A Charles de Gaulle se li atribueix una frase que s’ha fet cèlebre: “França no té amics, només interessos”. Aquesta frase ha fet fortuna i descriu molt clarament el que ha estat la història de la política internacional i les relacions internacionals.
La història n’és plena d’exemples, tants com vulguem. Aliances interessades que semblaven inquebrantables s’han trencat quan el context ha variat. Els catalans, sense anar més lluny, en tenim exemples històrics en la lluita que vam mantenir durant la guerra de successió.
En el pla individual, qui més qui menys, ha experimentat al llarg de la seva vida situacions similars. Quan això passa en el pla individual i personal encara dol més.
El món dels castells no és aliè a aquesta realitat. La bicentenària història castellera també n’és plena d’exemples. Colles que han mantingut unes relacions estretes i uns vincles d’amistat que semblaven forts han vist com a partir d’algun fet, o a partir de la pròpia evolució, aquests vincles s’han trencat. Colles que han ajudat a créixer altres colles, que han ajudat a fer els primers passos a una altra colla, etc.
Darrera d’uns valors universals que hem volgut veure en el fet casteller s’hi amaguen traïdories, punyalades traperes, desercions, etc. Això no és contradictori amb els valors que prediquem dels castells. La realitat, però, és crua i persistent.
Un exemple neutre ens ajudarà a il·lustrar la realitat. Neutre perquè ningú es pot sentir al·ludit directament, però en el qual tothom s’hi pot veure reflectit. Quan una colla actua en una festa major en solitari, sap que ha de fer els castells possibles amb les forces pròpies que ha estat capaç d’arrossegar. Però quan una colla actua al costat d’una altra, sempre preveu que tindrà una ajuda addicional per part de la colla o colles del costat. Es tracta d’una acció altruïsta o interessada? A nivell individual és possible que algú faci aquest gest perquè li surt espontàniament, però a nivell col·lectiu es tracta d’un joc interessat. Tu m’ajudes i jo t’ajudo. Cadascuna té en compte els seus propis interessos i objectius.
Això no passa quan es troben dues colles obertament enfrontades. L’actuació, des d’aquest punt de vista, es planteja, en aquestes ocasions, com una actuació en solitari.
Les aliances castelleres són tan velles com els castells, però són aliances fràgils i variables perquè en bona part se sustenten en interessos de tot tipus. No vull posar més exemples per no ferir susceptibilitats de ningú, però tots sabem que existeixen i que tenen les seves causes. Un sol fet pot fer saltar pels aires una relació que hom pensava sòlida i indestructible.
No estic fent valoracions, tan sols intento descriure experiències. Els interessos formen part de la realitat i, a voltes, són més forts que les simpaties o antipaties. Cal viure-ho amb naturalitat, sense fer-ne massa escarafalls. M’agradaria que quan aquestes situacions es donen, quan unes relacions que semblaven basades aparentment en una amistat i simpatia compartides es trenquen, el trencament es faci de la forma més civilitzada possible. Si les relacions eren veritablement sòlides i sinceres, ultrapassant els interessos conjunturals, es trobaran les vies per refer els ponts trencats. Si tan sols es basaven en interessos, caldrà esperar que aquestes interessos es tornin a conjugar en ambdues parts per fer possible el retrobament.
Hem d’acceptar amb maduresa que darrera un món casteller basat en els seus valors, s’hi amaga un altre món real que no pot escapar dels problemes relacionals comuns a tota activitat humana. És la vida. Els interessos mai han estat al marge dels castells. Només es tracta d’acceptar-ho i saber gestionar aquesta realitat amb intel·ligència, sense que ningú prengui mal. Allò que els interessos han unit o separat, els mateixos interessos faran que en un futur més o menys pròxim separin o uneixin de nou. Això es pot aplicar entre colles, entre places i colles, etc.
Amb naturalitat, penso que entre castellers hi pot haver amics de diferents colles, però en la resta, allò que en diem amics són, ras i curt, interessos. Sí, en els castells els amics d’ahir són els enemics d’avui i els enemics d’ahir els amics d’avui. Tan sols cal que canvïin els interessos i les circumstàncies. I mentre això passa, el món segueix girant!