La Colla Joves Xiquets de Valls ha acabat les actuacions del mes d’agost. Els resultats de la temporada fins ara són molt positius pels diables vermells vallencs. Repassem-los una mica per damunt.
Primera fita important. Totes les places que la Joves vallenca ha visitat han vist com a mínim un castell de vuit. Una dada espectacular, segurament poc ressaltada. D’aquests, només un va quedar carregat en un accident que no va fer trontollar la colla en les següents sortides.
Segon aspecte a ressaltar. Només vuit places de les visitades no han vist el cinc de vuit vermell. Enguany ja n’han completat 9. Dels nou castells de nou enlairats, només dos no s’han pogut completar, encara que s’han carregat. Cap ha quedat en intent. Dels set de vuit que ha intentat, tots han estat descarregats. De les places visitades el mes d’agost, només una no ha vist el castell de nou, encara que en alguna n’haurien pogut veure algun altre si haguéssim comptat amb alguns xiquets que ens van fallar.
Dades numèriques. El 96,55% dels castells que ha enlairat han estat descarregats. Una dada que només superen, parlant de les grans colles, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca. Només tres castells han quedat carregats, cosa que representa el 2,59% i tan sols un castell va ser desmuntat a la Sagrada Família que significa un 0,86%. Les dades són, doncs, excel·lents. Tant en percentatges, com en nombres absoluts. Tot plegat ha donat una gran confiança a la colla i particularment a la seva canalla.
Tot plegat corrobora la bona marxa de la Joves. Però ja se sap que som exigents i cal posar èmfasi en algunes coses que encara ens cal millorar. Mica a mica anem interioritzant que els assajos són la pedra angular que permet fer una gran temporada. Caldria posar èmfasi en l’assaig general intersetmanal. Mica a mica anem assumint que tenim dos assajos generals, el dimecres i el divendres, però encara podem aprofitar-los una mica més si l’assistència augmenta. Aquest aspecte està a les nostres mans de millorar-lo. Com en molts àmbits de la vida, les persones som animals de costums que costa de canviar. Però us puc assegurar que passar pel local el dimecres al vespre i suar una mica la cansalada i fer-la petar amb els companys és una bona manera d’esmerçar el temps. I ja no us dic res dels divendres!
Tenim una pinya i uns folres compactes, que han respost prou bé en moltes places, però ens cal assumir que la força i la concentració que nosaltres aplicarem en els nostres castells no és la mateixa que la que altres persones d’altres colles ens donen generosament arreu on actuem. Per tant, cada plaça és important, cada assaig ens permetrà fer un pas més. Podem estar satisfets de la marxa de la temporada. Però la satisfacció no ens ha de fer pensar que la feina està feta. Acabem l’agost amb molts bons registres i amb totes les aspiracions enlaire. Comença setembre, un mes clau per les actuacions que tenim, però més clau encara per la traca final que s’esdevindrà el mes d’octubre.
En la meva opinió, setembre marcarà de forma important, el sostre al qual aspirem. Cal portar, crec, algun castell important a les places on hem d’actuar abans de les grans fites d’octubre. És tan sols una opinió, però crec que és la manera de confirmar la nostra bona marxa. Estem en un “crescendo” que només nosaltres podem frenar i em sembla que ningú no té ganes de posar el fre. Per tant, hem de seguir avançant amb prudència i seny, però amb la gosadia que ens dóna la bona feina i el nostre copromís. Satisfacció plena, segur, però també en voelm més, no? Doncs apa!