El nou cardenal espanyol que en els pròxims dies rebrà els símbols de poder i aristocràcia eclesiàstica a Roma, s’ha despatxat a gust dient que l’homosexualitat “és una deficiència que es pot normalitzar“. I, tot seguit, l’ha comparada a un la hipertensió. Parla de l’homosexualitat com d’un error i diu que un gai es pot normalitzar. I pensar que aquest senyor va estudiar a Valls i va ser a la meva ciutat on va ser ordenat sacerdot! Els claretians que podien estar satisfets amb el fet de comptar amb un nou cardenal, ara potser haguessin preferit que el nomenament hagués recaigut sobre algú altre.
Semblava que el nou papa de Roma estava més per desobsessionar l’església d’alguns temes que semblen l’epicentre de la labor eclesiàstica. Però l’elecció de Sebastian sembla que contradiu una mica les paraules del pontífex romà.
Ara alguns representants de l’església espanyola estan contents amb la retallada legislativa en el tema de l’avortament. Jo no sóc ni proavortista, ni antiavortista. Tinc el meu pensament respecte a la qüestió, però el que no accepto és que l’església com a institució vulgui influir sobre l’estructura legislativa de la societat.
És com si els catòlics vulguessin que la llibertat religiosa, legislativament parlant, només fos possible per a ells, bandejant les altres confessions religioses. Que existeixi una legislació sobre l’avortament no obliga ningú a avortar, però amb les limitacions ètiques i legislatives corresponents, permet que qui en vulgui fer ús tingui el dret a fer-ho.
Feina tindrà el Papa Francesc per treure l’obsessió i fixació d’alguns representants eclesiàstics en temes com l’avortament, la sexualitat, els mètodes anticonceptius, etc.