contraria.

contínuem amb la normalitat!  i acceptarem que hi haurà marrullaries, faltes, travetes….que hi haurà d’haver un arbitre que
controli i castigui.

veurem com es fallen gols “cantats” i se’n marquen d’impossibles, guanys i perdues, plors, crits i queixes!!

S’acaba el partit s’accepta el joc, senten el succeït allí…..i se’n anem cap a casa.

Si sabem acceptar tots aquests “efectes secundaris” del “joc” durant 2 hores en un recinte tancat, per què no continuar fent-ho a camp obert,
caminat pel carrer, a casa, a la feina…….anant per la vida !

Quan sortim volem que tot estigui bé per la nostre conveniencia i sino demanem explicacions, exigim, reclamem, ens violantem ……

TOT ES MENTAL i alhora RES ES REAL.

Cesca Queralt, “For love of the game ”

Aquesta entrada ha esta publicada en EspAI per la MENT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *