Seria bo que totes i tots llegíssiu la declaració de sobirania aprovada ahir pel Parlament de Catalunya amb una àmplia majoria, propera als dos terços dels parlamentaris catalans.
Un cop llegida, no sé entreveure les raons objectives, més enllà dels interessos que els socialistes catalans comparteixen amb els socialistes espanyols, que han fet que els socialistes catalans no s’hagin sumat a la majoria de parlamentaris que no han fet res més que donar satisfacció a la majoria de ciutadans i ciutadanes catalans per tal que puguem exercir el dret a la lliure determinació del nostre poble.
Tampoc sé trobar les raons que han fet que la CUP hagi emès el vot ridícul d’un terç a favor de la declaració i dos terços dels seus representants abstenint-se. La declaració fa menció als principis fundacionals de la UE, no pas a les polítiques conjunturals del moment, i fa menció de la comunitat lingüística, cultural i històrica compartida amb altres territoris sense mencionar-los explícitament, encara que tots sabem que es parla dls Països Catalans. I per fi, en el preàmbul es parla de les manifestacions del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 amb el lema d’aquesta “Catalunya nou estat d’Europa”. Per tot això es fa molt difícil d’entendre la decisió que han pres aquestes dues forces polítiques per haver emès el vot que han emès i que espero que algun dia explicaran amb raonaments clars i racionals.
Aquí teniu la declaració: http://www.ara.cat/politica/Declaracio-sobirania-aprovada-Parlament-Catalunya_ARAFIL20130123_0002.pdf