fotografia de la qual en desconec l’autor (firagost 2017)
No entenc gaire la polèmica generada a Twitter sobre el Firagost casteller d’ahir. Trobo molt objectiva la crònica de l’Efren Garcia. Dos nivells a plaça em semblen inqüestionables avui per avui. Satisfacció i insatisfacció en una colla i una altra, també em sembla fora de dubte. Una colla acompleix els seus objectius, l’altra no aconsegueix el seu propòsit. La que no ho aconsegueix s’endú el castell més important, no hi ha dubte. Les expectatives dels uns es corresponen amb el resultat, en l’altra cas no. Per l’una és un pas endavant, per l’altra una frenada. El potencial de l’una i l’altra segueix essent on cada una el tenia. És normal, doncs, a partir del que vam veure ahir, que la Joves mostrés satisfacció i la Vella desconsol. Les diferents cròniques així ho ressalten.
Dit això, que em sembla objectiu, cadascú pot mostrar conformitat o disconformitat amb l’èmfasi que cada cronista hagi posat en els diversos aspectes. I cadascú pot ressaltar o menysvalorar el què li convingui.
A tall personal valoro el fet que els grans castells, per molt que hom cregui tenir consolidats tenen una dificultat afegida que pot fer fracassar qualsevol intent. Un castell massa obert, un baix amb dificultats, un folre que no treballa en condicions, etc. Aquestes coses es paguen més en els castells en majúscules.
Una colla va patir una reculada, sí, i una altra va fer un pas més.
Però posem-ho en la seva justa mesura. Que la passió no ens faci perdre la mesura.
Vaig discutir amb alguns companys i companyes, que estaven tan satisfets com jo, que detectava una certa mentalitat de colla petita en la celebració excessiva en la consecució del quatre de nou amb folre, un castell que fa trenta anys que fem. Castell de nou, sí, però bàsic per una colla que aspira a més.
Més enllà dels castells, doncs, de la seva valoració i importància, no podem oblidar que era una actuació vallenca, és a dir, una actuació on l’èxit o el fracàs es troba més enllà dels mateixos castells, una pugna on el fracàs dels uns és l’èxit dels altres i viceversa. Guanyar o perdre, la sensació d’èxit o fracàs a Valls va més enllà del valor estricte dels castells. I això aflora a la pell dels xiquets i a tota la plaça. Agradi o no agradi, s’entengui o no s’entengui.