El govern espanyol deixarà fora del sistema públic de salut milers de persones que són al nostre país i que han vingut a guanyar-se la vida entre nosaltres. Durant força temps, mentre la vaca ha anat rajant, ningú no s’ha preguntat sobre la idoneitat o no d’atendre mèdicament a tothom. Ara que les coses no van tan sobrades, es comença a obrir la porta de la discriminació per raó de nacionalitat.
Les persones que han hagut de marxar dels seus respectius països per poder-se guanyar la vida i han contribuït al benestar del nostre país, ara comencen a ser bandejats de la nostra societat. Els uns han aconseguit feina i han cotitzat com tots els treballadors, uns altres han treballat en l’economia submergida per subsistir, essent ells les víctimes i no els culpables, els culpables es troben entre nosaltres i són gent d’aquí que han aprofitat la mà d’obra barata que els oferia la necessitat. Una persona és persona amb papers o sense papers. I l’hem de tractar com a tal.
En aquests moments comença a instal·lar-se al Regne d’Espanya el discurs que ja ha arrelat a Grècia, un discurs perillós que culpabilitza dels nostres mals als forasters. La conseqüència lògica d’aquest discurs és la discriminació. Hitler ja va practicar aquesta política contra els jueus. Només una voluntat ferma de la ciutadania pot aturar aquest discurs demagògic.
El govern del nostre país ja ha dit que no seguirà les directrius espanyoles i el col·lectiu mèdic també ha manifestat que atendrà totes les persones que ho necessitin, amb papers o sense. La categoria de persona no l’atorga un paper o un certificat, si volem consolidar el camí cap a la nostra independència política i econòmica ens cal bastir una societat de ciutadans, amb drets per tal que puguin tenir també deures. Només així farem atractiu per a la gent la consecució d’un país modern i avançat, allunyat d’una Espanya casposa que no ens interessa gens.
Jo vull una nació lliure i sobirana, però no per fer-la igual a la que vull deixar, sinó per fer-la millor. Si enlloc de discriminar en castellà, ho pensem fer en català, a mi que no m’hi busquin. El país que anhelo el vull lliure i format per persones amb drets i deures de ciutadania. On els que ja hi som ens sentim orgullosos de ser-ne ciutadans, tinguem l’origen que tinguem, la religió que tinguem, l’orientació sexual que tinguem, etc. Compte, doncs, a deixar-nos arrossegar per la demagògia populista i fàcil. Catalunya l’hem de fer amb l’aportació de tothom i tenint cura de tothom, no fer-ho així ens abocarà al més grans dels fracassos. Si ho fem bé, tindrem l’adhesió massiva de la ciutadania que voldrà formar part de la nostra nació i del nou estat que volem assolir.