18 anys

Nova diada de Sant Jordi, un dia molt especial a casa nostra, al país i a la nostra llar. Divuit anys enrere la Montse i un servidor vam fer públic el nostre compromís d’estimar-nos al llarg de la nostra vida, tal com ens estimàvem en aquell moment. No sé si són molts o pocs, però ja fan patxoca. Sóc un afortunat pel fet que ella hagi mantingut viva aquesta flama amb una persona com jo, una mica despenjat i no sé quantes coses més. La meva flama també es manté ben viva, tot i les inclemències del temps.

Els dos plançonets que vam plantar van creixent i van adquirint la seva personalitat. Nosaltres n’estem orgullosos, espero que elles també pensin el mateix. Esporgant una mica aquí, una mica per allà, fan el seu propi camí. Com a pares què podem dir que no sigui que són el nostre tresor. La Judit ja és una noieta que s’obre pas amb energia i la Xènia no li va gaire al darrera.

Coincidint amb aquest aniversari, ahir la Xènia va estrenar-se amb castells que ja fan respecte. Va iniciar-se l’any passat a la Colla Joves Xiquets de Valls amb castells de set i enguany ja s’ha estrenat en la primera actuació de la colla amb el “pare dels castells”, el tres de vuit, i el cinc de set. No se m’acut millor celebració que penjar el video de l’actuació. Els castells s’han utilitzat sovint com a exemple de moltes coses. Per mi, en el Sant Jordi d’avui, són un símbol d’una aspiració, la de la feina ben feta, la que cada dia intenten dues persones que s’estimen i que intenten fer volar els seus anhels ben alt, amb alegria, i que malgrat algunes ensopegades, que hi són, s’enlairen de nou per seguir creixent en aquest regal que és la vida. Bon Sant Jordi a tothom.