Estem visquent un món capgirat. El bressol de la civilització democràtica d’occident (Grècia i Itàlia) ha renunciat al llegat més preuat que aquestes dues civilitzacions ens han regalat. Els seus primers ministres han estat imposats sense demanar a la ciutadania la seva opinió. En ambdós casos, l’un i l’altre, han estat en nòmina del totpoderós Goldman Sachs, un dels pares de la crisi profunda que estem vivint. A les institucions europees han situat també un responsable de l’actual situació econòmica grega, concretament el president del Banc Central Europeu. Aquest senyor era el president del banc central grec que va ser un còmplice necessari per tal de poder maquillar el comptes hel·lènics.
Tres personatges que haurien de ser entre reixes en una societat normal. Però no hi són, ans al contrari, els recompensem atorgant-los el poder des del qual posar-se al servei del poder real, el financer i el dels mercats. Això és el món al revés. Els que haurien de ser dins campen amb tota llibertat i com si res no hi tinguessin a veure. I ningú els demana responsabilitat.
Ja que estem en un món capgirat i desacomplexat, potser que als que estem fora ens fiquin dins les presons. Els que no poden pagar les hipoteques, els aturats, els marginats, els joves que no podran treballar, els malalts que no podran ser atesos en temps i forma, els que no es podran pagar els medicaments, etc. Poseu-los tots a la presó. Fem del món una gran presó on els innocents siguem a dins i els culpables fora. Seria una bona solució per a garantir menjar i vestit per als marginats, els que no poden o no volen formar part d’un sistema cada vegada més injust. Ja que no hi posem als que hi hauríem de posar, que ens hi posin a nosaltres.
Els poca-vergonya a fora i els honrats a dins. Si hem de perdre les nostres llibertats i els nostres drets ciutadans, fem-ho com déu mana. Tots cap a les presons. Així el món serà més just, dins les presons ens trobarem la gent normal i a fora que s’esbatussin els mercats, els especuladors, etc. Perquè no oblidem que sota aquests noms genèrics hi ha noms i cognoms, no són societats formades per marcians o ents amorfos. Si no som capaços de mantenir un sistema social i econòmic just, si us plau, reserveu-me un lloc a la presó. No em queixaré.