Avui s’ha fet pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol en relació a una demanda d’una professora de religió a qui el bisbat d’Almeria va treure el dret a seguir fent classe de religió en el centre on impartia aquesta matèria. Les raons esgrimides pel bisbat era que la senyora en qüestió no donava testimoni coherent amb la matèria que ensenyava en casar-se pel civil amb un senyor divorciat.
La sorpresa no ha estat la sentència del TC, sinó la sentència del tribunal ordinari que va donar la raó al bisbat. El TC ha raonat suficientment els motius de la seva decisió. L’únic que és avaluable per a decidir si una persona docent està capacitada per a impartir una assignatura és el seu coneixement de la matèria. El bisbat no tenia cap argument per a discutir aquesta capacitat, sinó que només basava la seva decisió en el fet de no viure d’acord amb la matèria que impartia. La seva vida privada no és motiu per a decidir apartar de la docència un professional de l’ensenyament.
És evident que la professora no ha comès cap delicte, ni ha violat cap dret dels infants que la incapacitin per a ensenyar religió a l’escola. Una professora de religió no té perquè estar sotmesa a unes exigències que no s’exigirien a un professor de qualsevol altra matèria. Acceptar els motius que van dur el bisbat andalús per a apartar la professora de religió seria com si a un professor de teoria econòmica se li exigís que ha de ser marxista per a ensenyar què era el marxisme o que ha de ser liberal per a explicar què és el liberalisme. O que un professor de filosofia visqués per exemple com a un estoic per a explicar qui eren els estoics. Que sigui racionalista quan explica el racionalisme, o empirista quan expliqui l’empirisme, o conductista, o …. Seria ben absurd, no!
Un professor de religió no és un evangelitzador. No fa proselitisme, o no l’hauria de fer. Hi pot haver un bon professor de religió que sigui ateu, perquè no? Hom tendeix a confondre el professor de religió amb un catequista. Imagineu que per a explicar què és l’islam només ho pogués explicar un musulmà?
Celebro que el TC sigui capaç de dictar una sentència raonada i deslligada de tota ideologia. Allò que no van saber fer amb l’estatutet, ho han sabut fer amb aquesta sentència. N’hi ha que estan de sort.